Gigantatypus salahi
Gigantatypus és un gènero extint de tortuga marina quelónida del Maastrichtiense que va viure en les regions australs del mar de Tetis, prop de 100 a 120 quilómetros al nort de les costes orientals d'Àfrica del Cretácico, immediatament abans de l'extinció massiva del Cretácico-Terciario .[1] Els restants fòssilés de Gigantatypus només s'han trobat fins ara en sediment de Jordània. S'estima que media prop de 3.5 metros de llongitut, sent notable este gènero per alcançar grans dimensions, equivalents a les de Archelon Wieland, 1896 ,[1][2] considerada com la major de les tortugues marines que hagen recorregut alguna volta els oceans del món. Encara que Gigantatypus aparentment no va sobreviure al llímit K/T , el qual va anar també el destí d'atres tortugues marines de gran tamany com els protostégidos, atres gèneros de Cheloniidae, encara que de talles significativament menors varen sobreviure a l'extinció en massa i varen continuar existint fins a l'actualitat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 H. F. Kaddumi(2006).Vertebrate Paleontology (revista).3(1)
- 1–14.Consultat el 3 de maig de 2012.
- ↑ G. R. Wieland(1896).American Journal of Science.Series 4, 2(12)
- 399–412.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gigantatypus salahi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.