Gertie the Dinosaur
Gertie the Dinosaur és un curtmetrage animat nortamericà de 1914 dirigit per Winsor McCay que va inspirar a vàries generacions d'animadors.
Encara que no va ser el primer dibuix animat, com alguns pensen, va anar el primer en presentar un personage en personalitat pròpia. El personage principal es diferencia dels creats anteriorment per Blackton i Cohl, i ho convertix en el predecessor dels creats posteriorment per Walt Disney. Va ser ademés el primer dibuix animat en ser creat utilisant key frame.
En 1991, el curtmetrage va ser considerat «cultural, històric i estèticament significatiu» per la Biblioteca del Congrés d'Estats Units i seleccionat per al seu preservació en el National Film Registry,[1] i va ser ubicada en el sext lloc del llibre 50 Greatest Cartoons creat en 1994 per l'historiador Jerry Beck i en els vots de varis especialistes en el tema.[2]
Vodevil
[editar | editar còdic]Gertie the Dinosaur va ser creat originalment per a ser usat en els vodevil de McCay. McCay va començar a donar charrades en 1906, basat en el seu treball com a caricaturiste de periòdics. En 1911 va començar a presentar animacions, primer una de Little Nemo in Slumberland, després How a Mosquit Operates. Gertie va ser anunciat en 1912. En giner de 1914, els dibuixos varen ser fotografiats per Vitagraph Studios. La primera presentació va ser en el Teatre Palace de Chicago el 8 de febrer de 1914; després va ser presentat en el Teatre Hammerstein de Nova York.
La presentació consistia en McCay interactuant en Gertie, un diplodocus animat. McCay s'ubicava front a una proyecció vestit en esmòquin i sostenint una tralla. Cridava a Gertie, qui apareixia despuix d'unes roques. Després li demanava fer varis trucs, similars a una presentació de circ. Despuix d'açò, McCay li oferix una poma — McCay amaga la fruta i Gertie atrapa una còpia animada. A Gertie se li podia vore engolint una gran roca, jugant en un mastodont, i bevent un llac completament. Per al final, McCay desapareixia despuix de la pantalla quan una versió animada d'ell trepava pel dinosauri i abdós s'anaven.
Producció
[editar | editar còdic]
Per a crear la película, McCay va deure fer mils de dibuixos de Gertie en fulls de 6.5 x 8.5 polzades. Va contractar al seu veí i estudiant d'art John A. Fitzsimmons per a que dibuixara els fondos. Fitzsimmons cuidadosadament va remarcar roques, llac i arbres fets anteriorment com a guia.
En la creació del dibuix animat, McCay va crear vàries tècniques que serien utilisades posteriorment per futurs animadors. Una d'eixes tècniques era reutilisar alguns dibuixos per a aforrar treball. Es va preocupar especialment de la coordinació de moviments de Gertie, com la respiració o la terra que tremolava quan caminava pel seu gran pes.
McCay era prou obert en lo que a informació es referix. Durant la producció de Gertie explicava detalladament algunes tècniques a visitants que escrivien artículs relacionats en l'animació. Un d'estos visitants va ser John Randolph Bray, qui va patentar varis d'estos métodos i posteriorment va tractar de demandar a McCay. No obstant, McCay va guanyar, i va rebre ajuda econòmica de Bray durant varis anys.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «U.S. National Film Registry Titles» (en anglés). Archivat des d'el original, el 23 d'abril de 1999. Consultat el 18 de juny de 2009.
- ↑ Jerry Beck, ed. (1998). The 50 Greatest Cartoons: As Selected by 1,000 Animation Professionals, JG Press, Inc.. ISBN 1-57215-271-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gertie the Dinosaur» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.