Anar al contingut

Geotermobarometría volcànica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En el camp de la vulcanologia i la geoquímica, la geotermobarometría volcànica es referix a la medició de temperatures i pressions en el magma. Com el magma són lava subterrànees que solen trobar-se a més de 1000 °C baix grans pressions i a gran profunditat resulta pràcticament impossible fer medicions in situ. Açò ha dut a realisar càlculs basats en la composició química dels minerals de les roques volcàniques, amprant les lleis de la termodinàmica. Alguns dels minerals més freqüentment usats per a estos propòsits són l'olivino i el clinopiroxeno. El olivino té la ventaja de ser un dels minerals més comuns en les rocás máficas que abunden en molts volcans d'arcs i de punts calents. Ademés el olivino té una composició química simple, en sol dos subminerales: la fayalita (Fe2SiO4) i la forsterita (Mg2SiO4).

Fonaments termodinàmics

[editar | editar còdic]

Els fenocristales (cristals visibles) de olivino i clinopiroxeno es formen llentament a partir del magma i a mida que el magma canvia de composició també ho fan les parts noves que van adherint-se als cristals com a capes. Açò resulta en una zonificación química en capes dels cristals a on cada capa representa un periodo d'equilibri termodinàmic del cristal en el seu ambient.


Referències

[editar | editar còdic]