Geografia de Samoa Americana
Samoa Americana, que es troba dins de la regió geogràfica d'Oceania, és una de les solament dos possessions dels Estats Units en el hemisferi sur, l'atra és l'Illa Jarvis. La seua superfície total és de 199 km² (una miqueta més gran que la de Washington D. C.), consta de cinc illes volcàniques escarpadas i dos atolones de coral. Les cinc illes volcàniques illes són: Tutuila, Aunu'o, Ofu i Olosega i Ta'o (estes tres últimes pertanyents a les illes Manu'a). Els atolones de coral són: Swains, i Rose. De les sèt illes, Rose és l'única deshabitada i està classificada com un Monument Nacional de la Marina. Per la seua banda, Tutulia és la de major superfície en 141,81 km². Samoa Americana és el territori més meridional dels Estats Units, a catorze graus per baix de l'equador.
Per la seua ubicació en el sur de l'oceà Pacífic, és freqüentment assotada per tifonés entre decembre i març. El Atolón Rose és el punt més oriental del territori, mentres que Samoa Americana és la part més meridional dels Estats Units. En la Samoa Americana es troba el Parc nacional de Samoa Americana.
Les montanyes més altes són: la Montanya Clapixca (Taʻū), en 3170 peus (970 m); el Pico Matafao, en 2141 peus (653 m); el Piumafua (Ofu i Olosega), en 2095 peus (639 m); i el Tumutumu (Ofu), en 1.621 peus (494 m). El mont Pioa, malnomenat Rainmaker, medix 524 m (1718 peus). La Samoa Americana també alberga alguns dels penya-segats marins més alts del món, en 910 m (3000 peus).
El mont submarí Vailuluʻo, un volcà sumergit actiu, es troba a 45 km (28 milles) a l'est de Taʻū, en la Samoa Americana. Va ser descobert en 1975 i des de llavors ha segut estudiat per un equip internacional de científics, contribuint a la comprensió dels processos fonamentals de la Terra. Dins del cràter del cim de Vailulu'o creix un con volcànic submarí actiu, que du el nom de la deesa de la guerra de Samoa, Nafanua.
La Samoa Americana es troba dins de dos ecorregiones terrestres: els boscs humits tropicals de Samoa i els boscs humits tropicals de la Polinèsia Occidental.
Àrees protegides de Samoa Americana
[editar | editar còdic]
Segons l'IUCN, en Samoa Americana hi ha 22 àrees protegides que cobrixen 33 km2, el 16,35% del territori (202 km2), i 35.165 km2 d'àrees marines, el 8,66% de la superfície marina que correspon al país (405.849 km2). D'estes 22 àrees protegides, 1 és un santuari marí, 1 és un parc nacional, 1 és un monument marí nacional, 1 és un refugi natural nacional, 12 són àrees marines protegides i 3 són àrees de gestió especial. Les àrees marines protegides reben el nom del llogaret o poble de la zona. Cal tindre en conte que el santuari marí inclou el monument marí del atolón de Rose dins de les seues aigües, ya que és una menuda ampliació del mateix.[1]
Santuari marí
[editar | editar còdic]
- Santuari marí nacional de Samoa Americana, 35.121 km2. Protegix extensos secs de coral, inclosos alguns dels més vells i majors esquelets de coral Porites del món, junt en secs d'aigües profundes, comunitats hidrotermales i rars recursos arqueològics marins. L'objectiu és també conservar la cultura samoana, l'anomenada Fa'a Samoa o modo de vida samoano, consistent en una série de valors i tradicions: aiga (família), tautala Samoa (llengua), gafar (genealogia), lotu (creències) i fa'alavelave (cerimònies i atres obligacions familiars).[2]
Parc nacional
[editar | editar còdic]- Parc nacional de Samoa Americana, 43 km2. Es distribuïx a lo llarc de tres illes, Tutuila, Ofu i Ta'o. Protegix secs de coral, bosc plujós tropical, rat penat de la fruta (rabosot volador de Samoa i rabosot volador del Pacífic) i la cultura samoana.[3][4] El terremot de Samoa de 2009 va provocar quatre tsunamis de 4,6 a 6 m d'altura que varen afectar al parc nacional i que en alguns punts varen penetrar més d'1 km terra adins. Samoa Americana va ser declarada zona de desastre pel llavors president Barack Obama.
Monument marí
[editar | editar còdic]
- Monument nacional marí Atolón Rose, 34.804 km2.[5] En 2009, el refugi natural nacional del atolón de Rose, s'amplia com a monument nacional marí fins a alcançar el tamany actual.[6] Per poca extensió, està dins del Santuari marí nacional de Samoa Americana. En comprendre aigües profundes més allà del menut atolón, ademés dels peixos propis del coral, es troben en la zona tonyines, peixos llima, peixos espasa, barracudas i taburons, i encara s'han vist lliris de mar, ballenes jorobadas i delfins del gènero Stenella.[7]
Refugi natural nacional
[editar | editar còdic]
- Refugi natural nacional del atolón de Rose, 6,75 km2. De forma quadrangular entorn al atolón, té prohibit l'accés del públic per a preservar la biodiversitat, llevat si va acompanyat pel personal del parc.[8] El atolón és la més oriental de les illes de Samoa Americana, a 300 km a l'est de Tutuila i uns 125 km de Manu'a. Consistix en dos illots arenencs, Rose i Sand. L'estany entre abdós té uns 30 m de profunditat i casi 2 km d'esgambi. Més allà, a sol mig quilómetro, es descendix a les profunditats oceàniques.[9] El refugi es crea en 1973. Té una forma casi quadrada, en costats d'uns 2,5 km de llongitut. Alberga aus migratòries, tortugues, peixos únics, corals i atres invertebrats, en una elevada densitat de pechines jagantes. El nom procedix del color rosat de les algues coralinas predominants.[10]
Àrees marines
[editar | editar còdic]
En 2000, el Community-Based Fisheries Program (CFMP)[11] va animar a les poblacions de Samoa Americana a desenrollar i implementar les seues pròpies polítiques de protecció marina, i varis llogarets i pobles costers es varen unir voluntàriament al programa. En 2016, el programa Village Marine Protected Areas (VMPAs) comprenia colectivament el 25 % dels secs de coral de Samoa Americana. En les zones protegides està prohibida la peixca comercial i solament es permet la peixca de subsistència durant varis mesos a l'any.[12]
- Àrea marina protegida de Alofau, 32 ha, dels que 26 són àrea marina. Alofau té un àrea de secs que s'estén des de 250 fins a casi 800 m en l'oceà i una profunditat de 150 metros, en el districte Este de Tutuila, en la baïa de Fagaʻitua. El sec va des de Asasame Point en el nort fins a Uea Point en el sur. La peixca està prohibida. L'objectiu de la protecció és múltiple i dels corals de Scleractinia.[13]
- Àrea marina protegida de Amaua i Auto, 37 ha. En el districte Este, en el surest de Tutuila, en la vora nort de la baïa de Fagaʻitua, entre Alega i Fagaʻitua. Hi ha peixos, pechines, caragols i erizos.[14]
- Àrea marina protegida de Fagamalo, 45 ha. Al nort de l'illa de Savai'i. Secs.[15]
- Àrea marina protegida de Matu'o i Faganeanea, 32 ha, de les que 21 ha són àrea marina. Popular pel desove sincronisat dels cucs palolo entre octubre i novembre. Protegix secs de coral.[16]
- Àrea marina protegida de Poloa, 36 ha. En l'extrem oest de Tutuila. Per a protegir peixos i corals de l'espècie Scleractinia. És una zona agresta.[17]
- Àrea marina protegida de Vatia, 62 ha, de les que 42 ha són àrea marina. En el districte Oriental, en el Parc nacional de Samoa Americana. Per a protegir els recursos peixquers en la baïa de Vatia. En l'extrem noroest de la baïa es troba l'estreta i allargada illa de Pola, separada pel estret de Vaiʻava, declarat Paisage natural nacional en 1972.[18] La baïa està rodejada per una franja de secs.[19]
- Àrea marina protegida de Amanave, 34 ha, de les que 11 són àrea marina. En el districte Oest, al sur de Poloa, en l'extrem occidental de la Tutuila. Protecció múltiple i dels corals Scleractinia.[20]
- Àrea marina protegida de Aua, 34 ha. En la vora occidental de la baïa de Pague Pagament, als peus del mont Peiva o montanya de la Pluja, en més de 5000 mm anuals, declarat Paisage natural nacional, en el districte Oriental de l'illa de Tutuila. El mont és un dels jagants volcànics que formen l'illa de Tutuila. [21]
- Àrea marina protegida de Masausi, 20 ha. En el districte Oriental, al nort de Tutuila.[22]
- Àrea marina protegida de Sa'ilele, 8 ha, de les que 6 ha són àrea marina. En el districte Oriental, al nort de Tutuila. Protecció del coral Scleractinia.[23]
- Àrea marina protegida d'Alega, 15 ha, de les que 9 ha són àrea marina. Es protegix el coral en la baïa d'Alega, en el sur del districte Oriental de Tutuila des de 1985.[24]
- Àrea marina protegida de Ofu Vaoto, 38 ha. En les illes Manu'a, a 110 km a l'est de Tutuila. L'archipèlec està format per tres illes, Ofu, Olesega i Ta'o. L'àrea protegida es troba al sur de la més occidental, Ofu. [25]
Àrees de gestió especial
[editar | editar còdic]
El propòsit de les àrees de gestió especial és regular les activitats en la mar que podrien danyar l'ecosistema marí. Es regula peixca i qualsevol activitat que puga perjudicar els secs.
- Àrea de gestió especial de Leone Pala, 9 ha, dels que solament 1 ha és marina. A l'oest de Tutuila, en el districte Oest. Per a protegir els corals de Scleractinia[26]
- Àrea de gestió especial de Nu'uuli Pala, 2,07 km2, dels que 1 km2 és àrea marina. Entre els districtes Este i Oest de l'illa de Tutuila, en l'estany de Pala, en la localitat de Nu'Uuli al noroest i l'Aeroport Internacional de Pagament pague al sur. L'objectiu és protegir els corals de Scleractinia.[27]
- Àrea de gestió especial de Pagament Pague Harbor, 1,62 km2, de la que 1 km2 és àrea marina, en el port de Pague Pagament. Està prohibida la peixca de qualsevol tipo. La protecció especial concernix als corals, especialment de l'espècie Scleractinia.[28]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «American Samoa» (en anglés). Protected planet. Consultat el 26 de febrer de 2026.
- ↑ «National Marine Sanctuary of American Samoa» (en anglés). NOAA. Consultat el 26 de febrer de 2026.
- ↑ «Visit This Unique, Tropical National Park» (en anglés). National Geographic. Consultat el 26 de febrer de 2026.
- ↑ «National Park of American Samoa» (en anglés). EBSCO. Consultat el 26 de febrer de 2026.
- ↑ «Rose Atoll Marine National Monument» (en anglés). NPHistory. Consultat el 26 de febrer de 2026.
- ↑ «“A Beautiful Gem in the South Pacific”: Scientists on Rose Atoll» (en anglés). Marine Conservation Institute. Consultat el 28 de febrer de 2026.
- ↑ «Rose Atoll Marine National Monument» (en anglés). NOAA Fisheries. Consultat el 26 de febrer de 2026.
- ↑ «Rose Atoll National Wildlife Refuge» (en anglés). U.S. Fish & Wildlife Service. Consultat el 26 de febrer de 2026.
- ↑ «Rose Atoll» (en anglés). Pacific Islands Benthic Habitat Mapping Center. Consultat el 28 de febrer de 2026.
- ↑ «Rose Atoll National Wildlife Refuge Comprehensive Conservation Pla» (en anglés). American Samoa Environmental Data Portal. Consultat el 28 de febrer de 2026.
- ↑ «What is community-based fisheries management?» (en anglés). CBFM. Consultat el 28 de febrer de 2026.
- ↑ «Fisheries, Aquaculture and Marine Ecosystems, Coastal Fisheries Programme» (en anglés). Pacific Community. Consultat el 28 de febrer de 2026.
- ↑ «Alofau Village Marine Protected Area, American Samoa» (en anglés). SPREP. Consultat el 26 de febrer de 2026.
- ↑ «Amaua & Auto Village Marine Protected Area: A Coastal Sanctuary» (en anglés). Evendo. Consultat el 26 de febrer de 2026.
- ↑ «Fagamalo: Samoa's Coastal Jewel» (en anglés). Evendo. Consultat el 26 de febrer de 2026.
- ↑ «Matu'o & Faganeanea Village Marine Protected Area, American Samoa» (en anglés). SPREP Pacific Islands Protected Area Portal. Consultat el 26 de febrer de 2026.
- ↑ «Poloa Village Marine Protected Area, American Samoa» (en anglés). PIPAP SPREP. Consultat el 26 de febrer de 2026.
- ↑ «Vai'ava Strait» (en anglés). National Natural Landmarks. Consultat el 27 de febrer de 2026.
- ↑ «Vatia Village Marine Protected Area» (en anglés). SANDEE. Consultat el 26 de febrer de 2026.
- ↑ «Amanave Village Marine Protected Area, American Samoa» (en anglés). SPREP. Consultat el 26 de febrer de 2026.
- ↑ «Aua Village Marine Protected Area, American Samoa» (en anglés). SPREP. Consultat el 26 de febrer de 2026.
- ↑ «Masausi Village Marine Protected Area» (en anglés). Protected Areas Navigator. Consultat el 26 de febrer de 2026.
- ↑ «Sa'ilele Village Marine Protected Area» (en anglés). Protected areas Navigator. Consultat el 26 de febrer de 2026.
- ↑ «Alega Village Marine Protected Area» (en anglés). PA Navigator. Consultat el 26 de febrer de 2026.
- ↑ «Ofu Vaoto Marine Park» (en anglés). PA Navigator. Consultat el 26 de febrer de 2026.
- ↑ «Leone Pala Special Management Area» (en anglés). PA Navigator. Consultat el 26 de febrer de 2026.
- ↑ «Nu'uuli Pala Special Management Area» (en anglés). PA Navigator. Consultat el 26 de febrer de 2026.
- ↑ «Pague Pagament Harbor Special Management Area» (en anglés). PA Navigator. Consultat el 26 de febrer de 2026.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Geografía de Samoa Americana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.