Anar al contingut

Genocidi circasiano

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Genocidi circasiano

El genocidi circasiano[1][2] va ser la neteja ètnica de molts pobles autòctons del noroest del Caucas que varen ser forçats a emigrar a finals de la Guerra rus-circasiana, i en general, de la Guerra del Caucas,[3] en la que l'Imperi rus va eixir victoriós. S'estima en 625,000 el número de fallits durant les operacions militars russes.[4] L'èxodo es va iniciar inclús abans del fi de la guerra en 1864 i va continuar fins a la década de 1870, encara que estava casi completament culminat per a 1867. Els pobles afectats, principalment circasianos (Adigué en el seu propi idioma), els ubijos, abjasios i abasios, eren majoritàriament o casi predominantment musulmans. El terme Mujadzhirstvo/мухаджирство (o majadzhirstvo/махаджирство) s'usa en l'historiografia en idioma rus per a descriure este èxodo, com derivat del terme àrap Muḥaŷanar, significant lliteralment el que ha partit i per extensió, emigrant.

Circasia en 1750.

Este èxodo va afectar a un número indeterminat de persones, varis centenars de mills. Els russos es referixen a ells com "Montañeses" (gortsy). l'eixèrcit rus rodejava els pobles, conduint-els fins als ports del mar Negra, a on aguardaven barcos posats a disposició pel Imperi otomà. L'objectiu explícit rus va ser expulsar a estos grups de les seues terres.[5] Se'ls va donar l'elecció de ser reasentados en l'Imperi otomà o en Rússia llunt dels seus llocs d'orige. Solament un chicotet percentage va acceptar el reasentamiento dins del Imperi rus, que tampoc es pot determinar.

Un número indeterminat de deportats, sifrat en centenars de mills, va morir durant el procés. Alguns varen morir d'epidèmies per l'arrimerament dels deportats, tant en l'espera per a iniciar el viage, com en la seua estància en els ports otomans del mar Negra a on aplegaven. Uns atres varen perir quan es varen afonar els barcos a causa de les tormentes.[6] Atres dos pobles musulmans del noroest del Caucas, els karachais i els balkarios, no varen ser deportats. D'acort en les sifres del propi govern rus d'eixa época, sobre el 90 % de la població va ser afectada per la deportació.

Expulsió

«En eixe any de 1864 va ocórrer un fet casi sense precedents en l'història: cap dels pobladors montañeses va permanéixer en els seus llocs de residència, i varen ser preses mides per a netejar la regió per a preparar-la per a una nova població russa.»
Estat Major de l'Eixèrcit del Caucas'.[7]

Despuix de la rendició del Iman Shamil (en Chechènia i Daguestán) en 1859, la guerra de conquista russa en el nort del Caucas va rodejar Circasia. Despuix de la conquista del Caucas Nort per part del Imperi rus, es va implementar una política d'expulsió dels circasianos dels seus territoris ancestrals. Va ser el general Nikolái Yevdokímov a qui primer se li va ocórrer l'idea de reasentar als montañeses del Caucas occidental en l'Imperi otomà. Va escriure que el "reasentamiento dels intractables montañeses" en Turquia seria la via més fàcil per a terminar la prolongada Guerra del Caucas, mentres es done la llibertat a aquells que "preferixquen morir a acceptar el govern rus".[8] D'una atra part, el mando zarista estava alerta en la possibilitat de que els emigrants anaren usats per Turquia com a força de choc contra les poblacions cristianes durant la guerra rus-turca.[9] El pla de reasentamiento circasiano va ser acordat en una trobada del mando rus del Caucas en octubre de 1860 en Vladikavkaz i oficialment aprovat el 10 de maig de 1862 pel sar Alejandro II de Rússia.[10]

Un campament circasiano prop de Novorossiysk.

Els otomans varen enviar emissaris, incloent mulás, fent crides per a que abandonaren els donar al-Kufr (països infels) i es traslladaren a donar al-Islam (països musulmans). Els otomans tenien l'esperança d'incrementar la població musulmana en les zones de l'imperi en poblacions no turques rebels. Els "montañeses" varen ser invitats a "anar a Turquia, a on el govern otomà els acceptaria en els braços oberts i a on la seua vida seria incomparablemente millor".[11] Els mulás i líders locals varen favorir el reasentamiento en sentir-se oprimits per l'administració russa. Varen advertir al seu poble que per a obtindre la total ciutadania russa tenien que convertir-se al cristianisme.[12] Ademés, els guerrers locals varen intentar mantindre els seus antics privilegis i drets feudals que havien segut abolits durant el domini de l'Imperi rus en la Reforma Emancipadora de 1861 en Rússia.[13] El servici militar obligatori rus va ser un atre dels factors que varen preocupar a estos pobladors, encara que de fet mai varen estar subjectes a la leva militar.

Entre els pobles que es varen traslladar a Turquia estaven els adigués, ubijos, els musulmans abjasios (especialment la branca sadz). Un chicotet número de musulmans osetios, ingusetios, chechens, lezguinos i karachais varen sofrir l'expulsió. Despuix de la Guerra rus-turca (1877-1878), l'Imperi otomà va cedir a Rússia grans províncies georgianas musulmans (Adjaria, Baix Guria, l'antiga Tao-Klarjeti) i Lazistán. Per això, mils de musulmans georgiàs (Chveneburi) es varen convertir en muhayires (els georgiàs eren majoritàriament cristians). Els musulmans laz, ètnicament emparentats en els georgiàs i l'idioma dels quals és similar al georgià, també varen emigrar.

Reasentamiento

Les autoritats de la Rússia imperial varen establir comissions especials per a reduir els índexs de mortalitat i "proveir les necessitats dels emigrants", és dir, previndre contra la sobrecàrrega de barcos, organisar les subastes de bens, proveir de roba i menjar a les famílies pobres, que serien transportades "sense pagament o càrrec de tipo algun".[14][15] D'una atra part, les autoritats otomanes varen fracassar en l'oferiment de respal als nouvinguts. Varen ser traslladats a regions montanyoses inhòspites de l'interior d'Anatolia i varen ser amprats en treballs ínfims i extenuantes.[16]

El fill de Shamil, Muhamed Shafi, es va horrorisar de les condicions que els immigrants havien sofrit a la seua arribada a l'Anatolia i va anar a investigar la situació:[17]

«Li escriuré a Abdülmecit per a que pare a estos estúpits montañeses... El cinisme del govern no pot ser més pronunciat. Els turcs varen disparar el reasentamiento en els seus proclames, provablement en l'esperança d'usar als refugiats en fins militars... pero despuix es varen trobar en una remugada de refugiats i varen condenar a esta gent a una retortillada i vergonyosa mort llenta i estaven preparats per a morir per la glòria de Turquia.»

Solament durant l'any 1864 al voltant de 220 000 muhayires varen desembarcar en Anatolia. Entre el 6 de març i 21 de maig de 1864, tot el poble ubijo va partir des del Caucas cap a Turquia. Per a finals del reasentamiento, més de 400 000 circasianos, aixina com 200 000 abjasios i ayaros varen fugir a Turquia. El terme Çerkes, cherquesos o circasianos, es va convertir en un terme general usat en Turquia, en ser la majoria adigué.

L'expulsió va tindre com resultat el despoblació de grans zones del Caucas occidental, especialment el fèrtil llitoral póntico prop de Sochi. El govern zarista es va alarmar pel resultant decliu econòmic regional, per lo que en 1867 va prohibir l'emigració en l'excepció de "casos aïllats i excepcionals".[18] No obstant, un gran número de caps de família varen abandonar posteriorment Rússia, anant d'Hach a La Meca i quedant-se en els seus parents en Turquia, tal com va informar repetides voltes l'embaixador rus en Estambul.[19]

Notes

  1. ↑ Topper, Ilya O.. «Els circasianos reivindiquen el seu propi genocidi», El Món, 23 de maig de 2011. Consultat el 17 de febrer de 2023.
  2. ↑ Ambroso, Guido (1 de febrer de 2024). «I circassi: un genocidi dimenticato sulle sponde de la Mar Nero» (en it). Gariwo MAG. Consultat el 2025-03-31.
  3. ↑ «Ucrània reconeix el genocidi del poble circasio per part de l'Imperi Rus». Ukrainian World Congress (13 de giner de 2025). Consultat el 2025-03-31.
  4. ↑ Richmond, Walter (2013). The Circassian Genocide (en en), Rutgers University Press, p. 92. ISBN 978-0-8135-6069-4. «at least 625,000 Circassians died during Evdokimov’s operations»
  5. ↑ Kazemzadeh 1974
  6. ↑ King 2007
  7. ↑ Jersild 2002:12
  8. ↑ Berzhe 1882:342-343 (en rus)
  9. ↑ Kokiev 1929:32 (en rus)
  10. ↑ Richmond 1994
  11. ↑ Kumykov, T. Kh. 1994 (en rus)
  12. ↑ RGVIA f. 400, op. 1:Д. 1551 [delo 1551] (en rus)
  13. ↑ Napso 1993:111 (en rus)}
  14. ↑ Kumykov 1994:15 (en rus)
  15. ↑ Lacoste 1908:99-100 (en rus)
  16. ↑ Napso 1993:113-114 (en rus)
  17. ↑ Aliyev 1927:109-110 (en rus)
  18. ↑ RGVIA, f. 400, op. 1: Д. 1277. Л. 2-3 [delo 1277, list 2-3] (en rus)
  19. ↑ GAKK f. 454 op. 1:Д. 215. Л. 17.[delo 215 list 17] (en rus)

Referències

  • Derluguian, Georgi M. 2006. A new war in the Caucasus?. Review of the book Bourdieu’s Secret Admirer in the Caucasus The Times (UK), 1 de febrer de, 2006 (en anglés)
  • Goble, Paul. 2005 Circassians demand a Russian apology for 19th century genocide. Ràdio Free Europe/Radi Liberty 15 de juliol de 2005, 8(23). (en anglés)
  • Kazemzadeh, Firuz. 1974. Russian penetration of the Caucasus. En Tares Hunczak, ed., Russian Imperialism from Ivan the Great to the revolution. New Brunswick, N. J. : Rutgers University Press. (en anglés)
  • Jersild, Austin. 2002. Orientalism and empire: North Caucasus mountain peoples and the Georgian frontier, 1845-1917. McGill-Queen's Press.
  • King, Charles. 2008. The ghost of freedom: a history of the Caucasus. Oxford Univ. Press. (en anglés)
  • Kullberg, Anssi and Christian Jokinen. 2004. From Terror to Terrorism: the Logic on the Roots of Selective Political Violence. The Eurasian Politician, juliol de 2004. (en anglés)
  • Leitzinger, Antero. 2000. The Circassian Genocide. In The Eurasian Politician, octubre de 2000, revista n.º 2. (en anglés)
  • Richmond, Walter. 1994. Defeat and Deportation University of Southern Califòrnia. (en anglés)
  • Smirnov, Andrei. 2006. Disputable anniversary could provoke new crisis in Adygeya. Eurasia Daily Monitor, 13 de setembre de 2006, 3(168). Jamestown Foundation (en anglés)
  • Aliyev, O. 1927. (Алиев У.) Очерк исторического развития горцев Кавказа и чужеземного влияния на них ислама, царизма и пр. Rostov del Dò (Ocherk istoricheskogo razvitiia gortsev Kavkaza i chuzhezemnogo vliianiia na nikh islama, tsarizma i pr.) (en rus)
  • Berger, A. P. (Берже Адольф Петрович). 1882. Выселение горцев с Кавказа // Русская старина. СПб. llibre 2. (Vyselenie gortsev s Kavkaza. Emigració dels monotañeses del Caucas. Russkaya Starina giner de 1882, 33, llibre 2. Sant Petersburc.) (en rus)
  • Dumanov, J. M. (Думанов Х. М.) 1994. Вдали от Родины. Nalchik, República Kabarino-Balkaria. (Vdali ot rodiny. Llunt de la pàtria). (en rus)
  • Dzidzaria, G. A. (Дзидзария Г. А.) 1982. Махаджирство и проблемы истории Абхазии XIX столетия. 2.ª edició, publicat en Sujum, 1982. (Makhadzhirstvo i problemy istorii Abkhazii XIX stoletiia. Majadzhirstvo i problemes en l'història d'Abjasia en el sigle XIX.) (en rus)
  • (GAKK) Gosudarstvennyi Arkhiv Krasnoiarskogo Kraia (Archiu estatal del Territori de Krasnoyarsk). ГАКК. Fondo 454. oopus 1. (en rus)
  • Kokiev, G. (Кокиев Г.) 1929. Военно-колонизационная политика на Северном Кавказе. Революция и горец. N.º 6. (Voienno-kolonizatsionnaia politika na Severnom Kavkaze. Política de colonisació militar en el Nort del Caucas. Revolució i destí dels montañeses, 6.) (en rus)
  • Kumykov, T. J. (Кумыков Т. Х.) 1994. Выселение адыгов в Турцию - последствие Кавказской войны'. Nálchik. 1994. pàgines 93-94. (Vyselenie adygov v Turtsiiu - posledstvie Kavkazskoi voiny. Emigració dels adigeos a Turquia -- conseqüències de la Guerra del Caucas). (en rus)
  • Bouillane de Lacoste, Commandant Émile Antoine Henri de. 1908. (Лакост, Генри де) Россия и Великобритания в Центральной Азии. Taskent. [Rossiia i Velikobritanniia v Tsentral'noi Azii. Rússia i Gran Bretanya en l'Àsia Central).
  • Napso, D. A. i S. A. Chekmenov. (Напсо Д. А., Чекменов С. А.) 1993. Надежда и доверие. Из истории дружественных связей народов Карачаево-Черкесии с русским народом. Cherkesia. (Esperanza i fe. De l'història de les relacions fraternals entre les gents de Karachai-cherkesia i el poble rus). (en rus)
  • (RGVIA) Rossiiskii Gosudarstvennyi Voenno-Istoricheskii Arkhiv (РГВИА) (Archiu Històric Militar Rus). Fondo 400, opus 1. (en rus)


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Genocidi_circasiano&oldid=1378333»