Generador de tecneci-99m
Un generador de tecneci-99m és un dispositiu utilisat per a extraure l'isòtop metaestable 99mTc d'una font de molibdé-99 (99Mo). 99Mo té un temps de vida mija de 66 hores[1] i pot ser fàcilment transportat llargues distàncies cap als hospitals a on el seu producte de desintegració tecneci-99m (en un temps de vida de 6 hores, inconvenient per a ser transportat) és extret i utilisat en una àmplia varietat de procediments en medicina nuclear, a on el seu curt temps de vida mija és de gran utilitat.
Producció de l'isòtop pare
El 99Mo pot ser obtingut per activació neutrónica (n,gamma) del 98Mo en reactors d'alt fluix de neutrons. No obstant, el método més utilisat és per mig de la fissió del 235O en reactors nuclears. Mentres que la majoria dels reactors que tenen com a fi la producció de 99Mo utilisen 235O altament enriquit, problemes relacionats en la proliferació han dut a varis productors a la transició cap a 235O en baix índex d'enriquiment[2]. El blanc de 235O és irradiado en neutrons per a formar 99Mo com a producte de fissió. Molibdé-99 és llavors separat dels atres productes de fissió en celes calentes.
Invenció i història del generador
El 99mTc va ser una curiositat científica fins als anys '50 quan Powell Richards va descobrir el potencial de 99mTc com radiotrazador mèdic i va promoure el seu us en la comunitat mèdica. Mentres Richards estava a càrrec de la producció del radioisòtop en el Hot Lab Division en Brookhaven National Laboratory, Walter Tucker and Margaret Greene estaven treballant en l'optimisació del procediment de separació i purificació de l'isòtop de curt temps de vida mija 132I de telur-132, el seu isòtop pare de t1/2 3.2 d, produït en el Brookhaven Graphite research Reactor.[1] Ells varen detectar traces d'un contaminant que va resultar ser 99mTc, que estava sent produït pel 99Mo, i estava seguint al Telur durant el procés de separació dels atres productes de fissió. Basats en la similitut en la química del Telur i del Iodo com el parell pare-fill, Tucker i Greene varen desenrollar el primer generador de 99mTc en 1958 (veu foto d'este generador a principis de l'artícul).[2][3] Pero no va ser fins a 1960 que Richards va ser el primer en propondre l'idea d'utilisar tecneci com un trazador mèdic.[4][5][6][7]
Referències
- ↑ «Brookhaven Graphite Research Reactor». bnl.gov. Consultat el 3 de maig de 2012.
- ↑ Richards, Powell (1989). Technetium-99m: The Early Days (vol. BNL-43197 CONF-8909193-1), New York: Brookhaven National Laboratory. Consultat el 3 de maig de 2012.
- ↑ Tucker, W.D.; Greene, M.W.; Weiss, A.J.; Murrenhoff, A.(1958).«Methods of preparation of some carrier-free radioisotopes involving sorption on alumina».Transactions American Nuclear Society.1: 160–161.
- ↑ Richards, Powell(1960).«A survey of the production at Brookhaven National Laboratory of radioisotopes for medical research».VII Rassegna Internazionale Elettronica i Nucleare Roma.: 223–244.
- ↑ «The Technetium-99m Generator». Bnl.gov.
- ↑ Richards, P.; Tucker, W.D.; Srivastava, S.C.(October 1982).«Technetium-99m: an historical perspective».The International journal of applied radiation and isotopes.33(10): 793–9.doi:10.1016/0020-708X(82)90120-X.
- ↑ Stang, Louis G.; Richards, Powell(1964).«Tailoring the isotope to the need».Nucleonics.22(1)ISSN 0096-6207.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Generador de tecnecio-99m» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.