Gelifracción
Gelifracción, també coneguda com gelivación o crioclastia, és un procés geològic que implica la fragmentació de les roques per les tensions generades per la congelació de l'aigua continguda en els seus clavills, fractures i poros. l'aigua, que pot provindre de pluja, desgel o rocío, s'introduïx en les oquedades de les roques i, en congelar-se, genera pressió que pot fragmentar-les. Este fenomen pot donar lloc a formacions geològiques com canchales o glaciars de roca.[1]
Des de principis de el XX fins a mediats dels anys 80, es pensava que la gelifracción ocorria per l'expansió de l'aigua en convertir-se en gèl. No obstant, alguns científics sostenen que, encara que l'aigua s'expandixca en congelar-se, esta expansió pot ser compensada per l'expulsió d'aire en la roca o per un espente cap a fòra del gèl, sense que siga necessari trencar la roca.
La gelifracción es produïx especialment en zones polars, subpolares i d'alta montanya, a on les fluctuacions de temperatura per damunt i baix dels zero graus són comuns. També s'ha considerat un dels agents de meteorización en ambients desérticos, per les variacions extremes de temperatura.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Gelifracción o crioclastia». www.endefensadelasmontanas.com. Consultat el 2024-11-21.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gelifracción» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.