Anar al contingut

Gedrita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gedrita

La gedrita és un mineral, silicat de magnesi i alumini en hidroxilos, membre del supergrupo dels anfíboles, i dins d'estos, del grup de la gedrita. Va ser identificat a partir d'eixemplars procedents de Gèdres, en la vall de Héas, en els Pirineus (França). El nom fa referència a esta localitat, que és la localitat tipo.[1] S'ha utilisat també el nom de magnesiogedrita.

Propietats físiques i químiques

La gedrita es definix dins del seu grup de anfíboles ortorómbicos com el mineral que tien el magnesi com catión dominant en les posiciones B i C2+ i alumini A l'en la posició C3+. Lasubstitución del magnesi per ferro ferroso dona lloc a térmens intermig en la ferrogedrita, l'atre extrem d'una solució sòlida.[2] Pot contindre impurees de Mn, Ca, Tu, Na i K. Forma una série en l'antofilita. Apareix generalment com agregats fibrosos o radiados de color gris verdoso, vert grisàceu o marró. Els cristals individualisats són molt rars.

Jaciments

La gedrita és un anfíbol poc freqüent, conegut en al voltant d'un centenar de localitats en el món. Sol aparéixer en roques someses a metamorfisme de grau alt o mig associat a antofilita, cordierita, almandino i turmalina.[3] Ademés de la localitat tipo, un jaciment molt conegut és el de Skisshyttan Smedjebacken, comtat de Dalarna (Suècia).[4] En Espanya, s'ha trobat en les explotacions de minerals de coure de Arinteiro (La Corunya), associada a granate almandino, i en la Cap de Creus (Girona).


Referències

  1. ↑ Dufrénoy, Armand(1836).«Description de la gédrite, nouvelle espèce minérale».Annales dones Mines, 10, 582-584..
  2. ↑ Hawthorne, F.C., Oberti, R., Harlow, G.E., Maresch, W.V., Martin, R.F., Schumacher, J.C. i Welch, M.D.(2012).«Nomenclature of the amphibole supergroup».American Mineralogist, 97, 2031-2048..
  3. ↑ «Gedrite. Mindat».
  4. ↑ Wilke, H.J. (1976). Mineral-Fundstellen Band 4: Skandinavien, Christian Weise Verlag, p. 209.