Gaztelu zahar
Gaztelu zahar /gas̪telu s̪ahar/ (del llatí castellum[1]) és el nom donat en el País Vasc francés a les places fortes protohistòriques (castros). El nom significa "castell vell"
Freqüents sobre els punts prominents de 300 a 600 m d'altura, permetien el control militar de les vies de comunicació entre valls.
Descripció
Tipologia
Els gaztelu zahar eren recints defesos per murs o empalisades dels que hui en dia solament queden els restants dels seus fossos, que senyalen una espècie de bonete al voltant del cim. Vists des de l'aire són espectaculars, pero des de terra solament es poden vore algunes discontinuidades en la silueta de la montanya en la que s'assenten. Solen ser difícils de vore per la vegetació que els cobrix.
Es poden dividir en tres tipos de recints:
- Els recints en escalons o terrats: En estos, la pendent s'ha excavat en terrats per a que els murs o empalisades queden rebujats; este tipo de recint sembla particular del país vasc francés.
- Els recints en parapetos de terra: Són els més numerosos i, en estos, la terra dels fossos s'utilisa per a formar parapetos de terra junt al fos.
- Els recints en parapetos de pedra: Són els situats en les cotes més altes (a 600 m de mija) i els menys numerosos.
Poden tindre des d'1 a 7 llínees de defensa com el Gazteluzahar de Lantabat.
¿Quí els va construir?
La seua datació és incerta, pero se sol atribuir la seua construcció a grups militars que dominaven l'equitació de l'Edat del Bronze tardana o de la primera Edat del Ferro, sent provablement els mateixos que varen introduir en la regió el rito funerari dels cromlechs.
Els Gentils, jagants de la mitologia vasca, estrangers, sabio i poderosos, que se supon vivien en la part alta de les montanyes, podrien ser un recort popular d'eixes antigues èlits. En Alçay-Alçabéhéty-Sunharette, el gaztelu zahar Maide korralea « la tancada dels « el cercado de los Maide » » s'atribuïx clarament als Maide.
Funció
Al contrari que els oppida gals, més recents, estos gaztelu zahar solament tenien una funció militar ocasional, eventualment pastoral i religiosa, pero no servien per a viure permanentment.
Alguns castells més moderns, com els de Mauléon o els de Luxe, es varen construir sobre els gaztelu zahar.
Nom
Els gaztelu zahar donen a voltes el nom a la montanya a on es troben. Els nom més freqüents són:
- Gaztelu(a) simplement el castell
- Gazteluzahar o gazteluzaharre(a) (generalment transcrito gastelusare pels cartógrafos), l'antic castell
- Gaztelu-mendi(a) « (la) montanya del castell »,,
- Gaztelu-gain(a) « (la) cim del castell »,
- Gaztelu-harri(a) « (la) roca del castell » (transcrito com gastelary, gastalaria, gastellaya)
- Kurku(a) « (el) círcul »,
- Mokorreta « al espolón».
Llista de gaztelu zahar
Recints en parapetos de terra
La terra que s'ha tret dels fossos s'amontona en altura per a formar parapetos defensius.
| nom | altitut | localisació | observacions |
|---|---|---|---|
| Elhina | 350 m | Armendarits | |
| Kurku | 272 m | Béguios | 4 llínees de defensa. Deteriorat |
| Harribeltza | 522 m | Suhescun | |
| Ullumendi Gaztelüzaharre | 416 m | Ordiarp | |
| Gaztelü-harria, Gaztelaia | 479 m | Chéraute | |
| Mokorreta | 453 m | Macaye | Molt deteriorat |
| Gazteluzahar | 472 m | Lantabat | |
| Gazteluzaharre | 361 m | Arhansus | |
| Ursuia | 436 m | Hasparren | |
| Ursuia | 387 m | Hasparren | |
| Ursuia | 330 m | Hasparren | |
| Redoute Louis XIV | 237 m | Sare | Destruït en 1977 |
| ? | 229 m | Saint-Martin-d'Arrossa | 95% destruït |
| Sardatz | 148 m | Béhasque-Lapiste | En la vora del replanell |
| Gaztelu-harri, li Tuquet | 225 m | Etcharry | |
| Gazteluxaga | 282 m | Arrast-Larrebieu | |
| Gaztelü-gain | 371 m | Libarrenx | |
| Larleta | 279 m | Berrogain-Laruns | Cresta amurallada |
| Txoikantegia | 326 m | Idaux-Mendy | |
| Pekatenborda | 92 m | Larressore | Deteriorat |
| Lexegita | 653 m | Trois-Villes | |
| Kurku | 152 m | Nabas | |
| Zihorri | 267 m | entre Mendionde i Hélette | |
| Belozea | 118 m | Itxassou | |
| Larreondoa | 85 m | Saint-Pée-sur-Nivelle | |
| Gaztalepo | 550 m | Ahaxe | |
| Ahiga | 300 m | Lohitzun-Oyhercq | Destruït en 1978 |
| Xerrapo | 299 m | Çaro | Destruït en 1981 |
| Haitzhandialtea | 440 m | Barcus | |
| Mendixko | 300 m | Irouléguy | |
| Khoxü-gaina | 343 m | Esquiule |
Recints en parapetos de pedra
Els parapetos de pedra solen trobara en els gaztelu zahar situats en les cotes més altes.
| nom | altitut | localisació | observacions |
|---|---|---|---|
| Gaztelu | 629 m | Lecumberry | |
| Larrango | 579 m | Saint-Martin-d'Arrossa | Espolón fortificat |
| Urxilo | 566 m | Saint-Martin-d'Arrossa | Espolón fortificat |
| Lerdatze | 390 m | Armendarits | |
| Gerra | 445 m | Sorhoeta | |
| Maide-korralea | 667 m | Alçay | |
| Zerkupe | 1085 m | bosc de Orion, Saint-Michel | |
| Munhoa | 592 m | Hosta |
Recints en escalons o terrats
Els parapetos estan posats sobre terrats que s'han excavat en la pendent del mont.
| nom | altitut | Localisació | observacions |
|---|---|---|---|
| Abarratea | 342 m | Ayherre | 3 terrats |
| Mehaltzu | 648 m | Pagolle | Espolón fortificat |
| Ursuia | 678 m | Macaye | |
| Hoxa handia | 571 m | Lantabat | |
| Gazteluzaharrea | 256 m | Irissarry | |
| Gaztelu-gaina | 382 m | Bustince-Iriberry | |
| Montarey | 370 m | Etchebar | |
| Gaztelü-harria (Gastalaria) | 354 m | Sauguis | |
| Gaztelu-mendi | 343 m | Uhart-Cize | |
| Gaztelü | 582 m | Aussurucq | |
| Ahaize | 272 m | Ossès | |
| Gaztelü-gaina | 658 m | Sainte-Engrâce | |
| Gaztelua (Gastellia) | 313 m | Ahaxe | |
| Xerberoenea | 321 m | Germieta |
Vore també
Referències
- ↑ Philippe Veyrin Els Basques editor Arthaud 1975 isbn=2 7003 0038 6
Bibliografia
- Général Gaudeul : Els enceintes de type protohistorique du Pays basque francais, Hommage au Musée Basque - 1989.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gaztelu zahar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.