Gasoducte Transcaspiano
El gasoducte Transcaspiano (Plantilla:Lang-az, Plantilla:Lang-tk) és un gasoducte submarí propost entre Turkmenbashi en Turkmenistan i Bakú en Azerbaiyan. Segons algunes propostes, també inclourà una conexió entre el jaciment de Tengiz en Kazakhstan i Turkmenbashi.[1] El proyecte de gasoducte submarí Transcaspiano té el propòsit de transportar gas natural des de Turkmenistan i Kazakhstan als països membres de l'Unió Europea, evitant tant a Rússia com a Iran. També es considera com una extensió natural cap a l'est del Corredor del sur de gas. Este proyecte atrau gran interés ya que conectarà els vasts recursos de gas turkmeno als principals consumidors com Turquia i Europa.[1]
Història
[editar | editar còdic]Finals dels 90
[editar | editar còdic]En 1996, els Estats Units varen sugerir la possibilitat de realisar un proyecte per a importar gas natural de Turkmenistan a través d'un gasoducte submarí.[2] En febrer de 1999, el govern turkmeno va firmar un acort en General Electric i el Grup Bechtel per a un estudi de viabilitat sobre el gasoducte propost. En 1999, mentres assistien a la reunió de l'Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmics en Estambul, Turquia, Geòrgia, Azerbaiyan i Turkmenistan varen firmar una série d'acorts relacionats en la construcció de gasoductes. No obstant, per l'oposició russa i iraní al proyecte, una disputa llegal no resolta sobre les fronteres territorials de la mar Caspio i el descobriment de gas en el camp de Shah Deniz d'Azerbaiyan, el proyecte de l'oleoducte submarí va ser archivat en l'estiu de 2000 i solament es va continuar en el proyecte del gasoducte del Caucas del Sur.[3]
2006-2007
[editar | editar còdic]En giner de 2006, com a resultat de la disputa de gas entre Rússia i Ucrània, es va revivar l'interés en el proyecte del gasoducte Transcaspiano.[4] L'11 de giner de 2006, el primer ministre d'Azerbaiyan, Artur Rasizade, va propondre al seu homòlec de Kazaj istán, Danial Ahmetov, que el gas de Kazakhstan fora exportat a Turquia pel gasoducte del sur del Caucas i d'ahí al mercat europeu.[5] En març de 2006, el president de Turkmenistan, Saparmurat Niyazov, va senyalar la seua intenció de reincorporar-se a possibles negociacions sobre el gasoducte.[4] En maig de 2006, durant la seua visita a Kazakhstan, el comissari europeu d'Energia, Andris Piebalgs, va declarar el respal de la UE a la construcció de l'oleoducte Transcaspiano.[6] El ministre d'Indústria i Energia d'Azerbaiyan, Natig Aliyev, en una conferència internacional d'energia en Bakú, va descriure les ventages del gasoducte Transcaspiano per a diversificar els suministraments i baixar els preus.[7] Per un atre costat, el ministre d'Indústria i Energia de Rússia, Viktor Khristenko, va comentar que els riscs tècnics, llegals, ambientals i d'un atre tipo relacionats en el proyecte Transcaspiano són tan grans que seria impossible trobar un inversor a menos que hi haja respal polític per al proyecte.[8] El 12 de maig de 2007, es va firmar un acort entre Rússia, Kazakhstan i Turkmenistan que preveu l'exportació de gas d'Àsia Central a Europa a través de la branca occidental reconstruïda i ampliada del sistema de gasoductes del Centre d'Àsia Central. Açò es va vore com un revés per a la realisació del gasoducte Transcaspiano, encara que el president turcomano, Gurbanguly Berdimuhamedow, va dir que el proyecte de l'oleoducte Transcaspiano no havia segut cancelat.[9][10]
2008
[editar | editar còdic]El 4 de setembre de 2008, l'viceministro de Relacions Exteriors iraní Mehti Safari va confirmar que Teheran s'opon a la construcció de qualsevol gasoducte submarí en el Caspio per consideracions ambientals.[11] Açò posava en perill el proyecte del gasoducte Transcaspiano, segons l'expert regional Paul Goble.[12] No obstant, el 22 de decembre de 2008, l'empresa austríaca OMV i l'alemana RWE, abdós socis de Nabucco Gas Pipeline International GmbH, varen anunciar que estaven creant una empresa conjunta cridada Caspian Energy Company, per a l'exploració d'un possible gasoducte a través de la Mar Caspio que alimentaria al gasoducte Nabucco. En base en els resultats de l'exploració, la companyia planeja construir i operar un sistema de transport de gas a través de la Mar Caspio.[13]
2011–2012
[editar | editar còdic]El 12 de setembre de 2011, el Consell d'Assunts Exteriors de la UE va acordar otorgar un mandat de negociació a la Comissió Europea per a les negociacions en Azerbaiyan i Turkmenistan sobre el gasoducte Transcaspiano. El 3 de setembre de 2012, despuix de la trobada entre el comissari europeu d'Energia, Günther Oettinger, el ministre turc d'Energia, Taner Yildiz, i funcionaris azerbaiyanos i turcomanos en Asjabad, Yildiz va afirmar que Turquia comprarà gas a Turkmenistan a través del gasoducte Transcaspiano.[14]
2013–2014
[editar | editar còdic]Una proposta de la UE denominada en general proyecte corredor del sur de gas va despertar una atra volta l'interés en l'oleoducte Transcaspiano com una ruta de suministrament alternativa al monopoli de Gasprom en els mercats de l'Unió Europea. El gas turcomano seria transportat junt en el gas azerí del camp de gas Shah Deniz per este gasoducte.
2015-2016
[editar | editar còdic]Una part del Corredor Sur del Gas s'instalaria entre Grècia i Itàlia via Albània a partir de 2016 i este oleoducte s'uniria al Oleoducte TAP en Turquia que està en construcció des de 2015 i s'unirà al gasoducte del Caucas del Sur existent en la frontera georgiana conTurquía
Descripció
[editar | editar còdic]
La capacitat proyectada del gasoducte és de 30 billons de metros cúbics (1.1 billons de peus cúbics) de gas natural per any a un cost estimat de US $ 5 mil millons. En Bakú, s'uniria al gasoducte del sur del Caucas (gasoducte Bakú-Tbilisi-Erzurum) i, a través d'est, al gasoducte Transanatoliano planificat. Granherne, una subsidiària de KBR està portant a terme un estudi de viabilitat del proyecte finançat per l'Agència de Comerç i Desenroll dels Estats Units.[15][16]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Oxford Institute for Energy Studies.Consultat el 12 de novembre de 2008.
- ↑ «[1]», RIA Novosti. Consultat el 20 de maig de 2007.
- ↑ «[2]», The Journal of Turkish Weekly. Consultat el 20 de maig de 2007.
- ↑ 4,0 4,1 «[3]», The Jamestown Foundation. Consultat el 20 de maig de 2007.
Erro en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; el nombre «edm2» está definido varias veces con contenidos diferentes - ↑ Ilham Shaban. «[4]», Azerbaijan Today. Consultat el 20 de maig de 2007.
- ↑ «[5]»(PDF), BBN Newsletter. Consultat el 20 de maig de 2007.
- ↑ «[6]», The Jamestown Foundation. Consultat el 20 de maig de 2007.
- ↑ «[7]», St. Petersburg Claves (Russia). Consultat el 19 de maig de 2007.
- ↑ «[8]», New Europe. Consultat el 19 de maig de 2007.
- ↑ «[9]», Forbes. Consultat el 19 de maig de 2007.
- ↑ «[10]», OILRU.COM. Consultat el 6 de setembre de 2008 (en rus).
- ↑ Paul Goble. «[11]», Window On Eurasia. Consultat el 6 de setembre de 2008.
- ↑ «[12]», Downstream Today. Consultat el 25 de decembre de 2008.
- ↑ «[13]», Eurasia Daily Monitor, Jamestown Foundation. Consultat el 12 de setembre de 2012.
- ↑ «[14]», CAUCAZ.COM. Consultat el 20 de maig de 2007.
- ↑ «[15]», Downstream Today. Consultat el 19 d'abril de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gasoducto Transcaspiano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.