Gasoducte Trans Adriático
El gasoducte Trans Adriático (en anglés Trans Adriatic Pipeline, TAP) - és un gasoducte per al transport del gas natural des de la mar Caspio i Orient Mig a Europa Occidental; un part del Corredor de Gas Meridional, proyecte dissenyat per a suministrar gas natural procedent de la Mar Caspio a Europa. El gasoducte té 878 km de llongitut - Grècia, Albània, la mar Adriático, Itàlia. Els creadors del proyecte són EGL suïssa, Statoil noruega i E.ON Ruhrgas alemà. Tres companyies es repartixen, en un 20 % cada una, la propietat del gasoducte: la azerbaiyana SOCAR, la britànica BP, l'italiana Snam, la belga Fluxus, i l'espanyola Enagás. La suïssa Axpo va vendre la seua 5 % en giner de 2023 a estes dos últimes i va eixir de l'accionariat.[1] El TAP es conecta en el gasoducte Trans Anatolian (TANAP) en la frontera turc-grega en Kipoi i creua Grècia, Albània i la mar Adriático, abans d'aplegar al sur d'Itàlia per a conectar-se a la ret italiana de gas natural.[2]
Dels 878 quilómetros del gasoducte, 550 passen per Grècia, 215 per Albània, 105 per la mar Adriático i 8 per Itàlia.[2]
La capacitat inicial del gasoducte és de 10 000 millons de metros cúbics (bcm) en possibilitat d'aplegar fins als 20 bcm en els anys posteriors. Segons prevea el proyecte, les primeres entregues de gas des dels jaciments azerbaiyanos de ShajDeniz II ubicats en el mar Caspio fins a Europa estában previstes per a 2019[3][4] encara que finalment varen començar les seues operacions en giner de 2020.[5]
Història
[editar | editar còdic]El proyecte del gasoducte Trans Adriático va ser declarada en l'any 2003 per l'empresa suïssa d'energia EGL (actualment Axpo), pero els estudis de viabilitat es varen completar en març de 2006. Es varen presentar dos opcions: una ruta del nort a través Bulgària, l'actual Macedònia del Nort i Albània o una atra ruta del sur, que va ser elegit a través Grècia i Albània. El disseny bàsic alvançat de la canonada es va terminar en març de l'any 2007.[6]
.jpg){kind=link}
El 13 de febrer de 2008 EGL Group i l'empresa noruega d'energia Statoil varen firmar l'acort sobre la creació de la "Trans Adriatic Pipeline AG" — empresa comuna per a l'elaboració, construcció i explotació de la canonada.
En juny de 2008 la companyia. junt en les autoritats gregues. va presentar una solicitut per a la construcció del gasoducte de 200 km des de Salónica fins a la frontera greco-albanés.
En giner de 2009, el proyecte TAP va realisar un estudi sobre l'estat del mig marí en la mar Adriático per a verificació la ruta marina per al gasoducte futur. L'investigació de la ruta es va començar en Albània, en juliol de 2009.[7]
En giner de 2010, TAP va obrir oficines en Grècia, Albània i Itàlia.[8] En març de 2010, TAP va presentar una solicitut a les autoritats italianes per a l'inclusió en la ret de gas.[9] El 20 de maig de 2010, es va anunciar que E.ON participava en el proyecte.[10]
En febrer de 2012 el TAP va ser el primer proyecte elegit per a dur les negociacions exclusives en el consorci de Shajdeniz.
En agost de 2012, els socis del consorci British Petroleum,[11] SOCAR i Total S. A. varen firmar un acort de finançació en accionistes de TAP, incloent la possibilitat d'adquirir fins a un 50% de les accions en el proyecte.[12]
El 28 de setembre de 2012, Albània, Grècia i Itàlia varen firmar un memoràndum d'enteniment, en lo que varen confirmar el seu respal polític a la canonada.[13]
Una miqueta despuix, el 22 de novembre de 2012, el consorci de TAP i el gasoducte Trans-anatolia varen firmar un memoràndum d'enteniment que va establir un marc de cooperació entre les dos parts.[14]
El 13 de febrer de 2013, Albània, Grècia i Itàlia varen firmar un acort intergovernamental.[15]
El 28 de juny de 2013, es va anunciar el tancament del competidor principal, el gasoducte Nabucco, sent el TAP és un proyecte prioritari. Poc despuix BP, SOCAR, Total i Fluxys varen entrar en l'accionariat del proyecte.
En decembre de 2015 Snam es va unir al proyecte, adquirint el 20% de les accions de Statoil.[16]
En setembre de 2014 Enagás, el principal transportiste de gas natural d'Espanya entra en un 16% de l'accionariat.[17]
En giner de 2023, Axpo ven la seua participació a Fluxus i Enagás, passant tots els accionistes a tindre una participació alícuota del 20%.[1]
Construcció
[editar | editar còdic]En juliol de l'any 2015 va començar la primera etapa dels treballs de la construcció i rehabilitació de vàries infraestructures viàries en Albània: millora d'uns 58 quilómetros de vies d'accés, construcció de dos nous ponts i remodelació d'atres 40, al objeto de facilitar el transport de les canonades i els equips necessaris per a les activitats de construcció del gasoducte, els treballs del qual varen finalisar en decembre de l'any passat. La segona fase contempla l'actualisació de 120 quilómetros de carreteres.
El 3 de març de 2016, la Comissió Europea va aprovar la construcció del gasoducte Trans Adriático. El 16 de maig de 2016 es va començar la construcció del gasoducte.[2][18] Alexis Tsipras, el primer ministre grec va inaugurar en Salónica les obres de construcció de el TAP en el territori de Grècia.[19]
El 20 de maig de 2020 el primer gas natural en un tram de 4 km del gasoducte va aplegar en Albània.[5] El 15 de novembre el gaseoducto es va completar i va iniciar operacions comercials.[20][21]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «seua-participacion-en-el-gasoducte-transadriatico-al-20-despuix de-comprar-un-4-per-168-millons/ Enagás eleva la seua participació en el gasoducte Transadriático al 20% despuix de comprar un 4% per 168 millons» (en és). Forbes Espanya. Consultat el 2023-01-27.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «seua-capacitat-en-la-primera-fase.html ». Consultat el 21 de febrer de 2018 (en és).
- ↑ «[1]». Consultat el 21 de febrer de 2018 (en és-ES).
- ↑ «[2]». Consultat el 21 de febrer de 2018 (en en).
- ↑ 5,0 5,1 «TAP comença a omplir la secció albanesa en gas» (en és). azertag.az. Consultat el 2022-01-22.
- ↑ «Axpo Switzerland». www.egl.eu. Archivat des d'el original, el 8 de març de 2012. Consultat el 21 de febrer de 2018.
- ↑ «Trans Adriatic Pipeline AG - Marine survey in the Adriatic Siga to verify offshore route of the Trans Adriatic Pipeline». Archivat des d'el original, el 19 de juliol de 2009. Consultat el 21 de febrer de 2018.
- ↑ «Trans-Adriatic Gas Pipeline Co. Opens Offices in Albània, Italy, Greece». Archivat des d'el original, el 16 de juliol de 2011. Consultat el 21 de febrer de 2018.
- ↑ «Trans Adriatic Pipeline taps into Italy's gas grid». Archivat des d'el original, el 24 de juliol de 2011. Consultat el 21 de febrer de 2018.
- ↑ «E.On Ruhrgas joins Trans Adriatic Pipeline». www.ogj.com. Consultat el 21 de febrer de 2018.
- ↑ «seua-capacitat-en-la-primera-fase.html ». Consultat el 21 de febrer de 2018 (en és).
- ↑ «[3]». Consultat el 21 de febrer de 2018.
- ↑ «[4]». Consultat el 21 de febrer de 2018 (en en).
- ↑ «[5]». Consultat el 21 de febrer de 2018 (en en-EN).
- ↑ «tovima.gr - Υπεγράφη η συμφωνία για τον ΤΑΡ υπό το βλέμμα των ΗΠΑ» (en el). TO BHMA. Consultat el 21 de febrer de 2018.
- ↑ «[6]». Consultat el 21 de febrer de 2018 (en en-EN).
- ↑ «Enagás entra en l'accionariat del proyecte Trans Adriatic Pipeline (TAP) | Enagás» (en és). www.enagas.es. Consultat el 21 de febrer de 2018.
- ↑ «[7]». Consultat el 21 de febrer de 2018 (en és).
- ↑ «[8]». Consultat el 21 de febrer de 2018.
- ↑ «Gasoducte Trans Adriático (TAP) ya està en funcionament | Infogate» (en és-cl). Consultat el 2022-01-22.
- ↑ «El gasoducte Transadriático escomença a suministrar gas a Europa - elEconomista.és» (en és). www.eleconomista.es. Consultat el 2022-01-22.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gasoducto Trans Adriático» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.