Garaig de TAXA

Garaig de TAXA

El garaig de TAXA és un edifici situat en el creuament que forma el camí del Grao en la carretera d'Alacant en la localitat de Gandia (Valéncia), Espanya.

L'emplaçament de l'edifici és immediat a l'eixida sur de la ciutat, per tant la seua visió apareix res més creuar el pont d'entrada a Gandia venint des d'Alacant.

L'arquitecte Alfonso Fungairiño Nebot proyecta en 1934 un edifici que consistix bàsicament en una estació de servici en un taller de reparacions i un garaig per a automòvils en planta baixa; la primera planta per a oficines i les tres plantes restants, per a vivendes.

Descripció

L'estació de servici queda emplaçada en el cantó més important, immediata a les dos grans vies de circulació que allí creuen, i es desenrolla en dos pistes de radis calculats per a la fàcil maniobra de grans vehículs. El taller de reparacions i el garaig tenen el seu accés en el cantó recayente al carrer travesser secundari, reben l'allumenament a través d'este carrer i compartixen un espai que es desenrolla a lo llarc de 40 metros de profunditat. El resultat és d'una gran diafanidad, ya que la planta queda lliberada pel desplaçament cap a la frontera dels núcleus d'escals i per la esbeltez dels pocs soports que recauen en planta baixa.

Les vivendes es disponen a partir de la segona altura segons el següent sistema d'agregació; sobre l'estació de servici en el cantonada principal s'emplacen quatre vivendes en dos plantes, dos per planta servides cada una d'elles pel seu propi núcleu d'escals. Les quinze restants ocupen la llínea de frontera del carrer posterior i es disponen en tres plantes, cinc per planta, en dos núcleus d'escals que servixen a dos vivendes per planta i un atre que servix a una vivenda per planta.

La volumetria de l'edifici planteja una resolució de cantó principal basat en la contraposició de plans cóncaus i convexos, ya que en planta baixa els tancaments s'inscriuen en un pla cóncau, i generen un espai a on s'estagen els sortidors. Este espai contrasta en la seua coberta que, pel contrari, és convexa, de la mateixa manera que la primera planta d'oficines. En la part superior el pla que conforma el cantó torna a ser cóncau, i genera un gran espai delimitat en la seua part inferior pels terrats de la primera planta, que es guanyen per a les vivendes, i lateralment, per chicotets cossos cilíndrics que corresponen a les plantes de vivenda. L'arremate ho constituïx un rebanc a on s'estaja el ròtul del garaig centrat en el cantonada. El tractament de les fronteres possibilita una llectura immediata de l'edifici. Les plantes s'inscriuen en bandes horisontals separades per les llínees corresponents a les vores de forjat que es diferencien de les primeres cromáticamente i recorren tot el perímetro de l'edifici, incloent les vores dels balcons. Els núcleus d'escals interrompen estes bandes, i es manifesten en la planta de cobertes creant una interessant solució d'arremate a modo de série de volums cúbics emergents. La fenestración es resol segons una série regular de buits iguals recolzats en les bandes horisontals abans descrites. La síntesis d'estos elements crea una image de l'edifici de gran riquea plàstica en una destacada interacció de volums i una forta expressivitat; que no aplega a ser truncada pels condicionants funcionals.

L'obra queda materialisada segons un llenguage modern a on l'autor repren/reprén les referències a elements nàutics amprades en el seu treball junt a Javier Goerlich sobre el Club Nàutic de Valéncia; i en este cas són prou abundants; balcons curvos que recorden a popes, buits circulares com a ulls de bou o el tractament de les baranes resoltes en perfils de tubo horisontals. La formalisació de les fronteres en bandes, el joc de volums senzills o els paraments cilíndrics són elements racionalistes que vénen a reforçar esta idea.

Referències

VV. AA. ( David Urios Mondéjar ) Registre d'Arquitectura del Sigle XX en la Comunitat Valenciana ISBN 84-87233-38-4

Enllaços externs

• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Garaig de TAXA.