Anar al contingut

Ganggangsullae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ganggangsullae
Image d'un ball del Ganggangsullae datada entre 1891 i 1930
Archiu:KOCISKorea Namsan Ganggangsulae 07 (9771213074).jpg
Ganggangsullae representat en Seül en 2013

El Ganggangsullae és un ball folklòric interpretat per dònes a la llum de la lluna propi del sur de la Península coreana que se celebra al voltant de la festivitat de Chuseok, també conegut com el “Dia d'acció de gràcies de Corea”, que té lloc a principis d'autumne segons el calendari llunar. Originàriament se celebrava com un ritual per a donar gràcies a les divinitats locals per la collita. Donada la seua importància, està inscrit com Patrimoni de la Humanitat en l'UNESCO des de 2009.

Història

[editar | editar còdic]

Es diu que el ganggangsullae va tindre els seus orígens en els rituals que es realisaven a la llum de la lluna per a agrair a les divinitats per les bones collites i la fertilitat. Este ball es va popularisar i va començar a estendre's a finals de el XVI i principis de el XVII.

Existix una llegenda dels seus orígens que indica que va ser l'almirant coreà Yi Sun-sense el que ho va popularisar durant la Guerra Imjin (1592-1598) contra els japonesos en utilisar una tàctica militar inspirada en este ball.

Els orígens i el significat de la paraula ganggangsullae són molt difícils de determinar. Es diu que pot provindre del dialecte de la província de Jeolla, a on “gam” significaria círcul i “el seu-re” anar entorn. D'esta manera, podria significar donar regressos en círcul.[1]

Antigament, solament les dònes tenien permés participar, ya que els estàndarts confucianos de la Dinastia Joseon (1392-1910) li l'impedien als hòmens.

Actualment, la dansa és popular en les regions d'Haenam, Boseong, Goheung, Muan, Gangjin i les illes de Jindo i Wando.[2]

El desenroll del ball

[editar | editar còdic]

El ganggangsullae consistix principalment en una dansa realisada per dònes agarrades de la mà donant tornades en círcul (wonmu) baix la lluna mentres canten cançons. Esta vora folklòrica es coneix com gachangminyo i és molt flexible.  L'orde i el contingut dels seus versos canvien constantment de manera lliure segons les circumstàncies, l'ambient i el caràcter del líder del cor.[3] No obstant, hi ha característiques que es mantenen constants que ajuden a identificar este ball, com és el cas en el que la dòna líder del grup canta la primera part de cada vers i el cor de dònes respon cantant el estribillo de “ganggangsullae”.[2] El ganggangsullae comença com un círcul complet, que després es transforma en diferents tipos de círcul, se separa en llínees i es convertix en un círcul complet al final. Els balls del ganggangsullae són curts i repetitius. El ball comença despacio, pero l'intensitat i velocitat d'est aumenta progressivament. Els instruments musicals també acompanyen a esta tradició. La música es caracterisa per la presència del jangdan, un ritme que actua com a base i que es repetix a lo llarc de la melodia i que es considera que és l'element que completa la música coreana.[4]


Segons l'Enciclopèdia del Folclore i la Cultura Tradicional de Corea, existixen dos formes d'interpretar les vores del ganggangsullae: externa i internament. L'expressió externa mostra la forma de sentir de les participants sobre les seues circumstàncies, els seus anhels plens d'esperança i els seus profunts desijos. Internament, no obstant, l'expressió contextual deixa entrevore les emocions romàntiques que es donen entre les parelles, tals com lo són l'alegria, la soletat, l'enyor o la desesperació per falta d'algú.[3]

D'acort en esta enciclopèdia, els temes més habituals del ganggangsullae són els afligiment per les que passen les dònes, com la nostàlgia per la mare en la llar, les molèsties de viure en la família del marit o els problemes econòmics. Per un atre costat, moltes versions de la vora del ganggangsullae en freqüència inclouen com a personages a la flor i la lluna. La flor, per la seua banda, representa la convivència, la tolerància mútua o la vida en sí mateixa, pero interpretada en comparació al cicle de la vida, la flor pot ser un reflex objectiu de lo descuidada que és la persona o de l'enyor que sent pel seu amant. Mentrestant, l'image de la lluna com el mig que conecta a un en el seu amant plasma de manera poètica el sentiment que deixa l'absència de la parella.[3]

A pesar de que el ganggangsullae consistix principalment en un ball, també es realisen atres activitats, conegudes com a intermijos, en els que es recreen imàgens o escenes de la vida quotidiana dels habitants dels llogarets.[5] Un atre element que no està estrictament relacionat en el ball és el mundapnori, que ho constituïx un diàlec teatral de curta duració, que aporta humor a la tradició coreana.

Versió del ganggangsullae traduïda

[editar | editar còdic]

A continuació, es proporcionarà la traducció d'una versió del ganggangsullae procedent de l'Administració del Patrimoni Cultural de Corea.[2]


Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Music Educators Journal.doi:10.1177/0027432118815961.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Intangible Cultural Heritage of Humanity (Ganggangsullae)».
  3. 3,0 3,1 3,2 «Ganggangsullae».
  4. Musical Educators Journal.doi:10.1177/0027432118815961.
  5. «Honorary Reporters (Ganggangsullae: El ritual de llibertat d'expressió de les dònes coreanes)».


Referències

[editar | editar còdic]