Anar al contingut

Galàxia anular

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Galàxia anular

Es denomina galàxia anular o galàxia en anell[1] a un tipo poc freqüent de galàxies que tenen apariència d'anell. Realment, segons Gerard de Vaucouleurs, són de tipo galàxia espiral, i es classifiquen afegint a la seua tipologia una r.

L'anell està format per estreles blaves massives, relativament jóvens i molt lluentes. La regió intermija que rodeja al núcleu lluent conté una cantitat relativament chicoteta de matèria lluminosa i apareix més obscura.

Els astrònoms creuen que les galàxies anular es formen quan una galàxia més chicoteta passa pel centre d'una galàxia més gran. Com la major part d'una galàxia és espai buit, esta "colisió" rarament es traduïx en una verdadera colisió entre estreles. No obstant els destorbament gravitatorias causades per este acontenyiment podrien fer que una ona de formació estelar es moguera a través de la galàxia més gran.

Referències

  1. ↑ Ridpath, Ian (1999). Diccionari d'astronomia, Madrit: Complutense s.a., p. 315. ISBN 84-89784-70-1.

Eixemples típics de galàxies anular són:

Galàxia Objecte de Hoag.
Galàxia Roda de Carro o Galàxia Cartwheel.
Galàxia AM 0644-741.