Gabiniani

Els gabiniani (o gabinianos) eren 2000 legionaris romans i 500 ginets estacionats en Egipte pel general romà Aulo Gabinio en acabant de que hi havia reinstalado al faraó Ptolomeo XII Auletes en el tro egipcíac en 55 a. C. Els soldats es varen quedar per a protegir al rei, pero pronte varen adoptar els modals del seu nou país i es varen alluntar per complet de la República romana. Despuix de la mort de Auletes en 51 a. C., varen ajudar al seu fill Ptolomeo XIII en la seua lluita pel poder contra la seua germana Cleopatra i inclús varen involucrar a Juliol César, el partidari de Cleopatra, durant la Guerra Civil de César fins al lloc d'Aleixandria (48-47 a. C.) en violentes batalles.

Poder protector de Ptolomeo XII en Egipte

En 58 a. C., el faraó Ptolomeo XII «Auletes» va tindre que abandonar Egipte i es va anar a l'exili polític a Roma per un tumult popular, i la seua filla Berenice IV va prendre el tro. Tres anys més vesprada, Aulo Gabinio, el procònsul romà de la Síria romana, va tornar al rei al tro despuix d'una curta campanya. Després va deixar una part del seu eixèrcit en Egipte per a la protecció del rei, i els va cridar gabiniani. Estes tropes romanes també incloïen ginets gals i germans.

Degut a que Egipte era nominalment independent, els gabiniani no eren un eixèrcit d'ocupació romà, sino mercenaris de Ptolomeo XII. Segons Juliol César, pronte varen adoptar la forma de vida dissipada dels alejandrinos, mentres descuidaven la disciplina romana. No obstant, encara posseïen una gran força de combat perque César els va descriure com a enemics molt perillosos en la guerra d'Aleixandria. Es varen casar en dònes egipcíaques i ya havien tingut fills en elles abans de l'arribada de César a Egipte (48 a. C.). En el temps, varen perdre la seua conexió en Roma i es varen convertir en un poder protector lleal de Ptolomeo XII, qui els va usar en lluites contra súbdits rebels.

Conflicte en Cleopatra VII

Despuix de la mort de Ptolomeo XII (51 a. C.), se suponia que els seus dos fills majors supervivents, Ptolomeo XIII i Cleopatra VII, ocuparien el tro junts com a marit i dòna, pero la jove reina pronte va derrocar al seu germà i marit i va governar sola. Ràpidament va entrar en un sério conflicte en els gabiniani. En el 53 a. C. els poderosos parts havien infligido una devastadora derrota als romans en la batalla de Carras, i tres anys despuix, a principis de l'any 50 a. C., el governador de Síria, Marco Calpurnio Bíbulo, va enviar a dos dels seus fills a Egipte per a reclutar als gabiniani per a la guerra contra els parts. Els gabiniani, no obstant, no volien renunciar a la seua cómoda vida en l'imperi ptolemaico per a lluitar contra els parts, per lo que varen matar als fills de Bíbulo.

Cleopatra va continuar la política prorromana del seu pare. Immediatament va fer arrestar als assessins i entregar-los encadenats a Bíbulo. Esta acció va convertir als gabiniani en enemics acérrimos de la reina, ya que Cleopatra volia mantindre bones relacions en Roma. El historiador romà, Valerio Màxim, va afirmar que el procònsul siri va enviar als assessins de tornada a Egipte perque el senat en Roma, no ell, era responsable del castic dels criminals, que encara eren ciutadans romans. El historiador alemà Christoph Schäfer no va creure en esta versió i va senyalar que el procònsul provablement va castigar als assessins en el seu lloc, ya que ell tenia l'autoritat llegal i si haguera cregut que els assessins sol podien ser jujats pel Senat no els hauria tornat a Egipte, sino a Roma. Schäfer creu que la ruptura de Cleopatra en els gabiniani va ser la causa principal de la seua posterior pèrdua de poder perque les seues accions varen dur als mercenaris a unir-se als que recolzaven a Ptolomeo XIII i els seus tres influents guardians i consellers, Potino, Aquilas i Teodoto de Quíos.

En la primavera del 49 a. C., Cneo Pompeyo, el fill major del triunviro, Pompeyo, va aplegar a Egipte per a demanar ajuda militar en la guerra civil contra Juliol César que acabava d'esclatar. En eixe moment, Ptolomeo XIII havia recuperat el mateix poder que Cleopatra, i abdós gobernant varen complir en la petició. Entre atres coses, varen enviar 500 ginets gabiniani a Pompeyo. Esta volta, els gabiniani no es varen negar a anar a la guerra.

A finals del 49 a. C. Cleopatra va ser expulsada d'Aleixandria per instigació de Potino. Provablement en conexió en esta acció, César va acusar als gabiniani d'estar tan acostumats a les velles costums dels soldats alejandrinos que varen exigir l'eixecució dels amics dels reis, varen tractar d'aumentar el seu sòu sitiant el palau, i varen depondre reis i varen dur a atres hòmens al poder.

Despuix de la decisiva derrota de Pompeyo en la batalla de Farsalia, va fugir a la costa d'Egipte i va exigir ajuda i respal del govern ptolemaico. Els consellers de Ptolomeo XIII no estaven disposts a involucrar-se en la guerra civil romana i varen decidir assessinar a Pompeyo en un intent de complaure al victoriós César. Potino i els seus companyers supostament també temien que Pompeyo intentara incitar als antics soldats romans de l'eixèrcit ptolemaico, que havien lluitat anteriorment baix el seu mando, per a que poguera fer-se en el control d'Egipte. Es considera poc provable que els gabiniani pogueren haver segut convençuts de participar en una acció d'este tipo donada la seua estreta conexió en la monarquia i la comunitat egipcíaques. De fet, dos membres destacats dels gabiniani, l'ex tribuno Lucio Septimio i el centurión Salvio, varen participar en l'assessinat de Pompeyo (25 de juliol de 48 a. C. segons el calendari juliano).

Bibliografia

• Grant, Michael, (1972). Cleopatra, ISBN 3-404-61416-X, pp. 35–36, 74-75, 78, 86, 102.
• Christoph Schäfer, Kleopatra, Darmstadt 2006, ISBN 3-534-15418-5, pp. 28, 41-43, 50-51.