GLORIA (proyecte d'investigació)
La Iniciativa per a l'Investigació i el Seguiment Global dels Ambients Alpins (Global Observation Research Initiative in Alpine Environments, GLORIA en el seu acrònim anglés) és un proyecte internacional d'observació a llarc determini per a evaluar els impactes del canvi climàtic sobre la biodiversitat de l'alta montanya de la Terra. Per a això hem dissenyant un mostreig aplicable en qualsevol àrea de montanya i en el que podem comparar les diferents regions montanyoses del món. Va ser establit en 2001 en 18 cordilleres europees (GLORIA-Europa), encara que en l'actualitat s'ha estés per montanyes de tot lo món, reunint més de 121 zones pilot GLORIA, dels pols als tròpics (GLORIA-Worldwide).
GLORIA centra la seua atenció en la biozona alpina (és dir, àrees d'alta montanya), la qual podem definir com l'àrea situada per damunt del nivell en que les baixes temperatures determinen el llímit del bosc (forestline); inclouria el ecotono del llímit superior dels arbres (treeline) més els nivells alpí i nival. La biozona alpina resulta ser l'única unitat biogeográfica distribuïda per tot lo món. Ademés, en no pocs països a la vegetació d'alta montanya no apleguen directament els impactes humans o ho fan menys intensament que a altituts inferiors. En resum, la biozona alpina oferix una oportunitat única per al seguiment comparatiu de l'impacte climàtic.
Història
[editar | editar còdic]L'idea de monitorizar les comunitats de plantes alpines es va plantejar en 1996 durant un taller en Katmandú. Els científics varen escomençar a realisar experiments en hàbitats alpins per a determinar lo que el método de mostreig podria donar de sí. En 2001, es va llançar GLORIA-Europa en 18 llocs en 13 països europeus, un proyecte que seguix en marcha i els mostrejos del qual s'han repetit en 2008 i 2015. Des de la primavera de 2004, GLORIA s'ha anat expandint a pràcticament totes les montanyes alpines del món.
Proyecte GLORIA en Espanya
[editar | editar còdic]En Espanya hi ha actives sis zones pilot GLORIA: dos en el Pirineu aragonés, (ES-CPY parc nacional de Ordesa i Mont Perdut i ES-SPY Pirineu silíceo-Valle de Tena); dos en la parc nacional de Serra Nevada (ES-SNE Serra Nevada occidental i ES-SNN Serra Nevada nororiental); una en el sistema Central (ES-SIC) en 2006 (Navacerrada ES-SIC); una atra en la cordillera Cantàbrica (ES-CRE) en 2010; una última en el sistema Ibèric en 2012 Moncayo (ES-MON). Espanya és el país europeu que més zones pilot aporta a la ret GLORIA i Aragó en 3 és la regió en més zones de vigilància.
Les zones pilot del Pirineu aragonés i Moncayo estan baix la direcció científica de l'investigador de l'Institut Pirenaic d'Ecologia - CSIC, Dr. Luis Villar Pérez i la coordinació del Dr. José Luis Benito Alonso (Jolube Consultor Botànic i Editor), en el respal financer de la Direcció general de Canvi Climàtic del Govern d'Aragó i de fondos FEDER de l'Unió Europea. Contem en la colaboració del Servici de Mig ambient de Soria de la Junta de Castella i Lleó. El proyecte GLORIA ha segut inclós en l'Estratègia Aragonesa de Canvi Climàtic i Energies Netes (EACCEL), ara actualisada en la Estratègia Aragonesa de Canvi Climàtic Horisó 2030 (EACC 2030), dins del Observatori del Canvi Climàtic en Aragó.
Les zones pilot de Serra Nevada estan a càrrec del Dr. Joaquín Molero Taula de l'Universitat de Granada.
La zona pilot de Navacerrada està a càrrec de la Dra. Rosario G. Gavilà del Dpto. Biologia Vegetal II de l'Universitat Complutense.
La zona pilot de la Cordillera Cantàbrica està a càrrec del Dr. Álvaro Bo Sánchez del Jardí Botànic Atlàntic, Dr. José Ignacio Alonso Felpete del Indurot-Universitat d'Oviedo i Dra. Rosario G. Gavilà de l'Universitat Complutense.
Recentment s'han establit dos ZP GLORIA en el Pirineu francés: en 2018-19 FR-PHT: Pirineu Central Nort (Hautes Pyrénées - Gavarnie) i en 2018 FR-POR: Pirineu Oriental Nort (Pyrénées Orientals - Valée d’Eyne).
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «GLORIA (proyecto de investigación)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.