GB virus C

El pegivirus humà, denominat també virus GB-C o virus de l'hepatitis G, és un virus ARN monocatenario de cadena senzilla en polaridad positiva, de 9,4 kb, filogenéticamente relacionat en el virus de l'hepatitis C, pertanyent al gènero Pegivirus de la família Flaviviridae. En l'actualitat ha decreixcut l'us del nomene «virus de l'hepatitis G» i es preferix la denominació «virus GB tipo C».

En 1966, G. Barker (de que les seues inicials prové «GB»), cirugià de 34 anys, va adquirir hepatitis no-A no-B, en un alça moderada en les enzimas hepàtiques i un periodo de tres semanes d'aliacrà. Al tercer dia d'aliacrà es varen prendre mostres del seu sèrum i es inocularon intravenosamente a tamarinos (primats de la família dels calitrícidos). Este sèrum va ser capaç de produir hepatitis en estos animals, aixina també com a successives #inoculació dels seus sèrums. No es va conseguir aïllar l'agent que llavors es va denominar virus GB.

En 1995, investigadors d'Abbott Laboratories varen conseguir identificar dos ceps de virus en tamarinos inoculados en el sèrum GB, els quals varen denominar virus GB-A i virus GB-B. Abdós es replicaven en primats, pero solament la segona produïa hepatitis. Cap de les dos es va conseguir identificar en humans. Posteriorment, es va aïllar un atre cep per mig d'una metodologia similar a la que identificava el virus de l'hepatitis C, i es va denominar virus GB tipo C, el qual s'associava a quadros de viremia en humans i no d'hepatitis necessàriament. Simultàneament, investigadors de Genelabs varen conseguir identificar un virus ARN en humans en hepatitis aguda que varen denominar virus de l'hepatitis G. Anàlisis subsecuentes del virus GB-C i el virus de l'hepatitis G varen demostrar que es tractava de dos mostres del mateix virus.

Encara que el virus GB-C va ser inicialment associat en la hepatitis crònica, extenses investigacions varen fallar en identificar alguna associació entre este virus i l'hepatitis aguda o crònica o qualsevol atra malaltia clínica. Estudis posteriors a l'any 2000 han demostrat inhibició en el desenroll de l'infecció pel VIH afectant favorablement l'evolució de la malaltia i retardant el desenroll del SIDA.

El virus GB-C està estés mundialment. Els principals factors de risc per a adquirir-ho són la transfusió d'hemoderivados i el contacte sexual. Les transfusions sanguínees constituïxen una forma de transmissió important, ya que no és obligatori la detecció del virus GB-C en els bancs de sanc.

Per l'anàlisis de la seua estructura, es considera que el virus GC-C es va originar en el continent africà. S'han descrit 6 genotips denominats en números aràbics de l'1 al 6. El genotip 1, subtipos a i b, es troba en l'oest d'Àfrica; el genotip 2 (2a i 2b) es distribuïx en Norteamérica i Europa. Els genotips 3 i 4 s'ubiquen en Àsia; el genotip 5 en el sur d'Àfrica i el genotip 6 en Indonèsia.

El virus GB-C sembla replicar-se primàriament en limfocits, i pobremente en hepatòcits. La majoria dels individus inmunocompetentes semblen aclarir la viremia GB-C dins dels primers anys següents a l'infecció i encara que l'interval de temps entre l'infecció GB-C i la depuració de viremia (falta de detecció del ARN del virus GB-C en plasma) no és conegut, l'infecció pot persistir per décades en alguns individus.

Aproximadament el 2 % dels donants de sanc nortamericanas sans són positius per al virus GB-C, i més del 13 % dels donants tenen anticossos per a la proteïna I2, indicant infecció prèvia. La transmissió del virus GB-C es fa per via parenteral, sexual i verticalment, i per modos compartits de transmissió, els individus infectats en l'VIH són comunament coinfectados en el GB-C. Entre la població en infecció d'VIH, la prevalença de viremia GBV-C oscila entre 14 a 43 %.

Vore també

• Hepatitis A
• Hepatitis B
• Hepatitis C
• Hepatitis D
• Hepatitis I
• Hepatitis F

Enllaços externs

• Hepatitis G described by Dr. Joseph Smith-dead link replaced with Internet Archive link
• Hepatitis Central
• En MedlinePlus n'hi ha més informació sobre GB virus C