Fundició Lambert
La Ex-Fundició Lambert, Establiment de Fundició de la Companyia o "L'Escorial", va ser una fundició i indústria de coure en el sector de "La Companyia Alta" en La Serena (Chile), construïda cap a 1840 per l'ingenier i empresari miner Charles Saint Lambert (castellanizado com Carlos Lambert).
Història
[editar | editar còdic]Durant tota la colónia i inicis de el XIX, la tecnologia utilisada en la mineria cuprífera chilena era tan antiquada i precària que del procés de fundició només era possible obtindre una fracció del coure extret en les mines. Els remanentes d'eixe procés, escorias que encara contenien sulfur de coure eren rebujats en escoriales acumulant-se per tonellades durant sigles. No va ser fins a la segona década de el XIX,i l'obertura del país cap al comerç exterior, que varen començar a aplegar a Chile diversos personages europeus interessats en estudiar i explotar els recursos de Chile. Entre ells vènia el alsaciano Carlos Lambert que en només analisar someramente les grans riquees rebujades en els escoriales chilens. Va idear un model de negoci que ho tornaria millonari en pocs anys, va comprar escorias riques en sulfur a Bernardo del Solar a molt baix preu i les va refondre en un nou tipo de forn desconegut en Chile cridat "de reverbero" obtenint d'eixe modo el coure que encara es mantenia en els rebujos a partir dels anys 1831-1832.[1] Carlos Lambert en este hàbil método va forjar una immensa fortuna convertint-se en un parell de décades en un dels hòmens més rics del continent, de pas l'introducció i posterior difusió del forn de reverbero en 1831 va revolucionar l'indústria minera en Chile, marcant l'inici d'un gran auge en la mineria chilena moderna.La producció es sextuplicó en trenta anys duent a Chile liderar l'exportació de coure en el món.
Fundició
[editar | editar còdic]
Charles Lambert durant 1825 i 1851 va instalar vàries fundició, no obstant va anar el "Establiment de la Companyia" el que més anys es va mantindre en funcionament i es varen introduir majors innovacions. Va ser aixina com en este lloc es varen conseguir diferents fites que varen marcar el desenroll industrial de Chile a inicis de la república.
Entre ells es destaca:
- Se li considera la primera empresa del procés industrialisador chilé en el XIX,[2] marcant una fita en la transició des de l'época colonial a la moderna.
- En ella es va instalar la primera màquina laminadora de coure en que es varen construir els primers bucs per a l'armada fets íntegrament en Chile, generant un valor agregat al coure produït en la Província de Coquimbo. Les primeres làmines de coure elaborades varen ser guardades en el museu nacional.[3][4]
- La fundició va contar també en la primera planta d'àcit sulfúric del país.
- En esta planta es va instalar la primera màquina de trituración de metals.[5]
- Esta fundició va donar orige al primer ferrocarril que va tindre la província de Coquimbo, el qual unia la “Fundició de la Companyia” en el port de Coquimbo.[6]
- El coure que esta fundició produïa s'exportava a Europa, majorment a Gales, en el primer vapor fet exclusivament per a eixa funció, el “FireFly”.[7]
Característiques
[editar | editar còdic]En 1872, l'establiment de fundició de la Companyia posseïa 9 forns de reverbero,[8] en 1882 eixa cantitat va aumentar a una dotzena.[9] Cap a 1862 es va afegir una llínea de ferrocarril que l'unia al port de Coquimbo.
La fundició forma ademés un conjunt arquitectònic junt a la casona i parc de la família Lambert, actualment un asil de vells, i el cenotafio de Charles L. Lambert fallit en les illes d'Hawái.
Durant el lloc de la Serena a fins de 1851, esta fundició va ser escenari d'una batalla entre les milícies de La Serena i tropes de mercenaris argentins vinguts de Copiapó que es trobaven apostats en el lloc.[10] Charles Lambert, amo de la fundició, s'havia mostrat contrari a l'alçament de les províncies contra el govern de Manuel Montt.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Rebuig Vicuña Mackenna. «El llibre del cobre i del carbó de pedra en Chile». Archivat des d'el original, el 2 de maig de 2014. Consultat el 6 de juliol de 2014.
- ↑ Soc. Patrimonial Pedro Pablo Muñoz Godoy, El lloc de la Serena i la revolució dels lliures (2013). El lloc de la Serena i la revolució dels lliures, Volantines Edicions, pp. 106.
- ↑ Rebuig Vicuña Mackenna. «El llibre del cobre i del carbó de pedra en Chile». Archivat des d'el original, el 2 de maig de 2014. Consultat el 6 de juliol de 2014.
- ↑ «Bolletí de les lleis i de les ordenes i decrets del govern (1850), pag. 49,50».
- ↑ Rebuig Vicuña Mackenna. «El llibre del cobre i del carbó de pedra en Chile». Archivat des d'el original, el 2 de maig de 2014. Consultat el 6 de juliol de 2014.
- ↑ Manuel Concha. «Crònica de la Serena, des de la seua fundació fins als nostres dias, 1549-1870».
- ↑ Rebuig Vicuña Mackenna. «El llibre del cobre i del carbó de pedra en Chile». Archivat des d'el original, el 2 de maig de 2014. Consultat el 6 de juliol de 2014.
- ↑ Tornero, Recaredo S.. «Chile ilustrat : guia descriptiva del territori de Chile, de les capitals de Província, dels ports principals».
- ↑ Rebuig Vicuña Mackenna. «El llibre del cobre i del carbó de pedra en Chile». Archivat des d'el original, el 2 de maig de 2014. Consultat el 6 de juliol de 2014.
- ↑ Rebuig Vicuña Mackenna. «Història dels dèu anys de l'administració de Don Manuel Montt».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fundición Lambert» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.