Fundació Carlos de Amberes
La Fundación Carlos de Amberes és una institució privada sense ànim de lucre creada en 1594 per a albergar als pobres i peregrins que, procedents de les antigues Dèsset Províncies dels Països Baixos (hui Bèlgica, Luxemburc, Països Baixos i Nort de França) viajaven a la Cort en Madrit. En l'actualitat promou programes, activitats i publicacions en les àrees humanístiques i científiques, ademés d'exposicions, concerts, conferències i seminaris. Les seues principals llínees d'actuació se centren en el Història Moderna d'Europa, en especial d'Espanya i el Benelux, i la reflexió sobre la construcció europea.[1]
Història
[editar | editar còdic]Originàriament, va ser creada en el nom de Real Diputació de Sant Andrés dels Flamencs, per a albergar i hostajar en ella als pobres i peregrins procedents de les Dèsset Províncies dels Països Baixos.[2]
El història de la Real Diputació Sant Andrés dels Flamencs remonta a l'any 1594, quan el 16 d'agost, Carlos de Amberes va cedir en escritura pública una série d'immobles per a que a la seua mort serviren d'alberc i hostage als pobres procedents de les Dèsset Províncies dels Països Baixos que visitaven la Cort. La creació del hospital de Sant Andrés dels Flamencs va coincidir en el naiximent d'atres institucions de caritat privades, que han anat desapareixent o que perduren en l'actualitat, encara que modificades, com a Sant Luis dels Francesos, Sant Antonio dels Alemans (abans dels Portuguesos), o Sant Fermín dels Navarresos. A la mort del fundador, en 1604, el archero reservat Miguel du Frêne, albacea de Carlos de Amberes, en el respal de la confraria dels arqueros reals (guàrdia flamenca), va materialisar l'idea del fundador i va crear el nou hospital de pobres, baix l'advocaació de Sant Andrés, patró del Ducado de Borgoña.
Des de 1606, el rei Felipe III va acceptar el Patronat de la Fundació per a sí i per als seus successors, establint-se en les seues primeres Constitucions (1616) que deuria ser dirigida per persones naturals de qualsevol de les Dèsset Províncies dels Països Baixos, o per descendents d'estos.
En 1621, es va encarregar a l'arquitecte Juan Gómez de Mora la creació d'un nou edifici en el carrer Sant Marcs de Madrit, que albergaria el hospital i una iglésia. Jan Van Vucht, representant en Madrit de Balthasar Moretus, va encarregar al pintor flamenc Pedro Pablo Rubens en 1636 el quadro del Martiri de Sant Andrés, que despuix de la seua mort va ser colocat en l'altar major de l'Iglésia Hospital de Sant Andrés. Este quadro ha permaneixcut en poder de la Real Diputació del Hospital de Sant Andrés, segons el desig expresse de Van Vucht. Despuix de més de 380 anys encara conserva el seu marc original.
En la desamortisació dels bens de hospitals i cases de misericòrdia, decretada per Godoy en 1798, la Real Diputació de Sant Andrés dels Flamencs va haver de travessar crisis molt greus, i va estar a punt de desaparéixer. La situació econòmica va empijorar encara més durant el regnat de Fernando VII, davant l'impossibilitat de mantindre l'edifici, que va tindre per conseqüència l'afonada de l'antiga iglésia en 1848. Gràcies als diplomàtics belgues en Madrit, que varen conseguir respals de la Corona espanyola, va poder alçar-se de nou la Fundació. El 30 de novembre de 1877, festivitat de Sant Andrés, aquells actius representants del Regne de Bèlgica varen inaugurar, en assistència del rei Alfonso XII i la princesa d'Astúries, Isabel de Borbón, un nou hospital i una nova iglésia en la carrer Claudio Coello, en la moderna ampliació de Madrit que promovia en aquells anys el financer marqués de Salamanca. La seua iglésia es va convertir en la primera parròquia del Barri de Salamanca. Des de llavors seguix allí la sèu de la Fundació Carlos de Amberes. L'autor de l'iglésia va ser l'arquitecte Agustín Ortiz de Villajos. Per al disseny d'esta es va basar en el del panteón dels comtes de Santamarca situat en la Sacramental de Sant Isidro, utilisant formes i motius pràcticament idèntics.
El Real Hospital de Sant Andrés dels Flamencs és una de les poques institucions que, per circumstàncies feliçment successives de l'Història, ha permaneixcut vixca més de 400 anys. S'ha convertit actualment en una de les fundacions privades sense ànim de lucre més antigues d'Europa, i ha sabut evolucionar gràcies al treball dels seus diputats i colaboradors.
La Fundació va canviar radicalment de caràcter i funcions despuix de solicitar al rei Juan Carlos I d'Espanya la seua transformació en entitat cultural, abandonant el fi caritatiu i assistencial que el havia originat. Despuix de rebre el beneplàcit real, va quedar inscrita en el Protectorat del Ministeri de Cultura com a Fundació Cultural Privada sense ànim de lucre el 22 de giner de 1988.
Pronte varen començar a realisar-se una série de reformes en la vella estructura de l'edifici, obra original dels germans Agustín i Manuel Ortíz de Villajos (1876-1877). L'edifici, d'estil eclèctic, que havia segut concebut en el XIX com a iglésia, hospedería i enfermeria, va sofrir una profunda remodelació per a adaptar els seus espais als nous fins de la Fundació. Els arquitectes Solans - Briales de l'Amo varen crear un modern centre cultural, integrant en l'edifici antic nous espais destinats a auditori, sales d'exposicions, biblioteca, servicis tècnics i oficines.
En 25 de novembre de 1992, els reis d'Espanya, don Juan Carlos i donya Sofia, acompanyats dels reis de Bèlgica, Balduino I i la reina Fabiola, varen inaugurar la sèu rehabilitada i ampliada de la Fundació Carlos de Amberes, convertida en un dels centres de referència de la capital d'Espanya. A partir d'eixe any, la Fundació va començar noves activitats encaminades a fomentar els intercanvis culturals, històrics i científics entre Espanya i les antigues Províncies dels Països Baixos, que hui es repartixen entre els actuals Països Baixos, Luxemburc, Bèlgica i França. L'edifici que alberga la Fundació Carlos de Amberes va ser declarat d'interés cultural en 1994.
Conta en una biblioteca de més de 4000 volums, especialisada en temes europeus, lliteratura francòfona i lliteratura neerlandesa, i temes de Història i Belles arts de les antigues Dèsset Províncies. La majoria dels seus fondos bibliogràfics procedixen de l'Embaixada de Bèlgica, de donacions de les Comunitats Francòfona i Flamenca de Bèlgica, d'entitats privades i de persones interessades en la llabor de la Fundació.
La Fundació expon també el retrat del Segon Marqués de Casa Riera, de Raimundo de Madrazo, quadro depositat per la reina Fabiola de Bèlgica en la Fundació des de 1997. Posseïx també un magnífic harmònium simfònic de 1857, únic en Espanya, obra de Jean-Baptiste-Napoleon Fourneaux, proveïdor de l'emperador Napoleón III. Des de la seua restauració en 1994 s'han oferit en este harmònium numerosos concerts per especialistes com Christian Mouyen, i realisat gravacions de música contemporànea de l'instrument.
Activitats de la Fundació
[editar | editar còdic]La Fundació Carlos de Amberes realisa des de 1992 una molt variada gama d'activitats, que van des d'exposicions d'art (fotografia, arts plàstiques, art modern, història) fins a conferències, seminaris, recitals de poesia i concerts de música clàssica i jazz. També es lloga l'espai per a events privats d'empresa.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1996) Fundació Carlos de Amberes. Història del Hospital de Sant Andrés dels Flamencs, 1594-1994, Espanya: Nerea. ISBN 84-89569-00-2.
- ↑ (2014) Les corporacions de nació en la monarquia hispànica (1580-1750), Espanya: Fundació Carlos de Amberes, pp. 59-107. ISBN 978-84-87369-77-3.
- ↑ (2019) Real Diputació Sant Andrés dels Flamencs – Fundació Carlos de Amberes - Des de 1594, Espanya: El Viso.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fundación Carlos de Amberes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.