Funcions de primera classe
En ciències de la computació, es diu que un llenguage de programació té funcions de primera classe si tracta les funcions com ciutadans de primera classe. Açò significa que admet:
- Poder passar funcions com a arguments a atres funcions.
- Que el valor de tornada d'una funció siga una atra funció.
- Assignar funcions a variables o almagasenar-les en estructures de senyes.[1]
Alguns teòrics de llenguages de programació sugerixen el requeriment o soport per a funciones anònimes (funcions lliterals).[2] En llenguages en funcions de primera classe, els nomenes de les funcions no tenen cap estatus especial; es tracten com variables ordinàries de tipo funció .[3] El terme va ser falcat per Christopher Strachey en el context de «funcions com a ciutadans de primera classe» a mitan de la década de 1960.[4]
Les funcions de primera classe són necessàries per al paradigma de programació funcional, en el que l'us de funcions d'orde superior és una pràctica estàndar.
A l'hora d'implementar funcions de primera classe existixen certes dificultats per a passar funcions com a arguments o tornar-les com a resultats, especialment en presència de variables no locals introduïdes en funcions aniuades i anònimes. Històricament, estos es varen denominar problemes de funarg, el nom prové de «function argument» (arguments de la funció).[5] En els primers llenguages de programació imperatius, estos problemes es varen evitar al no admetre funcions com a valors de tornada (per eixemple, ALGOL 60, Pascal) o ometre funcions aniuades i, per lo tant, variables no locals (p. eix. C ). Lisp, el primer llenguage funcional, va adoptar l'enfocament d'alcanç dinàmic, a on les variables no locals es referixen a la definició més propenca d'eixa variable en el punt a on s'eixecuta la funció, en lloc d'a on es va definir. El soport adequat per a funcions de primera classe en alcanç lèxic es va introduir en Scheme i requerix el maneig de referències a funcions com clausura en lloc de simples busques de funció,[4] lo que a la seua volta fa necessària la recolecció d'elements no utilisats.
Notes
- ↑ Abelson, Harold; Sussman, Gerald Jay (1984). Structure and Interpretation of Computer Programs, MIT Press. ISBN 0-262-01077-1. Consultat el 16 d'agost de 2023.
- ↑ Programming language pragmatics, by Michael Lee Scott, section 11.2 "Functional Programming".
- ↑ Roberto Ierusalimschy; Luiz Henrique de Figueiredo; Waldemar Celes(2005).«The Implementation of Lua 5.0».Journal of Universal Computer Science.11(7): 1159–1176.doi:10.3217/jucs-011-07-1159.
- ↑ 4,0 4,1 Burstall, Rod; Strachey, Christopher(2000).«Understanding Programming Languages».Higher-Order and Symbolic Computation.13(52): 11–49.
- ↑ Joel Moses. "The Function of FUNCTION in LISP, or Why the FUNARG Problem Should be Called the Environment Problem". MIT AI Memo 199, 1970.
Referències
- Leónidas Fegaras . "Functional Languages and Higher-Order Functions" . CSE5317/CSE4305: Design and Construction of Compilers. University of Texas at Arlington.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Funciones de primera clase» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.