Funció beta (física)

En física, la funció beta medix la dependència de la força d'una interacció en relació en l'energia. Segons la teoria del grup de renormalización, les constants d'acoplament, tals com la constant d'estructura fina, en teoria quàntica de camps no són realment constants, sino que depenen de l'escala d'energia (en el cas usual d'una teoria de gauge en quatre dimensions de l'espai-temps, la dependència és logarítmica). La funció beta medix exactament esta dependència:

$\beta :=\mu \frac{\partial g}{\partial \mu }$

Per a la majoria de les interaccions, la funció beta és positiva, i per lo tant la força es fa més forta en les distàncies molt curtes (energies més altes); açò dona lloc generalment al pol de Landau. No obstant, una teoria de Yang-Mills (i.g. cromodinámica quàntica) pot conduir a una funció beta negativa, lo que es coneix com llibertat asintòtica.