Anar al contingut

Ftalocianina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ftalocianina.

Ftalocianina és un compost de color vert azulado format per l'unió de quatre grups isoindol per mig de quatre àtoms de nitrogen, donant lloc a un anell de 16 àtoms: huit de nitrogen i huit de carbono, alternats en dobles enllaços conjugats.

La part central de la molècula pot coordinar-se en un àtom metàlic, donant lloc als seus diversos derivats que s'ampren com colorants i pigments. El més important és la ftalocianina de coure, que s'usa com a pigment cian, el qual s'obté per condensació de quatre molècules de ftalonitrilo en coure; la reacció es porta a terme a una temperatura de 200 °C. Els àtoms d'hidrogen poden ser substituïts per clor o grups sulfónicos, obtenint-se derivats que són de color vert o blau. Molt estables a la llum, el calor i a les agressions químiques.

Pigments derivats

Entre les coloració estanː

  • Cian ftalo B17, també cridat ftalocianina de coure, cian CMYK, blau cian o blau primari (process blue).
  • Blau ftalo B15, també cridat ftalocianina blau BN, ftalocianina de coure, blau monastral, blau Winsor, blau heli, blau British Rail, blau intens, i abreujaments com a pigment blau 15.2, PB-15, PB-36, C.I. 74160 i CuPc.
  • Vert ftalo G7, també cridat ftalocianina verda G, to viridiano, vert 7, vert BS, verda G no floculante, ftalocianina de coure policlorada i C.I. 74260.
  • Turquesa ftalo B16
  • Vert ftalo G36 o YS, variant més clara del vert ftalo G7.
Cian CMYK Blau ftalo o monastral Vert ftalo
HTML #00A0E3 #000F89 #0F4F41
RGB (0, 160, 227) (0, 15, 137) (15, 79, 65)
HSV (198°, 100 %, 89 %) (233°, 100 %, 54 %) (167°, 81 %, 31 %)
Protocol [1] [2] [3]

Galeria

Síntesis

La ftalocianina es forma a partir de la ciclotetramerizaació de varis derivats del àcit ftálico inclós el ftalonitrilo, diiminoisoindol, anhídrit isoftálico, i les ftalimides.[4] Si es calfa anhídrit ftálico en la presència d'urea es produïx H2Pc.[5]


Referències

  1. ↑ Cian primari d'acort en els paràmetros de Corel Draw X7
  2. ↑ The mother of all HTML clolo(o)r charts [1] archivat en Wayback Machine. Phthalo blue, 2000-2007 John C. Foster and Texas Precancel Club.
  3. ↑ Phthalo Green Paint Phthalo Green Artist Acrylic Paints, 2007-2016 Art-Paints
  4. ↑ Sakamoto, Keiichi. “Syntheses and Functional Properties of Phthalocyanines” (en). Materials 2 (3): 1127–1179. doi:10.3390/ma2031127. PMC:5445737. Bibcode: 2009Mate....2.1127S.
  5. ↑ Löbbert, Gerd. "Phthalocyanines". Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry. Weinheim: Wiley-VCH. doi:10.1002/14356007.a20_213. ISBN 978-3527306732.