Frontera entre Brasil i Guyana
La frontera entre la República Federativa de Brasil i la República Cooperativa de Guyana és una frontera internacional contínua de 1605,8 quilómetros, la qual delimita els territoris d'abdós països confrontants. En tota la seua extensió, la llínea limítrofa transcorre per 698,2 quilómetros de rius i canals i més de 907,6 quilómetros per les conques hidrogràfiques.
Els llímits de Brasil en Guyana (ex Guayana Britànica) es varen establir a principis d'el XX, encara que es varen fer variats esforços per a demarcarla des de mediats d'el XIX, quan el Govern Imperial del Brasil va protestar contra la forta penetració anglesa en la regió de Pirara (ubicada al nort i oest dels rius Cotingo i Tacutu), aixina com la demarcació unilateral de la frontera occidental de Guyana per part de Gran Bretanya prop de Veneçola (també cridada llínea Schomburgk).[1] La frontera va ser demarcada finalment pel Tractat d'Arbitrage de 1904 i pel Tractat Complementari de Llímits i de Navegació Fluvial de 1926. El treball de caracterisació està a càrrec de la "Comissió Conjunta de Llímits entre Brasil i Guyana", la qual ha desplegat 134 fites.
Història
[editar | editar còdic]La regió va estar aïllada durant molt temps, encara en acabant de que es va portar a terme la colonisació europea d'Amèrica del Sur, i mentres que els portuguesos varen colonisar paulatinament els llímits de l'Amazònia, els holandesos i els seus successors britànics varen aplegar fins als grans rius de la Guayana.
A pesar de que la preocupació per demarcar les fronteres de Brasil en Guyana varen iniciar a principis d'el XIX, el litigi va durar, oficialment, des de 1838 fins a 1842, periodo en la qual Robert Hermann Schomburgk, sabio prusiano, va explorar la zona fronteriça britànica des de 1835 i va descendir en el riu Tacutu en 1842 fins a la seua confluència en el riu Irengue, proclamant que tota l'àrea estava baix domini britànic.
Els intents de debat directe es varen portar a terme entre 1843 i 1901, pero sense èxit. En 1901 es va entregar la qüestió de l'arbitrage del rei d'Itàlia, Víctor Manuel III, que va determinar en 1904 que la regió disputada pels dos països varen ser dividits en dos parts, una de 13 570 km² i un atre 19 630 km², que va ser adjudicada respectivament a Brasil i a Guyana. Dita partició va ser considerada una derrota per als brasilers, els qui ademés de posseir la part més chicoteta de la zona, havien fracassat en el seu intent d'impedir l'accés d'Anglaterra a la conca de l'Amazones a través dels seus afluents. La disputa es coneix com Qüestió de Pirara.
Per l'imprecisió comesa sobre el naiximent del riu Cotingo durant la demarcació de la frontera entre Brasil i Veneçola en 1884, es va tindre que realisar una llaugera modificació al Tractat d'Arbitrage el 22 d'abril de 1926, que va donar pas a l'aprovació i instalació de les fites de llímits entre 1932 i 1939.[2]
Traçat de la frontera
[editar | editar còdic]Segons estos tractats, els llímits entre Brasil i Guyana són els següents:[3]
- La frontera entre Brasil i Guyana inicia en el punt triple a on es troben les fronteres del Brasil-Guyana-Veneçola, en el mont Roraima, entre les capçaleres dels rius Arabopo i Cotingo, va cap al noreste, passant entre el bot Paikwa, al nort, i la catarata de Cotingo, que fluïx cap al sur, en Brasil, continuant fins al tossal Yacontipu. Del mont Yacontipu, la frontera seguix la divisòria d'aigües de diversos rius que fluïxen al nort en territori guyanés, sent afluents del riu Mazaruni i en el sur desemboquen en el riu Cotingo. En este tram es varen construir 15 fites.
- Descendix cap al sur pel riu fins a la seua confluència en el Tacutu, que, des de la perspectiva sur a nort, es desvia cap a l'oest a l'esquerra entrant en territori brasiler. En este tram es varen construir 12 fites.
- Continua cap al sur, fins al naiximent del riu Tacutu, tenint 18 fites construïdes en este tram.
- De la font de Tacutu, la frontera seguix sent la llínea divisòria entre les aigües de la conca amazónica (en la part corresponent a Brasil) i les conques del Esequibo i Corentyne (del costat de Guyana), fins al punt de convergència d'esta frontera en Surinam. En este tram es varen construir 89 fites.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Fronteira Brasil-Guiana» (en portugués). Archivat des d'el original, el 19 de giner de 2012. Consultat el 16 de febrer de 2011.
- ↑ «Breu Històric» (en portugués). Archivat des d'el original, el 1 d'abril de 2009. Consultat el 16 de febrer de 2011.
- ↑ «Descrição dona Fronteira Brasil-Guiana» (en portugués). Archivat des d'el original, el 31 de març de 2009. Consultat el 16 de febrer de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Frontera entre Brasil y Guyana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.