Francisco Domingo Marqués

Francisco Domingo Marqués

Autorretrat
Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Pintor
Naiximent:	12 de març de 1842
Lloc de naiximent:	Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:	22 de juliol de 1920
Lloc de defunció:	Madrit, Espanya

Francisco Domingo Marqués (Valéncia, 12 de març de 1842 - † Madrit, 22 de juliol de 1920), fon un pintor eclèctic valencià.

Biografia[editar | editar còdic]

Naixcut el 12 de març de l'any 1842 en la ciutat de Valéncia, inicià la seua formació artística en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de la seua València natal, tenint com a mestre a Rafael Montesinos Ramiro, miniaturiste i gran admirador de Ribera la pintura del qual copiarà en gran intensitat el jove artiste. En l'any 1864, es va traslladar a Madrit per a continuar la seua formació en la Real Acadèmia de San Fernando, fon Premi de Roma en 1867, guardó que pensionava al guanyador en esta ciutat per a la culminació de la seua formació, viajant aixina en l'any 1868 a la Ciutat Eterna.

El seu enviament d'obres a les Exposicions Nacionals de Belles Arts li permetrà recollir diversos èxits, denotant en els seus treballs herència de la tradició naturalista del Barroc. Des de Roma va enviar una Santa Clara que conseguí la primera medalla en la Nacional de 1871. En l'any 1868, en tan sol vintitrés anys, fon professor de l'Acadèmia de Sant Carles, a pesar de ser-ho solament durant un any, tenint per discípuls als germans José i Mariano Benlliure. De tornada a Espanya dividix el seu temps entre Madrit i Valéncia, traslladant-se en estàncies pensionades a París, ciutat a la que tornaria despuix en posterioritat, pero ya com a resident, puix allí va mantindre una segona residència.

En 1875 en París continuarà en el negoci de Fortuny, treballant en menudes obres d'estil minuciós i coloriste, sentint certa influència de l'impressionisme francés. En la seua etapa madura aplegarà a desfer la matèria pictòrica per a interessar-se especialment pel color.

En l'any 1914, al començament de la Primera Guerra Mundial, va retornar a Madrit, instalant-se en el seu fill Roberto (1883-1956), també artiste; àmpliament conegut per les seues pintures de corregudes de bous. Tres anys despuix, ingressa en la Real Acadèmia de San Fernando.

En 1918, la seua obra fon objecte d'una retrospectiva i homenage en la seua Valéncia natal. També va rebre la Gran Creu d'Alfons XII (ara coneguda com l'Orde Civil d'Alfons X el Sabi). Fallí en la ciutat de Madrit, als setantahuit anys d'edat.

Les seues primeres obres, no en va, es varen vore influïdes per la paleta sòbria i restringida d'Eduardo Rosales (lo que és, en part, de Velázquez i Goya).

Premis[editar | editar còdic]

En les Exposicions Nacionals de Belles Arts d'Espanya:

Menció honorífica en l'any 1864 pel quadro Los moriscos valencianos pidiendo protección al beato Juan de Ribera.
Tercera medalla en 1866 pel quadro Un lance en el siglo XVII, que guanyà a la seua volta medalla d'or en 1867 en la Regional valenciana, lo que li va proporcionar la pensió en Roma en l'any 1868.
Primera medalla en l'any 1871 pel quadro Santa Clara.