Francisco Aura Boronat (Alcoy, 30 de decembre de 1918-Alcoy, 27 de novembre de 2018) va ser un activiste i divulgador valencià i un dels últims supervivents espanyols del camp de concentració de Mauthausen-Gusen.[1][2][3]

Biografia

Naixcut en una família de llauros, és fill de Francisco Aura Miró (1893, Alcoy) i Carmen Boronat Verdú (1895, Ibi). Va viure durant la seua infància en un camp situat en el número 47 del carrer Sant Benet Baix, Alcoy.

En sol dèsset anys va lluitar en el bando republicà durant la guerra civil espanyola i posteriorment es va exiliar en Suïssa i França, en a on va acabar en un camp de treball en la construcció de la Llínea Maginot. Despuix de la derrota francesa va ser detingut pels nazis i deportat a Mauthausen, en a on va sobreviure durant quatre anys i nou dies. Despuix de la lliberació del camp va seguir vivint en França per por a la repressió franquista i no va retornar a Espanya, a la seua Alcoy natal, fins a 1953.

La seua història va ser ilustrada pel també alcoyà Jordi Peidro en la novela gràfica Esperaré sempre la teua tornada, traduïda a l'alemà, de la que posteriorment es realisaria un curtmetrage i també en el llibre Francisco Aura Boronat: resistència i dignitat front a la desmemoria, de Paco Blay, Àngel Beneito i Natxo Lara. Francisco Aura va dedicar part de la seua vida a divulgar la memòria dels camps de concentració nazis.[1]

L'ajuntament d'Alcoy li va concedir el títul de fill predilecte d'Alcoy i la Medalla d'Or de la ciutat en 2005. En 2014 el consistori va posar el seu nom a un dels ponts de la ciutat, el que unix els barris del Viaducte i la Zona Nort.[2] El dia de l'inauguració del pont el propi Aura va declarar: «Solament espere que este pont es convertixca en un símbol de la pau i la concòrdia, i servixca de recort per a lo que va ocórrer».[1]

En el moment de la seua mort, poc abans de complir cent anys, era un dels últims supervivents del camp de concentració de Mauthausen[1] i l'últim supervivent valencià dels camps d'extermini nazis. Va ser un dels 22 alcoyans deportats a un camp nazi.[2]

Referències

Enllaços externs