Fotogrames per segon
La taxa de fotogrames (en anglés frame rate), expressada com a fotogrames per segon (sigla FPS, símbol f/s, també coneguda com a 'quadros per segon') és la freqüència (taxa) a la qual un dispositiu mostra imàgens nomenades fotogrames o quadros. El terme s'aplica per igual a películes i càmares de vídeo, gràfics per computadora i sistemes de captura de moviment.
Percepció humana
L'interfaç entre el cervell i la visió del ser humà pot processar de 10 a 12 imàgens separades per segon, percebent-les individualment (si s'excedix este número la percebrà com a moviment).[1] El llindar de la visió humana varia, la percepció varia depenent de lo que s'estiga medint.
Quan es visualisa una série d'imàgens allumenades, la gent comença a notar chicotetes interrupcions en l'obscuritat: si és aproximadament de 16 milisegons o més llargues,[2] els observadors poden recordar una image específica en una série ininterrompuda d'imàgens, cada una de les quals dura aproximadament 13 milisegons.[3]
Quan es dona un estímul molt chicotet d'un sol milisegon, la gent reporta una duració entre 100 ms i 400 ms gràcies a la persistència de la visió en el córtex visual. Açò pot causar que les imàgens percebudes en esta duració semblaren un sol estímul, tals com una llum verda de 10 ms immediatament despuix d'una llum roja de 10 ms es percebran com una sola llum de color groc.[4] La persistència de la visió també pot crear l'ilusió de continuïtat, permetent que una série d'imàgens immòvils donen l'impressió de moviment.
Història
Antigament en el cine mut la taxa de refresc era d'entre 16 i 24 FPS,[5] pero com es donava corda a mà al proyector, la taxa variava durant l'escena per a que anara més d'acort en l'escena. Els operadors de cambra podien canviar també la taxa de refresc en els cines ajustant el reostato que controla el voltage i donant major poder al mecanisme que girava el carret en el proyector.[6]
Les películes mudes eren regularment proyectades a major velocitat de la que havien segut originalment gravades.[7] Esta taxa de refresc era suficient com per a que es percebera moviment pero de manera errática. En utilisar proyectores en doble i triple obturador, la taxa es multiplicava per dos o tres voltes. Thomas Edison va dir que 46 fotogrames per segon era lo mínim per a que el córtex visual ho captara com a moviment.[8][9] En la mitat i finals dels anys 1920 la taxa de refresc va aumentar a una velocitat d'entre 20 i 26 FPS.[8]
Quan les películes en sò varen ser introduïdes en 1926, les variacions de velocitat de refresc ya no eren tolerades, ya que l'oït humà és més sensible a canvis en la freqüència de l'àudio. Molts cines proyectaven les películes a una velocitat entre 22 i 26 FPS, per això es va elegir una velocitat de 24 FPS. Des de 1927 fins a 1930, com varis estudis havien actualisat el seu equipament, la taxa de 24 FPS es va convertir en un estàndart per als films de 35 mm en sò.[1]
A 24 FPS el film viaja a una velocitat de 456 milímetros per segon. Açò va permetre als simples proyectores de dos obturadores donar una série proyectada de 48 imàgens per segon, satisfent a la recomanació de Edison. La majoria dels proyectores moderns de 35 mm usen tres obturadores per a donar 72 imàgens per segon. Cada fotograma és mostrat en pantalla tres voltes.[8]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 (2000) Restoration of motion picture film, Butterworth-Heinemann, pp. 24–26. ISBN 0-7506-2793-X.
- ↑ Andrew B. Watson(1986).«Temporal sensitivity».Handbook of Perception and Human Performance.Wiley.Consultat el 20 d'octubre de 2015.
- ↑ «Detecting meaning in RSVP at 13 ms per picture». SpringerLink.
- ↑ Robert Efron. “Conservation of temporal information by perceptual systems”. Perception & Psychophysics 14 (3): 518–530. doi:.
- ↑ Brown, Julie (2014). «Àudio-visual Palimpsests: Resynchronizing Silent Films with 'Special' Music», David Neumeyer (ed.). The Oxford Handbook of Film Music Studies, Oxford University Press, p. 588. ISBN 0195328493.
- ↑ Kerr, Walter (1975). Silent Clowns, Knopf, p. 36. ISBN 0394469070.
- ↑ Card, James (1994). Seductive cinema: the art of silent film, Knopf, p. 53. ISBN 0394572181.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Brownlow, Kevin (Summer 1980). “Silent Films: What Was the Right Speed?”. Sight & Sound 49 (3): 164–167. Recuperate le 2 de maig de 2012.
- ↑ (1990) Early cinema: space, frame, narrative, BFI Publishing, p. 284. ISBN 0-85170-244-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fotogramas por segundo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.