Anar al contingut

Fossa de Hikurangi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Zealandia-Continent map en.svg
Mapa de Nova Zelanda.

La fossa de Hikurangi (Hikurangi Trench o Hikurangi Trough en anglés) és una fossa llineal en l'oceà Pacífic prop de la costa este de l'illa Nort de Nova Zelanda, entre l'extrem sur del estret de Cook i l'elevació de Chatham. Encara que és molt manco profunt, és la continuació sur de la fossa de Kermadec i forma part de la Zona d'Subducción de Kermadec-Tonga. Representa la part de la zona de subducción a on el gros replanell de Hikurangi es subduce baix la corfa continental de la placa Indoaustraliana. Al contrari, les fosses de Kermadec i Tonga representen parts de la zona de subducción a on la corfa oceànica de la placa del Pacífic s'està subduciendo per baix de la corfa oceànica de la placa Indoaustraliana.

Pese a que és menys profunda que les fosses al nort d'ella, la fossa de Hikurangi alcança profunditats de 3000 metros a una distància de fins a tan sol 80 quilómetros de la costa. La seua màxima profunditat és de 3750 metros.[1]

En l'extrem sur de la fossa, prop de la costa de Marlborough, Nova Zelanda, el llit marí s'eleva estrepitosament, i pels constants vents i marees d'esta zona, moltes espècies d'aigües profundes es poden trobar prop de la costa. Esta font d'aliments atrau ballenas, per les quals és famós el poble de Kaikoura.

El llímit de la placa continua fins a terra ferma a lo llarc de la falla de Hope. Allí, les plaques es junten en forma molt més oblicua, exhibint transpresión en lloc de subducción.


Referències

[editar | editar còdic]