Anar al contingut

Fortalea de Kindgi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fortalea de Kindgi

La fortalea de Kindgi (), també conegut com a fortalea de Sant Tommaso (en ruso: крепость святого Фомы),[1] va ser una construcció defensiva construïda en la costa caucásica del Mar Negra, localisada actualment prop del poble de Kindgi, districte d'Ochamchira (d'iure partix de Geòrgia encara que de facto pertanyent a la autoproclamada República d'Abjasia).[2] La fortalea és la més antiga de les fortificacions del periodo genovés en Abjasia, ya que data del XIII. De fet és un dels pocs monuments supervivents de l'arquitectura militar migeval italiana en el Caucas. La fortalea de Tamishi és l'única fortalea genovesa en Abjasia que ha sobrevixcut fins al dia d'hui i està marcada en els mapes italians migevals.[3]

Situació

La fortalea està ubicada en la confluència d'un chicotet riu C#a. Els investigadors senyalen que si ben no hi ha evidència de si va haver una fortificació d'un periodo anterior, es pot supondre que, a pesar del seu chicotet tamany, el riu be podria servir com a entrada per a chicotetes embarcacions i la vista des de la fortalea permet controlen una part molt significativa de la costa.[4]

Història

La fortalea de Kindgi és un monument arquitectònic de l'época genovesa, que una de les bases italianes clau en el territori de la moderna Abjasia.[5] Va ser construïda en un periodo entre els sigles XIII al XV, com un dels llocs comercials de la República de Gènova. El lloc comercial al principi comerciava en bens ordinaris en la població local, i més vesprada es va convertir en el centre del comerç d'esclaus. Genoveses, grecs, armenis, abjasios vivien en la fortalea. La fortalea estava subordinada al bisbat de Mokvi, la creació del qual va rebre vist i plau del Papa en 1318.

Pero despuix de la caiguda de Constantinopla en 1453, les colónies genoveses es varen debilitar i les fortalees costeres que tenia Gènova varen ser comprades per un dels primers bancs europeus, el Banc de Sant Giorgio. Només vint anys despuix, els turcs varen conquistar estes terres i les varen incloure en l'Imperi Otomà.[5] Des de llavors, no ha segut restaurat.

Durant les excavacions en els anys 70 del XX, es va trobar un núcleu en el mur de la fortalea. La teoria més recolzada és que va quedar despuix de l'atac turc, aproximadament en els anys 70 del XV, ya que la fortalea ya no va ser restaurada despuix d'això i el núcleu va permanéixer en la muralla. Des de 1973, el servici de rescat d'Abjasia va rebre informes de peixcadors que varen vore repetidament els contorns d'algunes estructures directament des del pot en el fondo de la baïa.[6]

En juny de 1980, en la baïa de Skurcha es va portar a terme un reconeiximent submarí per a determinar l'ubicació de les ruïnes i els seus contorns. Els buços varen descobrir densos montons d'adoquinar que segons la crítica d'art A. K. Katsia, es tractava de ruïnes de murs de pedra sobre mamposteria de pedra calcàrea.[7] La tècnica de la albañilería es remonta a l'época tardoantigua pero inclús si açò és aixina, és poc provable que els romans (o els genoveses) hagueren creat les seues fortalees des de zero.

En 2010, l'expedició de l'Universitat Estatal de Sant Petersburgo va portar a terme excavacions en el territori de la fortalea, el primer proyecte arqueològic estudiantil en l'història moderna de la Societat Geogràfica Russa.[8] Més de 60 estudiants de tota Rússia varen participar en l'expedició, liderades per Timur Karmov.[9] També en 2014, es varen portar a terme excavacions en la participació d'estudiants russos baix els auspicis de la Societat Geogràfica Russa.

Actualment, en l'estiu, un café opera en el territori de la fortalea i està equipat en una plataforma d'observació de la costa.

Vore també

Referències

  1. ↑ «КРЕПОСТЬ САН-ТОМАЗО».
  2. ↑ «Село Кындыг: отзывы об отдыхе, источники, эвкалиптовая роща».
  3. ↑ «Вокруг Очамчыры», https://sputnik-abkhazia.ru, 03.06.2018.
  4. ↑ Г. В. Требелева, А. С. Кизилов, В. А. Лобковский, Л. Г. Лобковская.«О географических и геополитических принципах расположения древних фортификационных сооружений: от реки Хашупсы до реки Аалдзги».2020.ISSN 1728-323X.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Помесь Кубы с Римом».
  6. ↑ Маан, О.в«Памятники материальной культуры юго-восточной (Абжуйской) Абхазии».2007.ISSN 1992-0431.
  7. ↑ Кация, А. К. К (1980). Скурчинский залив.
  8. ↑ «Российские археологи поделились с Абхазией находками из Сан-Томазо».
  9. ↑ «Российские студенты изучают исторические тайны Абхазии».