Formació Roca
La Formació Roca és una unitat litoestratigráfica pertanyent a la Conca Neuquina, que aflora en les províncies argentines de Riu Negre, Neuquén, La Pampa i Mendoza.[1] El seu depositación és diacrònica: va començar durant el Maastrichtiano en el nort de la seua distribució i es va desplaçar cap al sur, a on els seus estrats varen alcançar l'edat Daniano superior.[2] Es recolza de forma transicional sobre la Formació Jagüel[2] i el seu sostre està marcat per una discordança regional associada a un pols orogénico del Eoceno i Oligoceno.[3] Estes dos unitats formen part del Grup Malargüe.[1] Els depòsits marins de les Formacions Jagüel i Roca es varen originar a partir d'una transgressió provinent del Oceà Atlàntic, que va començar en el Maastrichtiano i va terminar en el Daniano.[4]
El perfil tipo de la Formació Roca està ubicat a 12 km al nort de la ciutat de General Roca, Riu Negre (39°40′S, 67°32′O).[2] Els llits fosilíferos varen ser reconeguts per primera volta per G. Rohde Windhausen (1914), pioner en la descripció d'estos sediment.[2] Schiller (1922) va prendre mostres a lo llarc del Zanjón Roca, des de General Roca cap al nort fins al Forn de Calç, proponent esta última localitat com a àrea clàssica i model per a la Formació Roca[2] La litologia de la localitat tipo està composta per calcàrees grises a groguenques, molt fosilíferas, en arcilitas i margas verdosas, i abundant algeps cap al sostre.[2] La gruixa de la secció inferior i mija és d'aproximadament 26 metros.[2]
Estratigrafia i edat
[editar | editar còdic]La Formació Roca representa la fase regresiva del cicle sedimentario conegut com "Riográndico", específicament dins del subciclo del Grup Malargüe.[5] Es dispon de manera concordant i transicional sobre les pelitas de la Formació Jagüel, aplegant en alguns sectors a interdigitarse en esta última.[2]
Estudis bioestratigráficos detallats per mig de nannofósiles calcáreos han permés precisar la seua cronologia en la localitat tipo.[2] S'han identificat les zones de nannofósiles CC26 (Maastrichtiano tardà) en la base de la seqüència marina (Jagüel) i les zones NP1 a NP4 (Daniano) dins de la Formació Roca[2] Açò desment l'existència d'un hiat bioestratigráfico entre el Maastrichtiano i el Daniano en l'àrea de General Roca, confirmant una continuïtat sedimentaria a través del Llímit Cretácico-Paleógeno.[2]
Litologia
[editar | editar còdic]En la seua localitat tipo i afores, la Formació Roca presenta una marcada heterogeneïtat litològica que permet dividir-la en tres seccions principals:
Secció inferior
[editar | editar còdic]Té una gruixa aproximada de 20 metros.[2] Està constituïda per una alternança de calcàrees bioclásticas (coquina) i arcilitas de color vert oliva.[2] Les calcàrees presenten textures de tipo wackestone i packstone, en una matriu micrítica abundant.[2] Les arcilitas estan compostes principalment per montmorillonita, en presència de calcita i cuarzo.[6]
Secció mija
[editar | editar còdic]En una gruixa d'uns 8 metros,[2] es caracterisa pel predomini de calcàrees i limolitas groguenques dispostes en estrats fins.[2] Cap a la part superior d'esta secció, les calcàrees es tornen més porosas, de gra gros i en una notable disminució en el contingut de macrofósiles visibles.[6]
Secció superior
[editar | editar còdic]Presenta una gruixa d'entre 25 i 30 metros.[2] És una secció eminentment evaporítica, composta per potents bancs d'algeps blanc en cristals de gran tamany (sacaroide i selenítico).[2] Es intercalan nivells lenticulares de limolitas verdosas que mostren laminación ondulítica (ripple marks) i fragments d'algeps retrabajado, lo que indica un ambient d'alta salinitat i somerización de la conca.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 (2011).Relatorio de el XVIII Congrés Geològic Argentí.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 (2011).Neues Jahrbuch für Geologie und Paläontologie Abhandlungen.259/2
- 129–156.
- ↑ (1981).Revista de l'Associació Geològica Argentina.36(6)
- 781–802.
- ↑ (2016).L'ull del còndor.7
- 10-15.
- ↑ (2008).Ameghiniana.45(3)
- 593-613.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 (2007).Servici Geològic Miner Argentí - Institut de Geologia i Recursos Minerals, Bolletí Nº 370.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Formación Roca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.