L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Formació Huincul

La Formació Huincul és una formació geològica del Cretàceu superior (des del Cenomaniense tardà fins al Turoniense primerenc) pertanyent al Grup Neuquén, aflorante en les províncies de Mendoza, Riu Negre i Neuquén, en la Patagonia argentina.[1]

És la segona unitat del Subgrup Riu Limay, el més antic del Grup Neuquén. Antigament este subgrup es considerava una única formació, sent la Huincul tractada com el “Membre Huincul”.[2]

Descripció

La localitat tipo es troba pròxima a Plaza Huincul, Neuquén, i va ser designada per Rodolfo Wichmann (1929).[3]

La formació jau en contacte concordant sobre la Formació Candeleros i és coberta de manera concordant per la Formació Cerro Lisandro. [4]

Representa un ambient continental àrit en cursos d'aigua efímers o estacionals. En algunes àrees alcança 250 m de gruixa. Les seues arenisques verdes i groguenques es distinguixen fàcilment de la sobrejacent Formació Cerro Lisandro (rojosa) i de la subjacent Formació Candeleros (més obscura).[2]

Paleobiota

 
Fauna representativa de la Formació Huincul.

Els fòssils de dinosauris són abundants en la Formació Huincul. El titanosauri Argentinosaurus huinculensis, un dels majors animals terrestres coneguts, rep el seu nom d'esta formació.[2] Un atre dinosauri notable de l'unitat és el carcarodontosàurit Mapusaurus roseae, un dels majors depredadors terrestres.[5]

Dinosauris

Ademés dels sauròpodes i teròpodes, s'han registrat fòssils poc freqüents d'iguanodontes i uns atres ornitòpodes.[6] També es coneixen icnofòssils (chafades) atribuïts a abelisàurits i hadrosàurits.[7]

Ornitisquis

Ornitisquis de la Formació Huincul
Tàxon Espècie Localitat Unitat estratigràfica Material Notes Image
Chakisaurus[8] C. nekul Reserva Natural Poble Blanc Inferior Esquelets parcials de varis individus Elasmarian ornitòpode; primer ornitisquio nomenat en esta formació
 

Sauròpodes

Sauròpodes de la Formació Huincul
Gènero Espècie Localitat Unitat estratigràfica Material Notes Image
Argentinosaurus A. huinculensis Les Overas Superior Sèt vèrtebres dorsals, sacre parcial, costella dorsal parcial, fíbula i ossos de membre posterior Un dels titanosauris més grans coneguts a partir de restants relativament complets
 
Astigmasaura[9] A. genuflexa El Orejano Inferior Esquelet parcial articulat en vèrtebres caudals, cintura pèlvica i membres posteriors Rebbachisàurit
 
Bustingorrytitan B. shiva Vila El Chocón Inferior Quatre eixemplars en dentari i ossos postcranials Titanosauri
 
Cathartesaura C. anaerobica[10] La Buitrera Inferior Esquelet parcial en vèrtebres i ossos de membres Rebbachisàurit
 
Choconsaurus C. baileywillisi[11] Vila El Chocón Inferior Esquelet parcial sense cràneu (MMCh-PV 44/10) Titanosauri
 
Chucarosaurus C. diripienda Estància Violante Inferior Húmer esquerre complet, ràdio parcial, metacarpià II, ísquion esquerre, fèmur parcial i atres elements[12] Titanosauri jagant
 
Cienciargentina C. sanchezi[13] Vila El Chocón Inferior Varis esquelets parcials en vèrtebres i ossos d'extremitats Rebbachisàurit
 
Limaysaurus L. tessonei Vila El Chocón Inferior Esquelet parcial articulat en sacres, caudals i pelvis Rebbachisàurit
 
Sidersaura S. marae Barda Travessada de les Campanes Inferior Esquelets parcials en cintures i vèrtebres Rebbachisàurit
 

Teròpodes

Teròpodes de la Formació Huincul
Tàxon Espècie Localitat Unitat Material Notes Image
Aoniraptor A. liberatem Estància Violante Inferior Vèrtebres sacres i caudals[14] Provable megaraptorà
 
Gualicho G. shinyae Estància Violante Inferior Esquelet parcial sense cràneu, en cintura escapular i extremitats[14] Teròpode d'afinitats incertes
 
Huinculsaurus H. montesi Aguada Gran Superior Vàries vèrtebres[15] Noasàurit
 
Ilokelesia I. aguadagrandensis Aguada Gran Superior Cràneu fragmentari i esquelet parcial Abelisàurit
 
Mapusaurus M. roseae Cañadón del Gat Mig-Superior Cràneu parcial i dotze paratipos[16] Carcarodontosàurit
 
Meraxes gigas M. gigas[17] Riera Les Campanes Inferior Cràneu casi complet, pelvis, extremitats anteriors i posteriors, vèrtebres i sacre Carcarodontosàurit jagant
 
Overoraptor O. chimentoi[18] Estància Violante Inferior Esquelet parcial en elements de mans i peus Paravià
 
Skorpiovenator S. bustingorryi Estància Bustingorry Inferior Esquelet parcial Abelisàurit
 
Taurovenator T. violantei[14] Estància Violante Inferior Postorbital dret i esquelet parcial referit Carcarodontosàurit
Erro al crear miniatura:
Tralkasaurus T. cuyi Estància Violante Inferior Maxilar, vèrtebres dorsals i caudals, costelles i pubis mal preservat Abelisàurit

Atres reptils

Ademés dels dinosauris, en la Formació Huincul s'han identificat fòssils d'escamosos, esfenodonts i cocodriliformes neosuquis.[19]

Reptils no dinosaurians de la Formació Huincul
Gènero Espècie Localitat Unitat estratigràfica Material Notes Image
Kaikaifilusaurus K. sp. Estància Violante Inferior Dentari dret incomplet[20] Esfenodont eilenodontí –
Patagosphenos P. watuku Estància Violante Inferior Cràneu desarticulat en elements de cintura escapular i extremitats Esfenodont eilenodontí –
Prochelidella P. buitreraensis La Buitrera Superior Esquelet parcial en cràneu, vèrtebres cervicals i cintura escapular[21] Tortuga quelídica –


Referències

  1. ↑ Formació Huincul – Fossilworks.org
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Sánchez et al., 2006.
  3. ↑ Wichmann, R. (1929). Els Estrats en Dinosauris i el seu sostre en l'est del Territori del Neuquén. Direcció general de Geologia, Mineria i Hidrogeologia Publicació 32: 1–9.
  4. ↑ Leanza H.A., Apesteguía S., Novas F.E. i De la Font M.S. (2004). «Cretaceous terrestrial beds from the Neuquén Basin (Argentina) and their tetrapod assemblages». Cretaceous Research 25 (1): 61–87. doi:10.1016/j.cretres.2003.10.005.
  5. ↑ Còria R.A. & Currie P.J. (2006). «A new carcharodontosaurid (Dinosauria, Theropoda) from the Upper Cretaceous of Argentina». Geodiversitas 28: 71-118.
  6. ↑ Canudo J.I. et al. (2013). «Primera evidència de dinosauris ornitòpodes en la base de la Formació Huincul (Cenomaniense Superior–Turoniense, Conca Neuquina, Argentina)». Revista del Museu Argentí de Ciències Naturals.
  7. ↑ Leonardi G. (1994). Annotated Atles of South America Tetrapod Footprints (Devonian to Holocene). Ministeri de Mines i Energia – CPRM, Brasil, 248 pp.
  8. ↑ Nogueira R.A., Rozadilla S., Agnolín F.L. et al. (2024). «A new ornithopod from the Upper Cretaceous (Huincul Formation) of north-western Patagonia, Argentina. Implications on elasmarian postcranial anatomy». Cretaceous Research 159: 105874. doi:10.1016/j.cretres.2024.105874.
  9. ↑ Bellardini F., Filippi L.S., Carballido J.L. et al. (2025). «Side by side with titans: a new rebbachisaurid dinosaur from the Huincul Formation (upper Cenomanian) of Patagonia, Argentina». Cretaceous Research 176: 106188. doi:10.1016/j.cretres.2025.106188.
  10. ↑ Gallina P.A. & Apesteguía S. (2005). «Cathartesaura anaerobica gen. et sp. nov., a new rebbachisaurid (Dinosauria, Sauropoda) from the Huincul Formation (Upper Cretaceous), Río Negro, Argentina». Revista del Museu Argentí de Ciències Naturals 7 (2): 153–166. doi:10.22179/REVMACN.7.332.
  11. ↑ Simón E., Salgado L., Calvo J.O. (2017). «A new titanosaur sauropod from the Upper Cretaceous of Patagonia, Neuquén Province, Argentina». Ameghiniana 55: 1–29. doi:10.5710/AMGH.01.08.2017.3051.
  12. ↑ Agnolin F.L. et al. (2023). «A new giant titanosaur (Dinosauria, Sauropoda) from the Upper Cretaceous of north-western Patagonia, Argentina». Cretaceous Research 146: 105487. doi:10.1016/j.cretres.2023.105487.
  13. ↑ Simón M.E. & Salgado L. (2025). «New rebbachisaurid (Dinosauria, Sauropoda) from the Huincul Formation (upper Cenomanian–Turonian) of Vila El Chocón (Neuquén Province, Argentina)». Cretaceous Research 173: 106137. doi:10.1016/j.cretres.2025.106137.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Motta M.J. et al. (2016). «New theropod fauna from the Upper Cretaceous (Huincul Formation) of north-western Patagonia, Argentina». New Mexico Museum of Natural History and Science Bulletin 71: 231–253.
  15. ↑ Baiano M., Còria R.A. & Cau A. (2020). «A new abelisauroid (Dinosauria: Theropoda) from the Huincul Formation (lower Upper Cretaceous, Neuquén Basin) of Patagonia, Argentina». Cretaceous Research 110: 104408.
  16. ↑ Canale J.I. et al. (2012). Ameghiniana 50.
  17. ↑ Canale J.I. et al. (2022). «New giant carnivorous dinosaur reveals convergent evolutionary trends in theropod arm reduction». Current Biology 32: 3195–3202.e5. doi:10.1016/j.cub.2022.05.057.
  18. ↑ Motta M.J. et al. (2020). «New theropod dinosaur from the Upper Cretaceous of Patagonia sheds light on the paravian radiation in Gondwana». The Science of Nature 107: 24. doi:10.1007/s00114-020-01682-1.
  19. ↑ Motta M.J. et al. (2019). «New vertebrate remains from the Huincul Formation (Cenomanian–Turonian; Upper Cretaceous) in Río Negro, Argentina». Publicació Electrònica de l'Associació Paleontològica Argentina 19 (1): R26. doi:10.5710/PEAPA.15.04.2019.295.
  20. ↑ Gentil A.R. et al. (2019). «Bridging the gap: Sphenodont remains from the Turonian (Upper Cretaceous) of Patagonia». Cretaceous Research 98: 72–83. doi:10.1016/j.cretres.2019.01.016.
  21. ↑ Maniel I.J. et al. (2020). «Cranial and postcranial remains of a new species of Prochelidella (Testudines: Pleurodira: Chelidae) from ‘La Buitrera’ (Cenomanian of Patagonia, Argentina)». Journal of Systematic Palaeontology 18 (12): 1033–1055. doi:10.1080/14772019.2020.1721579.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Formació_Huincul&oldid=1641599»