Formació Cordillera del Vent
La Formació Cordillera del Vent (ex Choiyolitense de Groeber, 1946) és una unitat litoestratigráfica d'edat Triásica (Ladiniano a Noriano-Retiano) que aflora en el noroest de la província del Neuquén, en el sector austral de la Cordillera del Vent, i s'estén cap al sur de la província de Mendoza. Va ser definida formalment per Leanza et al. (2005) per a reemplaçar el terme informal «Choiyolitense» i evitar confusions en el Grup Choiyoi (Pérmico).[1] Representa una de les unitats més antigues de la farcidura de la Conca Neuquina, associada a l'etapa de rifting del Cicle Precuyano (Triásico Superior – Jurásico Inferior).[2]
Història i nomenclatura
[editar | editar còdic]La denominació «Cordillera del Vent» va ser utilisada informalment per Groeber (1946) com «Choiyolitense» per a agrupar les roques volcàniques i volcaniclásticas que afloren en la serra homònima, per damunt d'una marcada discordança (Discordança Huárpica) i per baix de la primera transgressió marina jurásica del Grup Que el seu.[3] Posteriorment, Leanza et al. (2005) varen formalisar l'unitat com a Formació Cordillera del Vent, restringint l'us de Grup Choiyoi al magmatismo pérmico de la Cordillera Frontal i Bloc de Sant Rafael.[1]
La formació forma part de la farcidura de hemigrábenes extensionales generats durant el desmembramiento de Pangea. En l'àrea de Chos Malal i Andacollo, la Formació Cordillera del Vent és equivalent lateral de les formacions Chihuido, Llantenes i Remoredo que afloren en la Serra de Reis i en el depocentro de Malargüe.[2] En la serra de Chacaico (sur de Neuquén), el seu equivalent és la Formació Ñireco (Leanza et al., 2005).[4]
Descripció litològica
[editar | editar còdic]La Formació Cordillera del Vent està composta per una seqüència volcaniclástica i volcànica de composició andesítica a riolítica, en un marcat caràcter bimodal. Les facies reconegudes inclouen:[4][5]
Fluix lávicos: andesitas, basalts, riolitas i dacitas, en textures porfíricas i amigdaloides. En la secció tipo predominen les andesita de color morat a roig vinoso.
Depòsits piroclásticos: ignimbritas soldadas (en fiammes molt achatadas), tobas líticas i cristalines, brechas piroclásticas de blocs i cendres (block-and-ash flows).
Cossos intrusivos someros: dics de porfiritas mesosilíceas, domo riolíticos i menuts estocs subvolcánicos.
Roques epiclásticas subordinades: conglomerats basals discontinus (fins a 15 m) i areniscas arcosicas, en clastos ben redonejats de cuarzo hidrotermal, areniscas piríticas i vulcanitas silícicas. Estos depòsits indiquen un relleu moderadament ondulat previ a l'activitat volcànica.
La gruixa total varia entre 800 m i 1500 m, alcançant el seu màxim desenroll en l'àrea de Varvarco (nort de la Cordillera del Vent).[5] En la secció tipo (cerro La Premia) s'estimen uns 1300 m.[4]
Caràcter bimodal i comparació regional
[editar | editar còdic]Una de les característiques més notables de la Formació Cordillera del Vent és l'alternança de mants basáltico-andesíticos en ignimbritas riolíticas, lo que la diferència de les unitats exclusivament silícicas del Complex Huingancó (Pérmico) i de les seqüències predominantment basálticas de la suprayacente Formació Milla Michicó.[4] En l'àrea de Varvarco, no obstant, predominen les vulcanitas mesosilíceas a silíceas (andesita, dacita, riolitas, ignimbritas), en menor participació de basalt, lo que sugerix una variació lateral en la composició del magmatismo de rift.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Leanza, H.A., Llambías, E.J. & Carbone, O. (2005). Unitats estratigráficas llimitades per discordances en els depocentros de la cordillera del Vent i la serra de Chacaico durant els inicis de la Conca Neuquina. VI Congrés d'Exploració i Desenroll d'Hidrocarburs, CD-ROM.
- ↑ 2,0 2,1 Carbone, O., Franzese, J., Limeres, M., Delpino, D. & Martínez, R. (2011). El cicle Precuyano (Triásico Tardà-Jurásico Primerenc) en la conca Neuquina. Relatorio de el XVIII Congrés Geològic Argentí: 63‑76.
- ↑ Groeber, P. (1946). Observacions geològiques a lo llarc del meridiano 70°. 1. Full Chos Malal. Revista de la Societat Geològica Argentina 1(3): 177‑208.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Llambías, E.J., Leanza, H.A. & Carbone, O. (2007). Evolució tectono‑magmática durant el Pérmico al Jurásico primerenc en la Cordillera del Vent (37°05´S - 37°15´S). Revista de l'Associació Geològica Argentina 62(2): 235‑252.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Fernández de la Rúa, L.M. (2022). La formació Cordillera del Vent en les afores de Varvarco, ala nort-occidental de la Cordillera del Vent, província del Neuquén. Treball final de grau, Universitat Nacional del Comahue.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Formación Cordillera del Viento» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.