Forat de Mel
El forat de Mel és, segons una llegenda urbana, una fossa "presuntament sense fondo" propenca a Ellensburg, Washington (Estats Units). Les primeres declaracions varen ser fetes en el programa de ràdio Coast to Coast AM per un radioescucha que es feya cridar "Mel Waters". L'investigació posterior va revelar que tal persona no va ser catalogat com a resident en eixa zona, i no hi ha evidència creible de que existixca el forat.[1][2][3]
Descripció
Segons l'entrevista de radi en "Mel Waters", el forat té una profunditat casi infinita i la capacitat de retornar els animals morts a la vida i matar als animals vius. Waters va afirmar haver medit la profunditat del forat la qual va superar les 15 milles (24 quilómetros) usant un fil de peixcar en un pes amarrat en un extrem. L'ubicació exacta del forat no va ser especificada, pero varis investigadors han afirmat haver trobat el forat. Supostament es pot trobar en Google Earth; en les coordenades: 47°08'44.0"N 120°37'25.6"W, apareixerà un desert similar al de les fotos i un forat presumiblement sense fondo, el qual és el supost forat.[1][3]
Aspectes del forat de Mel. Exposició d'art
Una exposició d'art, "Aspectes del forat de Mel: els artistes Responen a un Acontenyiment Paranormal" comisariado pel crític d'art del LA Weekly, Doug Harvey, es va estar presentant en el Grand Central Art Center en Santa Ana, Califòrnia en 2008. L'espectàcul va presentar els treballs de 41 artistes, molts d'estos treballs varen ser creats específicament per a l'exposició, incloent treballs per Marnie Weber, Jim Shaw, Jeffrey Vallance, Georganne Deen, Paul Laffoley, The Firesign Theater, Gary Panter, The Center for Land Use Interpetation, James Hayward, Cathy Ward, Eric Wright i Craig Stecyk. El GCAC va publicar un catàlec de tapa dura de 146 pàgines conjuntament en l'exposició, contenint contribucions de tots els artistes, ensajos de Harvey, psicoanálisis de Judy Spence, l'autora de ciències Margaret Wertheim, Hannah Miller, Brian Tucker, Christine Wertheim i el Rev. Ethan Acres.[4]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 University of Washington (2004-08-01) "Mel's Hole", University of Washington televisió (2007-05-28)
- ↑ «[1]». Consultat el 19 de setembre de 2013.
- ↑ 3,0 3,1 Zebrowski, John (2002-04-14) "Expedition seeks paranormal pit [2] archivat en Wayback Machine.", The Seattle Claves (2007-06-10)
- ↑ «Getting to the Bottom of Mel's Hole at the Grand Central Art Center». Thursday, Oct 2 2008. OCWeekly. Archivat des d'el original, el 21 de setembre de 2013. Consultat el 19 de setembre de 2013.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agujero de Mel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.