Fontana del Porcellino
La Font del Porcellino (en italià: Fontana del Porcellino), o simplement Il Porcellino (en espanyol: lechón o cochinillo) és el nom local que els florentinos donen a una popular font de Florencia, situada a un costat de la logia del Mercat Nou, prop del Posa't Vecchio. El seu nom és irònic puix es tracta d'un javalí salvage adult, realisat en bronze pel mestre barroc Pietro Tacca cap a 1633[1] a partir d'una còpia romana en marbre d'un original del periodo helenístico. Este últim, trobat en Roma i transportat a Florencia a mitan del sigle XVI pels Médici, es va associar al javalí de Calidón de la mitologia grega.[2] Despuix d'haver format part de les coleccions del Gran Ducado, l'original de marbre s'expon actualment en la secció clàssica de la Galeria Uffizi.
Història
L'estàtua del javalí prové de la còpia romana d'un marbre del periodo helenístico, que el papa Pío IV va oferir a Cosme I de Médici en 1560 durant la visita d'este últim a Roma. Cosme II de Médici va encarregar una còpia de bronze de l'original de marbre (que es troba actualment en la Galeria Uffizi) a Pietro Tacca en 1612 per a decorar el jardí de Bóboli del palau Pitti.[3] El model de cera data de 1620 aproximadament, mentres que la fusió en bronze no va tindre lloc fins a 1633 pels continus i més urgents encàrrecs per part del Gran Ducado, com el dels Quatre Moros o Quatre Esclaus Monument dei Quattro morien Livorno o el de les dos fonts de la Piazza della Santissima Annunziata en Florencia.
Alguns anys despuix de la fusió, Fernando II de Médici va decidir transformar l'obra en una font, la qual es troba hui en dia baix la logia del Mercat Nou i l'ubicació actual del qual està documentada des d'a lo manco 1640. La font tenia una funció sobretot pràctica, puix abastia d'aigua als venedors que comerciaven baix la logia i que en aquella época estaven especialisats en la compravenda de teles precioses com la seda, els brocats i la llana. També a esta época es remonta el diminutiu de «porcellino». Tacca va crear aixina mateix la pila de bronze original (hui en depòsit) per a la recollida de la chorrada d'aigua. La font es va ubicar en principi en la via Calimala, mirant a l'est, front a una farmàcia que, per associació, va acabar per conéixer-se en el nom de Farmàcia del Cinghiale (Farmàcia del Javalí), oberta en la primera mitat del XVIII i lloc de reunió d'intelectuals. En el sigle XIX, per a facilitar la circulació dins del mercat, la font es va traslladar a la seua ubicació actual, sobre la cara sur de la logia (també cridada hui en dia logia del Porcellino), davant de l'antiga Bossa de Comerç. La font actual és una còpia moderna que la Fonderia Artistica Ferdinando Marinelli va fondre en 1988, i que va substituir a la font original en 1998, com indica una inscripció gravada en el seu costat dret. L'estàtua i la base originals de Tacca es troben en el nou museu BardiniMuseu Bardini des de 2004.
Art
El bronze de Tacca ha superat al marbre romà que va servir de model.[4] A pesar de tractar-se d'una còpia, la gran cantitat de detalls naturalistes, com el pèl de l'animal, revela l'extraordinària capacitat artística de Tacca, considerat l'alumne més aventajat de Giambologna.
El zócalo té forma octogonal. L'estàtua del Porcellino se situa en la part posterior del mateix, de manera que en la part davantera queda un espai per a estajar la pila en la qual cau la chorrada d'aigua que ix de la boca de l'animal. La base s'adorna en una representació, sempre en bronze, de les marismas a on viu el javalí en plantes i animals com amfibis, reptils i moluscs, tots ells d'un gran realisme. La base exposta tampoc és l'original: va ser substituïda en 1857 per Clemente Papi pels danys sofrits pel pas del temps en el zócalo primitiu. En 1988 es va refondre en la Fonderia Artistica Ferdinando Marinelli, quedant la base original, junt en el Porcellino, en el museu Bardini des de 2004.
Vore també
Notes i referències
- ↑ La comissió, de Cosimo II de Medici, datada en 1621 (Piero Torriti, Pietro Tacca dona Carrara, 1975:39, anotat en Haskell i Penny).
- ↑ Francis Haskell i Nicholas Penny, Taste and the Antique: the lure of classical sculpture, 1500-1900, 1981:161f.
- ↑ Segons Piero Torriti, Pietro Tacca dona Carrara, 1975, p. 39, citat per Haskell i Penny, l'encàrrec va tindre lloc en 1621.
- ↑ Haskell i Penny
Bibliografia
- Luciano Artusi, Tante li acque che scorrevano a Firenze, itinerari tra i giochi d'acqua delle decorative fontane fiorentine. Semper, Firenze 2005.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fontana del Porcellino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.