Fondation Louis Vuitton

La Fondation Louis Vuitton, antigament cridada Fondation d'entreprise Louis Vuitton pour la création,[1] és un museu construït pel grup LVMH que té com a objectiu promoure l'art i la cultura i recolzar les accions de mecenage mampreses des de 1990 pel grup. Està gestionat com una entitat separada sense ànim de lucre com a part de la promoció de l'art i la cultura que realisa LVMH.[2]
L'edifici, dissenyat pel arquitecte Frank Gehry, està situat en el Jardí d'Aclimatació del Bosc de Boulogne, en el districte 16 de París.[3] Este proyecte, que volia ser una resposta a la fundació Pinault instalada en Venècia, és l'expressió mediàtica de la competència entre Bernard Arnault, l'empresari del lux més important del món, i el seu rival François Pinault.[4]
L'inauguració de l'edifici va tindre lloc el 27 d'octubre de 2014,[5] una volta finalisada la seua construcció, que va costar oficialment 143 millons de dólars.[6] Abans de l'inauguració oficial, va anar l'escenari de la desfilada de moda de dònes de primavera/estiu de 2015 de Louis Vuitton.[7]
Història
Proyecte
En 2001, Bernard Arnault, el president de LVMH, es va trobar en Frank Gehry i li va contar els seus plans d'un nou edifici per a la Fondation Louis Vuitton en les afores del Bosc de Boulogne. El proyecte de l'edifici es va presentar per primera volta en 2006, en un cost estimat en uns 100 millons d'euros[8] i una data d'obertura estimada en 2009 o principis de 2010.[9] Suzanne Pagé, llavors directora del Museu d'Art Modern de París, va ser nomenada directora artística de la fundació, encarregada de desenrollar el programa del museu.[9]
Frank Gehry va visitar el jardí i va descobrir un lloc excepcional carregat d'història. Va concebre llavors una arquitectura de vidre inspirada en el Grand Palais, pero també en les estructures de vidre que decoren el Jardí d'Aclimatació des de 1893, com l'hivernàcul.[10] baix la mà de l'arquitecte, l'edifici de vidre va prendre la forma d'un veler en les veles inflades pel vent de l'oest, que donen aixina ilusió de moviment. Dotze veles de vidre translúcidas rodegen el «iceberg», una successió de formes blanques orgàniques revestides de formigó (compostes per 19 000 panels, tots ells diferents entre sí i colocats per a crear, segons l'expressió de Frank Gehry, un motiu en «terremot») en terrats arbolades, tot això surant sobre una conca d'aigua.[6] Estos volums estan separats per obertures, buits i superposicions rodejades per parets de cristal que es descomponen en quarantassís elements de configuracions molt diferents, encara que és difícil distinguir fronteres i sostres. Cada una d'estes veles, de forma i curvatura diferents, està sostinguda per un joc sofisticat de voltons d'acer i fusta, i es componen de 3600 panels de vidre serigrafiado que reflectixen el 50 % de l'energia lluminosa que reben.[11]
En l'objectiu d'insertar de la millor manera possible l'edifici en l'entorn del Jardí d'Aclimatació, del com LVMH va obtindre la seua concessió per una duració de vint anys el 6 de decembre de 1995 (el grup havia comprat en 1984 el conglomerat Boussac que ya va obtindre en 1952 la concessió del jardí per part de l'Ajuntament de París, que va ser renovada en 1995), la fundació va realisar un pla de renovació del parc en el que intentaven reviure els principis fundadors dels jardins paisagístics del XIX. Esta renovació també pretén conectar millor l'edifici en el Jardí d'Aclimatació al nort, i en el Bosc de Boulogne al sur. L'implantació de l'edifici de la fundació es va realisar en el marc d'un acort d'ocupació per una duració de 55 anys subscrit a data de l'1 de giner de 2007, al final del com l'edifici retornarà a l'Ajuntament. En contrapartida, l'Ajuntament percep una tarifa anual de 100 000 € fins al terme de l'acort.[12]
Construcció

«Era necessària la construcció d'una fundació en el sí de la qual es poguera cristalizar una part del mecenage, un espai nou que obri el diàlec en un gran públic i oferix als artistes i intelectuals una plataforma de debats i reflexió». Est era l'objectiu del proyecte segons les paraules de Bernard Arnault en el moment de la seua presentació oficial.[13]
L'edifici, construït en el lloc d'una antiga bolera, una taquilla i un restaurant, té una superfície de 11 779 m² i supera els quaranta metros d'altura: té una planta baixa de nou metros d'altura, una zona tècnica de sis metros d'altura i una atra planta de nou metros d'altura coronada pels volums de les claraboyas de nou metros, rodejats per vidres que li permeten alcançar esta altura i doblar el seu volum.[14] La seua estructura està constituïda per una caixa impermeable en el sòtol, formada per un llosa de formigó impermeable que resistix a les pressions hidrostàtiques i, per a guanyar encara més volum, una conca d'aigua alimentada per una cascada en suau pendent i rodejada per una paret perifèrica de sèt metros.
La construcció va escomençar en març de 2008. La realisació del proyecte va exigir desenrolls tecnològics innovadors des de la fase de disseny, en l'us d'un software de disseny 3D, Digital Project, adaptat especialment per a l'indústria de l'aviació.[6] Tots els equips que participaven en la gestió del proyecte varen treballar simultàneament sobre el mateix model digital, de manera que podien intercanviar entre sí informació en temps real. També es varen registrar una trentena de paleses, especialment per als ganchos de les veles de vidre, somesos a una forta exposició al vent.[15] La complexa geometria de l'edifici ha exigit numerosos estudis en el túnel de vent del CSTB de Nantes, els resultats del qual han permés als ingeniers de SETEC Bâtiment i RFR dissenyar i dimensionar l'estructura de l'edifici.
En 2011, una associació de defensa del parc va guanyar una batalla judicial, ya que el juge va considerar que l'edifici s'havia construït massa prop d'una chicoteta carretera considerada un dret de pas públic,[16] i va conseguir l'anulació del permís de construcció el 20 de giner de 2011.[17] Els oponents del proyecte també es varen queixar de que un nou edifici pertorbaria la pau de l'històric jardí.[18] L'Ajuntament va recórrer la decisió del jujat.[2] El célebre arquitecte francés Jean Nouvel va respalar a Gehry i va dir dels objectors: «En els seus chicotets trages ajustats, volen posar a París en formaldehit. És prou patètic».[19]
Per a salvaguardar el proyecte del museu, en primer lloc l'Ajuntament de París va modificar el seu reglament d'urbanisme. Sobre el permís de construcció, l'Ajuntament i la Fondation Louis Vuitton varen obtindre en abril de 2011 l'autorisació per a continuar les obres. Per una atra part, en el marc d'un proyecte de llei sobre el preu del llibre electrònic del 15 de febrer de 2011, es va esgolar un «ginet llegislatiu» que consolidava el permís de construcció. Eventualment l'Assamblea Nacional va aprovar una llei especial que afirmava que la fundació era d'interés nacional i «una important obra d'art per a tot lo món», lo que va permetre que el proyecte continuara.[20] L'associació es va dirigir llavors al Consell Constitucional presentant una qüestió prioritària de constitucionalitat dirigida a este «ginet llegislatiu». El 24 de febrer de 2012, esta qüestió va ser posposta pel Consell Constitucional perque la disposició mencionada «respon a un objectiu d'interés general suficient».[21]
En 2012, la construcció de l'edifici afronta una etapa determinant en l'instalació de les veles de vidre. Estes veles estan constituïdes per 3600 panels de vidre,[22] tots ells en una curvatura diferent per a seguir les formes dibuixades per l'arquitecte. Els panels de vidre, sostinguts per voltons de fusta i de ferro, recobrixen en total 13 500 m². Els equips que varen participar en la construcció de l'edifici de la fundació varen ser guardonats en varis premis d'arquitectura en França i en els Estats Units.[23]
El cost final de la construcció, estimat inicialment en 100 millons d'euros, no s'ha fet públic.[24] Este cost podria haver superat els 500 millons d'euros pel desenroll dels innovadors panels de vidre.[25] La revista Marianne va alvançar que la construcció de l'edifici de la Fondation Louis Vuitton hauria costat prop de 800 millons d'euros, dels quals més de 610 millons recaurien sobre l'Estat francés gràcies a les ventages fiscals que va obtindre LVMH.[26]
Arquitectura
L'edifici té dos plantes i onze galeries de diferent tamany (en total 3850 m²),[7][27] un voluminós auditori de 350 assents en la planta baixa i terrats en els sostres a varis nivells per a events i instalacions d'art.[28] Gehry tenia que dissenyar l'edifici dins de la superfície i el volum d'una bolera que es trobava prèviament en la parcela; qualsevol element més alt tenia que ser de cristal.[28] L'edifici té la forma de les veles d'un veler inflades pel vent. Estes veles de cristal rodegen el «iceberg», una série de formes en terrats blancs i floridas. Les galeries de les plantes més altes estan allumenades per claraboyas retranqueades o parcialment amagades.[29] El costat de l'edifici cap a la Avenue Mahatma Gandhi, just damunt de la taquilla, té un gran logo d'acer inoxidable LV dissenyat per Gehry.[29]
Segons l'oficina de Gehry, més de quatrecentes persones varen aportar plans, regles d'ingenieria i restriccions de construcció a un model digital 3D compartit.[30] Els 3600 panels de cristal i els 19 000 panels de formigó que formen la frontera varen ser simulats i posteriorment molejats per robots industrials que treballaven sobre el model comú.[30] STUDIOS architecture va ser l'arquitecte local del proyecte, que va encapçalar la transició del disseny esquemàtic de Gehry a l'edifici a través del procés de construcció. En el disseny de l'auditori varen participar com a consultors Nagata Acoustics i AVEL Acoustics per a l'acústica i dUCKS Scéno per a l'escenografia.[31]
Vore també
Referències
- ↑ «Parution n° 20130031 en dona't du 03/08/2013» (en fr). Journal Officiel dones Associations. Consultat el 15 d'octubre de 2017.
- ↑ 2,0 2,1 Erlanger, Steven; Gohin, Marie-Pia. «Tycoon’s Project: Nimby With a French Accent», New York Claves, 7 d'abril de 2011. Consultat el 15 d'octubre de 2017 (en en).
- ↑ Willsher, Kim. «A glass cloud or an iceberg? Gehry's gift to Paris unveiled», The Guardian, 18 d'octubre de 2014, p. 33 (en en).
- ↑ «Arnault défie Pinault dans l'art contemporain» (en fr). lexpansion. lexpress. fr (2 d'octubre de 2006). Consultat el 15 d'octubre de 2017.
- ↑ «Soirée prestigieuse à la Fondation Louis Vuitton», Li Figaro, 21 d'octubre de 2014. Consultat el 15 d'octubre de 2017 (en fr).
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Goldberger, Paul. «Gehry’s Paris Coup», Vanity Fair, setembre de 2014. Consultat el 15 d'octubre de 2017 (en en).
- ↑ 7,0 7,1 Thomson, Adam. «The Fondation Louis Vuitton, Paris», Financial Claves, 1 d'octubre de 2014. Consultat el 15 d'octubre de 2017 (en en).
- ↑ Willsher, Kim. «Is it a cloud? Is it a cocoon? Gehry's Paris museum unveiled», The Guardian, 3 d'octubre de 2006. Consultat el 15 d'octubre de 2017 (en en).
- ↑ 9,0 9,1 Riding, Alan. «Vuitton Plans a Gehry-Designed Arts Center in Paris», New York Claves, 3 d'octubre de 2006. Consultat el 15 d'octubre de 2017 (en en).
- ↑ «150 ans d’histoire» (en fr). Jardin d'acclimatation. Archivat des de l'original, el 15 d'octubre de 2017. Consultat el 15 d'octubre de 2017.
- ↑ Doiezie, Mathilde (20 d'octubre de 2014). «Fondation Louis Vuitton, un vaisseau de verre dédié à l'art» (en fr). Li Figaro. Consultat el 15 d'octubre de 2017.
- ↑ «Audit du Jardin d'acclimatation», Rapport de l'Inspection Générale de la Mairie de Paris, octubre de 2013. Consultat el 15 d'octubre de 2017 (en fr).
- ↑ Gallard, Pauline. «Li doigt d’honneur de Frank Gehry», Gala, 24 d'octubre de 2014. Consultat el 22 d'octubre de 2017 (en fr).
- ↑ «La Fondation Louis Vuitton sera inaugurée li 20 octobre» (en fr). Li Nouvel Observateur (22 de juny de 2014). Consultat el 15 d'octubre de 2017.
- ↑ «La Fondation Louis Vuitton déploie ses ailes», Paris Match, 18 de decembre de 2013. Consultat el 15 d'octubre de 2017 (en fr).
- ↑ Samuel, Henry. «World's top architect Frank Gehry brands Paris residents 'philistines' after planning permission revoked», Daily Telegraph, 6 de febrer de 2011. Consultat el 15 d'octubre de 2017 (en en).
- ↑ «La Fondation LVMH arrêtée en pleins travaux», Li Parisien, 22 de giner de 2011. Consultat el 15 d'octubre de 2017 (en fr).
- ↑ Elliott, Hannah. «LVMH Moves Forward With Gehry Art Museum», Forbes, 7 d'abril de 2011. Consultat el 15 d'octubre de 2017 (en en).
- ↑ Merrick, Jay. «Frank Gehry's new Paris mega gallery», The Independent, 21 d'octubre de 2014. Consultat el 15 d'octubre de 2017 (en en).
- ↑ Moore, Rowan. «Fondation Louis Vuitton, Paris review – everything and the bling from Frank Gehry», The Guardian, 19 d'octubre de 2014. Consultat el 15 d'octubre de 2017 (en en).
- ↑ «Li permis de construire du musée LVMH vaig validar parell li Conseil constitutionnel», Li Point, 24 de febrer de 2012. Consultat el 15 d'octubre de 2017 (en fr).
- ↑ Fayard, Judy. «The Louis Vuitton Foundation By the Numbers», Wall Street Journal, 23 d'octubre de 2014. Consultat el 22 d'octubre de 2017 (en en).
- ↑ «Grand Prix national de l'ingénierie 2012» (en fr). Consultat el 15 d'octubre de 2017.
- ↑ «Fondation Louis Vuitton. L'incroyable musée vaig inaugurar aujourd'hui» (en fr). Ouest-France (20 d'octubre de 2014). Consultat el 15 d'octubre de 2017.
- ↑ «La Fondation Vuitton, c'est maintenant qu'il faut la visiter !» (en fr). Consultat el 15 d'octubre de 2017.
- ↑ Lévy, Emmanuel. «Els comptes fantastiques de la fondation Louis-Vuitton», marianne. net, 13 de maig de 2017. Consultat el 16 d'octubre de 2017 (en fr).
- ↑ Chazan, David. «Frank Gehry ‘Iceberg’ art gallery to open in Paris», Daily Telegraph, 19 d'octubre de 2014. Consultat el 20 d'octubre de 2017 (en en).
- ↑ 28,0 28,1 Giovannini, Joseph. «An Architect’s Big Parisian Moment: Two Shows for Frank Gehry, as His Vuitton Foundation Opens», New York Claves, 20 d'octubre de 2014. Consultat el 20 d'octubre de 2017 (en en).
- ↑ 29,0 29,1 Hawthorne, Christopher. «Review: Gehry's Louis Vuitton Foundation museum is a triumph, but to what end?», els Angeles Claves, 17 d'octubre de 2014. Consultat el 20 d'octubre de 2017 (en en).
- ↑ 30,0 30,1 Lanks, Belinda. «Inside Frank Gehry's Spectacular Louis Vuitton Foundation», Businessweek, 28 d'octubre de 2014. Consultat el 20 d'octubre de 2017 (en en).
- ↑ «La construction» (en fr). Fondation Louis Vuitton. Consultat el 20 d'octubre de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fondation Louis Vuitton» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.