Fomoré

Els fomorians, pintura de John Duncan, 1912.

Els fomoré, fomorians o fomoireos eren, en la mitologia d'Irlanda, els deus de la mort, de l'obscuritat, de lo amagat i de la nit. Tenien diverses formes, generalment considerats deformes o monstruosos, alguns en un ull, un peu i una mà, uns atres tenien caps d'animals, a voltes de cabra, porc, bou, encara que uns atres podien ser bells com Elatha, que era ros i bell, o com Morrigan, deesa de la mort que lluïa pell blanca de belles faccions, cabell negre i un bell vestit roig. Encara que també els hi havia indescriptibles com el deu de l'obscuritat i rei dels morts, Tethra, qui va anar rei dels fomorians abans que Balor.

Característiques

Habitaven en una obscura regió que es trobava més allà de l'oceà desconegut, i la corvus corone o cucala i el cuervo anunciaven la seua presència.

Balor, era lo suficientment alt com per a ser considerat un jagant, tenia un ull en la front i un atre en la nuca, va ser un dels seus reis més recordats; tenia la capacitat de matar en tan sol mirar directament a través del seu ull atrasser puix este emetia un raig letal. Morrigan, que era la deesa i mensager de la mort, els entregava les ànimes dels morts. Usava una barca de vidre en els seus viages i els jóvens que caïen seduïts per la seua bellea, es llançaven contra esta, que despuix servia per a traslladar-los al país dels fomoireos; a voltes es podia manifestar com un corp o una banya de guerra, encara que generalment com una bella dòna blanca, de llarc cabell negre i vestit roig, ella contava en la peculiaritat de ser neutra entre Fomorians i Tuatha de Danann. Tethra, deu de l'obscuritat primigènia, va anar el rei dels Fomorians abans que Balor, fins que va perdre les 4 batalles de Maige Tuired, a on despuix de la seua derrota es va traslladar a la terra dels morts, a on es va tornar rei dels morts; alguns "druidas negres" li evocaven i invocaven per a obtindre poder sobre la nigromancia antiga. No es coneix molt sobre la descripció física d'este deu, lo poc que se sap era que l'era una manifestació absoluta de l'obscuritat, per lo que se li vea present en els abismes i en cada racó a on hi haguera una miqueta d'obscuritat o en cada ombra de l'entorn donada per qualsevol ser viu o objecte.

Història

Varen lluitar contra Partholón i el seu poble, i despuix de la pesta bubónica que va acabar en la vida dels descendents de Partholón, que vivien en l'illa d'Irlanda, els fomorians la varen repoblar.

Nemed va lluitar contra els Fomore en quatre ocasions i va véncer en totes elles. La primera batalla, Murbolg, va tindre lloc en l'Ulster, la segona, Badbgna, en Connaught,la tercera, Cnamros, en Leinster. En l'última batalla, la quarta, Nemed va véncer i va matar als dos reis. El relat d'estes batalles llamentablement s'ha perdut. Poc temps despuix de véncer per última volta, Nemed, va morir víctima d'una malaltia epidémica, que a la seua volta va acabar en la vida d'atres 2000 persones. Aixina va ser com, privats del seu rei, els descendents de Nemed varen ser víctimes de la terrible tirania dels Fomore, els qui estaven encapçalats per dos reis: Morc i Conann.

En esta etapa el poder estava disputat per dos reis: Connan i Morc. Abdós mantenien una tirania sobre els Nemeds, els quals varen acabar rebelant-se. Liderats per tres caps, varen entrar en l'illa i varen prendre la torre. Un agressiu gir de Morc va acabar en les vides dels Nemeds, exceptuant 30 d'ells. Es comenta que este grup de supervivents va acabar perint en els fondos de les mars d'Irlanda.

Només varen poder ser derrotats pels Tuatha Done Danann, despuix de lo que varen tornar a la seua pàtria.

Vore també

• Cath Maige Tuired

Bibliografia

• Donnelly, Ignatius L.. Atlantis: The Antediluvian World. Dover Publications. Page 406. ISBN 0-486-23371-5.

Alberro, Manuel “Paradigmes de la cultura i la mitologia cèltiques”, Edicions Trea (Colecció Pedres Angulars), 2006. ISBN 84-9704-275-1