Folga minera de Riotinto de 1920
La folga minera de Riotinto de 1920 va ser una folga general que va tindre lloc en la conca minera de Riotinto-Nerva (Huelva) a lo llarc de l'any 1920. El conflicte va travessar vàries fases en diversa intensitat i va aplegar a durar nou mesos, periodo durant el qual uns 11.000 obrers varen aplegar a prendre part en el moviment de desocupació. La folga, que va alcançar una extraordinària durea i va tindre un important eco mediàtic en el restant del país, finalment va fracassar en els seus objectius.
Context econòmic i social
[editar | editar còdic]En 1873 les mines de Riotinto varen ser adquirides per la Rio Tinto Company Limited (RTC), donant inici a un important envolament miner i industrial de la zona. Açò es va traduir en l'arribada a la comerca d'un gran número d'immigrants per a nutrir les necessitats laborals que havien sorgit, en un context d'arrimerament en poblats obrers insalubres i unes condicions de treball extraordinàriament dures. Tot això va constituir un caldo de cultiu per a que des de començos de el XX de disparara l'afiliació sindical entre els treballadors, en predomini de la CNT o l'UGT.[1] La primera folga que es va organisar en la conca va tindre lloc en 1888 («l'any dels tirs»), encara que la folga de 1913 alcançaria majors cotes i duració ―prop de huit mesos de forma intermitent―.[2]
Desenroll de la folga
[editar | editar còdic]Com en atres àmbits, en la conca de Riotinto els treballadors de la RTC venien exigint des de 1918 pujades de sòu i un abaratiment de les subsistència per a paliar la crisis que vivia el país com a resultat dels efectes de la Primera Guerra Mundial.[3] Des de començos de 1920 es varen vindre produint desocupacions laborals en els distints departaments de RTC en la zona de Riotinto, com la Fundició de Coure. Inicialment estes accions no varen estar coordinades entre sí i es varen ser produint de forma intermitent a lo llarc del temps. Més alvance els treballadors del ferrocarril de Riotinto i dels Tallleres Huelva també es posarien en folga, paralisant l'activitat de la llínea férrea; les autoritats varen acabar manant efectius militars a la zona per a controlar la situació i es va aplegar a formar un comité d'explotació del ferrocarril.[4] En el moment àlgit uns 11.000 obrers varen aplegar a participar en el moviment huelguístico.[5]
Encara que en un principi la RTC va mostrar una certa actitut conciliadora, es va negar categòricament a acceptar la totalitat de les exigències dels obrers. En el temps, ademés, va endurir la seua postura front a la folga. Esta posició es voria personificada en l'actitut del director general de la companyia, Walter Browning, que va anar el blanc de forts atacs des de la prensa d'esquerres i els sectors sindicals.[6] L'historiador José J. de Pau Sánchez ha senyalat la possibilitat de que mediara una incitació per part de la companyia per a aplegar a la folga, puix la RTC venia buscant una reducció de personal per a aixina disminuir les despeses.[7] Des de l'administració i el govern es va optar per no intervindre directament com a mediador entre abdós parts, a pesar de les crítiques que va haver a esta actitut.
Per al més d'agost la situació dels obrers i les seues famílies es va agravar en gran manera, devent improvisar-se menjadors i repartiments d'aliments per a paliar la fam que ya afectava als folguistes. Molts pares varen optar per enviar als seus fills fòra de la conca minera, en famílies d'acolliment, per a aixina remediar la falta d'aliment que es vivia.[8] Es va aplegar a organisar una expedició de 300 chiquets a Peñarroya,[9] important centre miner, mentres que una atra expedició de 200 chiquets els va traslladar a Madrit. En total, uns 3.000 chiquets de Riotinto acabarien sent reubicats. Paralelament, en el restant del país va sorgir una corrent de simpatia cap als folguistes. Es varen realisar colectas i varen obrir subscripcions públiques en atres llocs d'Espanya per a enviar fondos econòmics en els que paliar la situació dels miners. Per la seua banda, l'Ajuntament de Mines de Riotinto es va vore obligat a repartir 1000 racions de menjar diari per a intentar paliar la situació que es vivia en el municipi.[10] La situació aplegaria a ser de tal calibre que per a novembre de 1920 uns 2.000 obrers havien abandonat la folga per la fam.[5]
En una força ya molt debilitada, en giner de 1921 es va posar fi al moviment huelguístico.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ferrero Blanco, 2003, p. 252.
- ↑ Ferrero Blanco, 2003, pp. 252-253.
- ↑ Pau Sánchez, 2018, p. 75.
- ↑ Pau Sánchez, 2018, pp. 133-146.
- ↑ 5,0 5,1 Ferrero Blanco, 2003, p. 249.
- ↑ Ferrero Blanco, 2003, pp. 257-260.
- ↑ Pau Sánchez, 2018, p. 137.
- ↑ Pau Sánchez, 2018, p. 152.
- ↑ Pau Sánchez, 2018, pp. 159-160.
- ↑ Ferrero Blanco, 2003, p. 250.
- ↑ Ferrero Blanco, 2003, p. 261.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Huelga minera de Riotinto de 1920» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.