Foia dels Carratalans
La Hoya dels Carratalans (oficialment en valencià: Foia dels Carratalans) és una chicoteta depressió natural situada en el parage rural de Tossal Redó entre els monts de Llometa Redona i el Tossal Redó, entre els térmens municipals de Muchamel i Sant Vicente del Raspeig. Històricament va constituir una zona agrícola vinculada a sistemes tradicionals d'aprofitament d'aigües d'escorrentía i a diverses infraestructures hidràuliques rurals.[1]
El topònim apareix documentat en estudis geogràfics sobre els sistemes de rec tradicionals del Camp d'Alacant, especialment en investigacions de l'Universitat d'Alacant relacionades en l'aprofitament de térboles i les antigues «boqueras» de Sant Vicente del Raspeig.[2]
Toponímia
El terme valencià foia fa referència a una depressió o hoya natural rodejada d'elevació. El nom «Carratalans» provablement deriva d'antics propietaris rurals o linajes agrícoles vinculats històricament a la zona.
Sistemes hidràulics
La Foia dels Carratalans va formar part d'un complex sistema tradicional d'aprofitament hidràulic basat en la captació i conducció d'aigües de pluja i avingudes temporals per mig de séquies, boqueras i dics de derivació.[1]
En esta zona es localisava el segon dic de derivació de la denominada «Boquera de la Llometa Reona», infraestructura hidràulica que desviava les aigües d'escorrentía d'una rambla vinculada al Barranc del Barranquet i al sistema hidrogràfic del Juncaret.[3]
Segons diversos estudis, el sistema estava compost per dos dics de derivació i una ret de séquies, brazals i hijuelas que seguien les curves de nivell fins a alcançar la Foia dels Carratalans i els antics camps de cultiu de la Casa dels Brotons.[1]
Les investigacions geogràfiques situen la superfície regada per este sistema en aproximadament 44 hectàrees al començament del sigle XX.[1]
Entre les ales del Tossal Redó encara sobreviuen restants d'antigues conducció hidràuliques relacionades en l'aprofitament agrícola de la Foia dels Carratalans. El sistema recorria aproximadament un quilómetro vorejant l'ala de la montanya fins a descendir cap a les zones de cultiu situades en la hoya.
Les séquies varen ser construïdes adaptant-se cuidadosadament al relleu per a mantindre la circulació de l'aigua per gravetat, conservant pràcticament la mateixa cota durant gran part del recorregut. Encara es conserven trams excavats en la roca, revestiment de morter i formigó i restants d'antigues conducció.
En varis punts les séquies desapareixen en aplegar a chicotets barrancs i reapareixen alineades a l'atre costat, lo que sugerix l'existència d'antics passos elevats o chicotetes estructures hidràuliques hui desaparegudes.
Tot apunta a que gran part d'estes infraestructures varen ser construïdes entre les décades de 1930 i 1950, coincidint en una etapa de fort aprofitament agrícola de les ales del Tossal Redó. Posteriorment, entre les décades de 1940 i 1960, part del sistema va ser modernisat per mig de canonades de formigó o fibrociment, algunes de les quals encara permaneixen abandonades en distints sectors del Tossal Redó i el Barranc dels Cocons.
Paisage agrícola històric
Fins a mediats del sigle XX, la Foia dels Carratalans va estar ocupada per bancals i explotacions agrícoles tradicionals de seca, principalment olivares, armelers i algarrobos. La disponibilitat ocasional d'aigües d'escorrentía va permetre el manteniment de cultius en un entorn semiárido característic de l'interior llitoral alacantí.
L'abandó progressiu de l'activitat agrícola durant la segona mitat del sigle XX va provocar la deterioració de les infraestructures hidràuliques i la desaparició de gran part dels cultius tradicionals. Actualment encara es conserven restants de séquies, conducció i màrgens de pedra seca amagats entre la vegetació.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 unirioja. es/descarga/articulo/4458665. pdf «Els regadius de térboles en el Camp d'Alacant: els casos de Muchamel i Sant Vicente del Raspeig».Dialnet.
- ↑ «ua. es/ Universitat d'Alacant».
- ↑ «researchgate. net/figure/Figura-11-Segundo-dique-de-derivacion-de-la-Boquera-de-la-Llometa-Reona-Foia-dels_fig9_270537183 Segon dic de derivació de la Boquera de la Llometa Reona».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hoya de los Carratalans» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.