Fluorur de cesi
El fluorur de cesi és un compost inorgànic en la fòrmula CsF. El fluorur de cesi, una sal blanca higroscòpica, s'utilisa en la síntesis de composts orgànics com a font de l'anión fluorur.[1] El compost és destacable des del punt de vista pedagògic ya que el cesi també té l'electropositividad més alta de tots els elements comunament disponibles i el flúor té la electronegatividad més alta.
Síntesis i propietats
El fluorur de cesi es pot preparar per mig de la reacció d'hidròxit de cesi (CsOH) en àcit fluorhídric (HF) i la sal resultant pugues despuix purificar-se per mig de recristalisació. La reacció es mostra a continuació:
- CsOH + HF → CsF + H2O
Utilisant la mateixa reacció, una atra forma de crear fluorur de cesi és tractar el carbonat de cesi (Cs₂CO₃) en àcit fluorhídric. La sal resultant pot purificar-se per recristalisació. La reacció es mostra a continuació:
- Cs2CO 3 + 2 HF → 2 CsF + H2O + CO2
El CsF és més soluble que el fluorur de sodi o el fluorur de potassi en dissolvents orgànics. Està disponible en la seua forma anhidra i, si ha absorbit aigua, és fàcil de secar calfant-ho a 100 °C. °C durant dos hores al buit . [3] El CsF alcança una pressió de vapor d'1 kilopascal a 825 °C, 10 kPa a 999 °C i 100 kPa a 1249 °C. [4]
Estructura
El fluorur de cesi té l'estructura de l'halita, lo que significa que el Cs⁺ i el F⁻ s'empaqueten en un conjunt cúbic similar al del Na⁺ i el Cl⁻ en el clorur de sodi. A diferència del clorur de sodi, el anión del fluorur de cesi és més chicotet que el seu catión, per lo que és el tamany de l'anión el que inhibix estéricamente número majors que sis en condicions normals. La coordinació de huit, que s'observa en atres cristals d'halur de cesi, estaria permesa per un ion halur més gran.
Referències
- ↑ Friestad, Gregory K.; Branchaud, Bruce P.; Navarrini, Walter; Sansotera, Maurizio (2007). «Cesium Fluoride», Encyclopedia of Reagents for Organic Synthesis. doi:10.1002/047084289X.rc050.pub2. ISBN 978-0-471-93623-7.
- ↑ Senga, Ryosuke; Suenaga, Kazu(2015).«Single-atom electron energy loss spectroscopy of light elements».Nature Communications.6: 7943.doi:10.1038/ncomms8943.
- ↑ Friestad, G. K.; Branchaud, B. P. (1999). Reich, H. J. (ed.). Handbook of Reagents for Organic Synthesis: Acidic and Basic Reagents, New York: Wiley, pp. 99–103. ISBN 978-0-471-97925-8.
- ↑ (2005) «Vapor Pressure», Lide, D. R. (ed.). CRC Handbook of Chemistry and Physics, 86th edició, Boca Raton (FL): CRC Press, p. 6.63. ISBN 0-8493-0486-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fluoruro de cesio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.