Flexoelectricidad

La flexoelectricidad és una propietat d'un material dielèctric per la que presenta una polarisació elèctrica espontànea produïda per una gradient de deformació. La flexoelectricidad està molt relacionada en la piezoelectricidad, pero mentres que la piezoelectricidad es referix a la polarisació causada per una deformació uniforme, la flexoelectricidad es referix específicament a la polarisació causada per una deformació que canvia d'un punt a un atre del material. Esta deformació no uniforme trenca la centrosimetría, lo que significa que, a diferència de la piezoelectricidad, els efectes flexoeléctricos poden produir-se en estructures cristalines centrosimétricas. La flexoelectricidad no és lo mateix que la ferroelasticidad. La flexoelectricidad inversa pot definir-se de forma intuïtiva com la generació d'una gradient de deformació a causa de la polarisació. De forma pareguda, la flexoelectricidad inversa es referix al procés en el que una gradient de polarisació induïx deformació en un material.

La polarisació elèctrica. $P_i$ per la tensió mecànica de ${ϵ}_{ij}$ en un dielèctric està donat per

$P_i=e_{ijk}{ϵ}_{jk}+{\mu }_{ijkl}\frac{\partial {ϵ}_{jk}}{\partial x_l}$

a on el primer terme es referix a l'efecte piezoelèctric directe i el segon a la polarisació flexoeléctrica induïda per la gradient de deformació.

Ací, el coeficient flexoeléctrico, ${\mu }_{ijkl}$, és un tensor polar de quart ranc i $e_{ijk}$ és el coeficient corresponent a l'efecte piezoelèctric directe.