Flecha de Deu

Flecha de Deu (en anglés: Arrow of God) és una novela escrita en 1964 pel nigerià Chinua Achebe, sent la seua tercera novela despuix de la seua obra M'alegraria d'una atra mort. Estos dos llibres, junt en la primera obra, Tot es desmorona, són considerats per la crítica com a part de lo que s'ha cridat la Trilogia africana de l'autor, ya que compartixen temes i escenaris similars. La novela tracta sobre Ezeulu, el cap sacerdotal de numerosos pobles igbo en Nigèria colonial, qui s'enfronta a les potències colonials europees i els misionero cristians, durant la década de 1920. La novela va ser publicada com a part de la coneguda Série d'Escritors Africans Heinemann.

L'expressió "Flecha de Deu" està basada en un proverbi igbo, en el que una persona, o a voltes un acontenyiment, representa la voluntat de Deu. La novela va ser guardonada en el premi New Statesman, en la categoria de lliteratura africana.

Resumixen

La novela pren lloc en varis llogarets de l'ètnia Igbo en la Nigèria britànica durant la década de 1920. Ezeulu és un cap sacerdotal del deu Ulu, venerat pels sis pobles d'Umuaro. L'història comença quan Ezeulu i Umuaro combaten en un poble veí cridat Okperi. El conflicte termina de manera súbita quan intervé T. K. Winterbottom, un supervisor colonial britànic.

Despuix del conflicte, un misionero cristià cridat John Goodcountry, aplega a Umuaro. Goodcountry comença a relatar contes sobre els nigerians que habiten en el Delta de Níger, els qui varen abandonar (i varen combatre) les seues "mals costums" tradicionals a favor del cristianisme.

Ezeulu és cridat a que ixca del seu poble per Winterbottom i és invitat a que siga part de l'administració colonial, una política coneguda com la ''llei indirecta''. Ezeulu rebuja l'idea de ser un ''cap de l'home blanc'' i és enviat a presó. En Umuaro, la gent no pot collir ñame fins que Ezeulu done inici a la Nova Festa del Ñame, per a agrair a Ulu. Despuix d'eixir de presó, Ezeulu rebuja convocar la celebració, a pesar d'haver rebut súpliques per part dels hòmens més importants de la comunitat. Ezeulu conseguix convéncer al seu poble de que és necessari fer açò puix la voluntat del deu Ulu aixina ho ordena; Ezeulu comença a creure que és mitat humà i mitat esperit. Els ñames comencen a podrir-se en el camp, i es genera una hambruna en el poble, els qui culpen a Ezeulu pel problema. Veent açò com una oportunitat, Goodcountry propon que el poble rendixca tribut al Deu cristià, per a que aixina puguen collir lo que queda de les seues collites en "immunitat".

Gran part dels parracs perden la seua fe cap a Ezeulu. Un dels seus fills mor durant una cerimònia tradicional, i el poble ho interpreta com una senyal de que el deu Ulu ha abandonat al seu sacerdot. Més que en combatre la hambruna, el poble s'enfoca més en convertir-se al cristianisme.

El títul ''Flecha de Deu" fa referència a l'image d'Ezeulu com una flecha, en l'arc del seu deu.

Temes

Tots els personages, i llocs de l'història (parracs, Ulu, Umuaro, Okperi, i els oficials britànics) són ficticis. No obstant, Nigèria realment va estar baix el mandat del Imperi britànic, a on la llei indirecta va ser utilisada com una estratègia governamental, i gran part dels pobles igbo varen abandonar les seues creències animista pel cristianisme. La novela és considerada com a part del realisme lliterari africà.

La primera novela d'Achebe, Tot es desmorona, conta l'història d'Okonkwo, líder d'una comunitat fins que comença a implantar-se el colonialisme. Flecha de Deu descriu, d'un modo paregut, la caiguda d'un líder tradicional per part del colonialisme. Els conflictes centrals de la novela giren al voltant del conservadurisme i el canvi, alguna cosa que s'observa quan Ezeulu rebuja estar al servici de Winterbottom, o quan els parracs tradicionals i el propi fill d'Ezeulu comencen a sentir-se interessats pel cristianisme.