Flapback

Flapback o «reculada» és l'inclinament d'un disc rotor d'un helicòpter, normalment cap a arrere, que es produïx en vàries circumstàncies.

Antecedents

En circumstàncies normals de funcionament, el vol cap a davant provoca una reculada dels alerones per la disimetría de sustentació i al efecte de fluix travesser. La disimetría de la sustentació es produïx quan la pala del rotor que es mou cap a davant té una velocitat aerodinàmica major, per lo que genera més sustentació, lo que provocaria que el disc del rotor s'inclinara cap a un costat. Per a evitar-ho, la pala que es mou cap a davant s'eleva, lo que reduïx la seua àngul d'atac i la sustentació corresponent. Al mateix temps, la pala del rotor que es mou cap a arrere s'eleva, aumentant aixina el seu àngul d'atac i la sustentació. D'esta manera, la sustentació s'equilibra a abdós costats del disc del rotor. No obstant, ya que les pala del rotor ascendixen en el costat que alvança i descendixen en el costat opost, açò també provoca que el disc del rotor s'incline cap a arrere. L'efecte de fluix travesser es produïx quan la part davantera del disc del rotor es mou en aire sense destorbament, mentres que la part atrassera del disc del rotor es mou en aire que es desplaça cap a avall. Per lo tant, la part davantera del disc del rotor té un àngul d'atac major i genera més sustentació, lo que provoca un flapback. A mida que aumenta la velocitat de l'aire, el pilot deu contrarrestar el flapback aplicant una entrada cap a avant al control cíclico. Durant el vol cap a avant, si una racha de vent afecta a l'helicòpter des del front, l'aument del flapback disminuirà la velocitat cap a avant de l'helicòpter. Açò fa que el disc del rotor es moga cap a avant, lo que aumenta la velocitat cap a avant i aumenta les oscilacions posteriors, a menos que el pilot ho corrigga. El flapback també es produïx quan es vola en condicions de vent fort.

Solucions

Durant un bloqueig del rotor, el rotor de l'helicòpter té unes RPM massa baixes. L'àngul d'atac es pot aumentar per a compensar-ho, pero més allà de cert punt, les pala del rotor es bloquegen i la sustentació disminuïx ràpidament. Els bloquejos del rotor no es poden recuperar perque l'helicòpter en descens té un fluix d'aire que es mou cap a dalt a través del disc del rotor, per lo que ni tan sols la colectiva totalment cap a avall restablirà el fluix d'aire normal. Quan el rotor de l'helicòpter es deté, no ho fa de forma simètrica, ya que la velocitat aerodinàmica cap a davant provoca una major velocitat aerodinàmica en la pala que alvança que en la que retrocedix. La pala que retrocedix es deté primer i el seu pes la fa descendir a mida que es desplaça cap a arrere, mentres que la pala que alvança s'eleva a mida que alvança. El resultat és que la pala atrassera queda baixa i la davantera alta, lo que fa que el disc del rotor s'incline ràpidament cap a arrere. A mida que l'aeronau descendix, el fluix d'aire ascendent en el tubo de coa i els estabilisadors horisontals tendixen a inclinar el morro de l'aeronau cap a avall. Estos dos efectes, combinats en qualsevol moviment cíclico cap a arrere del pilot per a intentar mantindre l'aeronau nivellada, poden fer que les pala del rotor es vegen espentades cap a arrere i entren en contacte en el tubo de coa, en alguns casos tallant-ho. El rotor de coa està acoplat al rotor principal, per lo que en molts helicòpters la pèrdua de RPM del rotor principal també provoca una pèrdua significativa d'espente del rotor de coa i una pèrdua de control direccional.