Filmoteca de Catalunya
La Filmoteca de Catalunya (Filmoteca de Catalunya en català) és una institució cultural gestionada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que des de 1981 es dedica a la preservació de material fílmico i a la difusió de la cultura cinematogràfica. La seua sèu principal, a on es troben les oficines, les sales d'exhibició i d'exposicions i la biblioteca especialisada en cine, es troba en la plaça de Salvador Vaig seguir, 1-9, en el barri d'El Raval de Barcelona (Espanya), i va ser inaugurada el 19 de febrer de 2012. El Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca se situa en el Parc Audiovisual de Catalunya (Terrassa). Des de 2024 el seu director és Pablo La Parra.[1]
Història
L'orige de l'actual Filmoteca se situa en la delegació en Barcelona dels servicis de la Filmoteca Nacional Espanyola, oberta en 1963, que en 1981 varen ser traspassats al govern de la Generalitat de Catalunya. Des de llavors la Filmoteca està gestionada pel Departament de Cultura, per mig de diversos organismes. Durant el seu primer periodo la Filmoteca de Catalunya es va dedicar a la proyecció de películes. A la seua volta, també, es va ser creant l'estructura llegal, econòmica i humana per a constituir una colecció cinematogràfica tan àmplia (tant fílmica com documentalment) que, en 1992, va desencadenar en la creació d'un archiu que custodia el patrimoni fílmico català.
La primera sèu de la sala de proyeccions de la Filmoteca s'ubicava en Travesera de Gràcia, pero en 1991 es va traslladar a l'antic cine 'Aquitània', en l'Avinguda de Sarrià. Un espai que la Filmoteca va utilisar durant més de vint anys i pel que varen passar unes 100.000 persones anualment.[2]
Nova sèu en el Raval
Des del més de febrer de 2012 la Filmoteca de Catalunya dispon d'una nova sèu en la Plaça Salvador Vaig seguir del barri del Raval de Barcelona a pesar de que el proyecte del seu trasllat existia des de 2000. Dispon ademés de sessions concertades en sales de exhibicones en Vic, Girona, Terrassa, Olot, Manresa, i Lleida. En 2002 l'institució va passar a formar part de l'Institut Català de les Empreses Culturals.[3]
En 2004 el proyecte arquitectònic va eixir a concurs i va ser elegida una proposta de Josep Lluís Mateo, autor també de l'edifici del Centre de Convencions del Fórum. L'edifici, de 7.515 metros quadrats repartits en sis plantes, dispon de dos sales de proyecció (Sala Chomón i Sala Laya), en capacitat per a 360 i 175 espectadors, respectivament.
En l'any 2008, durant la construcció dels fonaments de la nova sèu, es varen trobar restants d'objectes de ceràmica de l'Edat de Bronze aixina com restants d'una dòna neolítica i de la Galera, una antiga presó del XVII. Estes troballes varen provocar retarts d'aproximadament un any en les obres de construcció i varen aumentar el seu cost en 1,5 millons d'euros.
En març de 2010 va ser nomenat com a nou director Esteve Riambau, per mig d'un concurs públic i, en juny de 2011 Octavi Martí va ser nomenat director adjunt.
Inauguració
El 21 de novembre de 2011 va ser l'última proyecció en la Sala Aquitània. L'inauguració de la nova sèu en el Raval es va retardar tres mesos per l'adequació de l'espai urbà de la plaça Salvador Vaig seguir.[4] Aixina que, la nova sèu va obrir les seues portes el 19 de febrer de 2012 en una jornada de portes obertes i, oficialment, va ser inaugurada al sendemà. Per a això, es va programar una retrospectiva de Bigas Lluna en còpies restaurades per la pròpia Filmoteca i una exposició sobre la guerra civil espanyola, entre atres cicles.
Aument de seguidors
El primer any en funcionament, la nova sèu va acollir 135.000 espectadors, en un increment substancial respecte de la sèu antiga.[5] L'aument de públic en les proyeccions també va tindre repercussió sobre atres ofertes de la nova sèu de la Filmoteca. Més d'un miller de persones varen vore l'exposició "Imàgens confrontades: La Guerra Civil i el cine", diversos colectius varen realisar visites guiades i 2000 alumnes varen assistir a les sessions matinals de la Filmoteca per a les escoles. La Biblioteca del Cine, ubicada en el mateix edifici, va entregar més de 400 carnets nous per a l'utilisació dels servicis de consulta i préstam.
Característiques
Totes les proyeccions solen realisar-se en versió original en subtítuls i a preus populars. Els dissabtes i dumenges a les 16:30 h es realisa una proyecció destinada al públic infantil.
Les sessions s'organisen, generalment, per cicles monogràfics d'autor o temàtics en una atenció compartida entre el cine clàssic, noves tendències contemporànees i colaboracions travesseres en atres entitats culturals. Els dilluns permaneix tancada i el restant de la semana es programen, durant tot l'any, entre quatre i sis sessions diàries des de les 17:00 i les 22:00. Entre els cineaste que han visitat la Filmoteca des de la seua inauguració destaquen els francesos Costa-Gavras, Robert Guediguian, Lautent Cantet o Agnès Varda, els britànics Michael Winterbottom i Kevin Brownlow, els alemans Volker Schlöndorff i Edgar Reitz, l'iraní Abbas Kiarostami, el finlandés Aki Kaurismaki, el rumà Cristian Mungiu, el chec Jiri Menzel, els italians Marque Bellocchio, Gianni Amelio i Toni Servillo, la peruana Claudia Llosa, el portugués Paulo Branco, els espanyols Carlos Saura, Jaime Chávarri, Manuel Gutiérrez Aragó i Antonio Banderes i els catalans Bigas Lluna, Jaime Camine, Isaki Lacuesta, Marc Recha, Albert Serra, Ventura Pons i Josep Maria Forn.
Ademés, la Filmoteca també dispon d'uns Servicis Educatius que organisen un programa anual anomenat Filmoteca per als escoles que permet a chiquets i jóvens de 0 a 18 anys i els seus professors assistir a sessions matinals de cine complementades en diverses activitats pedagògiques relacionades en les proyeccions. Una atra activitat pedagògica és l'Aula de Cinema, una invitació als estudiants de diverses universitats catalanes i al públic no universitari a redescubrir el història del sèptim art en 30 sessions.
En 2013, la Filmoteca va acollir el Congrés Mundial de la FIAF (Federació Internacional d'Archius Cinematogràfics) en la presència d'un centenar d'institucions de tot lo món. En 2015 va commemorar el centenari d'Orson Welles en una àmplia retrospectiva, l'estrena d'una obra de teatre i la celebració d'un simpòsium internacional que va culminar en la proyecció de "Campanadas a mijanit" en la Colegiata de Cardona -un dels seus escenaris de rodage- en la presència de Chris Welles -filla del cineaste- i Keith Baxter, un dels seus protagonistes.
Referències
- ↑ «Pablo La Parra Pérez, nou director de la Filmoteca de Catalunya | Filmoteca de Catalunya». www.filmoteca.cat. Consultat el 2024-07-24.
- ↑ Marimon, Sílvia(30 de decembre de 2011).Diari Llaura.: p. 36.ISSN 2014-010X.(en català)
- ↑ «Esteve Riambau serà el nou director de la Filmoteca de Catalunya» (en català). Archivat des de l'original, el 19 de febrer de 2015.
- ↑ Marimon, Sílvia(25 de novembre de 2011).Diari Llaura.Barcelona:(núm.360): p.35.ISSN 2014-010X.(en català)
- ↑ l
- Archivat el 24 de febrer de 2015 archivat en Wayback Machine.«La Filmoteca de Catalunya atrau un 70% més de públic a la nova seu del Raval» (en català). Archivat des de l'original, el 24 de febrer de 2015.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Filmoteca de Cataluña» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.