Fibra trepadora
La fibra trepadora és una série de proyeccions neuronaels provinent de núcleu olivario inferior[1] localisada en el bulbo raquídeo (medulla oblongata).[2]
Estos axons passen a través del pont troncoencefálico (Pons (cervell)) i entren al cerebel via els pedúnculs cerebelosos inferiors a on ells formen sinapsis en el núcleu cerebelar profunt i les cèlules de Purkinje. Cada fibra trepadora forma sinapsis en 1 a 10 cèlules de Purkinje.
En el desenroll primerenc, les cèlules de Purkinje són inervadas per múltiples fibres trepadoras, pero conforme el cerebel madura, estes aferencias es van eliminant gradualment, resultant que una sola fibra trepadora inerva a cada cèlula de Purkinje.
Estes fibres proporcionen una molt poderosa entrada excitatoria al cerebel, que resulta en la generació de mechons complexos de potencial excitatorio postsinaptico (PEPS) en les cèlules de Purkinje. D'esta manera, les fibres trepadoras (CFs) realisen un paper central en les conductes motores.
Les fibres trepadoras duen informació de vàries fonts com la mèdula espinal, el sistema vestibular, núcleus rojos, colículo superior, formació reticular, i corfes sensorial i motora.
Es pensa que l'activació servix com una senyal motora d'error manada cap al cerebel, i és una senyal important per a la coordinació motora. Ademés del control i coordinació del moviment,[3] el sistema aferente de les fibres trepadoras contribuïx al processament sensorial i cognitiu de tasques com la codificació temporal de les aferencias sensorials independentment de l'estat de vigília o atenció.[4][5] [6]
En el sistema nerviós central, estes fibres són capaces de sometre's a modificacions notables de regeneració en resposta a les lesions, sent capaces de generar noves branques de germinació inervando cèlules de Purkinje propenques si estes perden la seua inervaació CF.[7]
S'ha demostrat que en este tipo de lesió induïda per brot, es necessita el factor de creiximent associat a la proteïna GAP-43.[8]
Vore també
Referències
- ↑ (2003) Sistema nerviós (en es), Universitat del Valle, p. 267. ISBN 978-958-670-488-5. Consultat el 2023-04-02.
- ↑ Image of Parallel fiber
- ↑ «Medical Neurosciences». Archivat des de l'original, el 13 de giner de 2012.
- ↑ Xu D, Liu T, Ashe J, Bushara KO. Role of the olivera-cerebellar system in timing. J Neurosci 2006; 26: 5990-5.
- ↑ Liu T, Xu D, Ashe J, Bushara K. Specificity of inferior olive response to stimulus timing. J Neurophysiol 2008; 100: 1557-61.
- ↑ Wu X, Ashe J, Bushara KO. Role of olivocerebellar system in timing without awareness. Proc Natl Acad Sci O S A 2011.
- ↑ Carulli D, Buffo A, Strata P(abril de 2004).«Reparative mechanisms in the cerebellar cortex».Prog Neurobiol.72(6): 373–98.doi:10.1016/j.pneurobio.2004.03.007.
- ↑ Grasselli G, Mandolesi G, Strata P, Cessara P(juny de 2011).«Impaired Sprouting and Axonal Atrophy in Cerebellar Climbing Fibres following In Viu Silencing of the Growth-Associated Protein GAP-43».PLoS ONE.6(6): i20791.doi:10.1371/journal.posa.0020791.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fibra trepadora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.