Fetu Afahye

El Fetu Afahye és un festival celebrat pels caps i pobles de Cape Coast en la regió central de Ghana. La festa se celebra el primer dissabte del més de setembre de cada any. El Fetu Afahye se celebra cada any pel poble Oguaa de Cape Coast en commemoració d'un brot de malaltia que, en el passat, va cobrar moltes vides. Per a superar esta tragèdia, la comunitat va demanar ajuda als deus, i des de llavors el festival es realisa en el propòsit de mantindre la ciutat neta i previndre futurs brots epidémicos.

Història

El Fetu Afahye és un festival anual celebrat pel poble i els caps de l'Àrea Tradicional de Cape Coast, en la Regió Central de Ghana. Segons conta el història, en una ocasió va haver una plaga en Cape Coast que va ser devastadora, lo que va obligar als seus habitants a demanar l'intervenció dels seus deus. No obstant, es creu que els habitants de Cape Coast i les seues afores varen conseguir eliminar esta plaga en l'ajuda dels seus deus, d'ahí el nom "Fetu", que originalment prové de "Efin El teu" (que significa "desfer-se de la brutea"). El festival també se celebra per a commemorar una abundant collita de la mar i realisar rituals d'agraïment als 77 deus de l'Àrea Tradicional de Oguaa.

El Fetu Afahye va ser prohibit en el seu moment per l'administració colonial del país, i en particular de Cape Coast, sent denominat "Nadal Negra" per a presentar-ho com un fenomen tradicional negatiu. El Omanhen (cap suprem) d'eixe llavors, conegut com Osabarimba Kodwo Mbra V, Okyeame Ekow Atta, va desmentir esta concepció calificant-la d'enganyosa. Entre 1948 i 1996, el festival finalment es va recomençar, despuix d'una lluita religiosa impulsada per vàries personalitats importants de l'Àrea Tradicional de Oguaa. Hui en dia, el festival s'utilisa com un calendari per a les temporades de cultiu en l'Àrea Tradicional de Oguaa, i este fenomen en particular també es referix com "Afehyia", que significa "un cicle d'estacions".

Celebrant el Fetu Afahye

La preparació per al festival comença en l'última semana d'agost. Durant este periodo, l'Àrea Tradicional de Oguaa rep a numerosos visitants de tots els àmbits, aixina com a persones de diferents parts del país o de l'estranger que són originàries de l'estat de Oguaa. La celebració pròpiament dita té lloc el primer dissabte de setembre.

Abans de la celebració del festival, el Omanhen és confinat durant una semana. Durant este periodo, medita i demana saber al creador (Aboadze) i als antepassats. Ademés, rep atenció mèdica, si és necessari, del seu mege, per a assegurar-se d'estar en òptimes condicions físiques i mentals per a les activitats que s'aproximen i poder complir en les seues responsabilitats per a assegurar l'èxit del festival. En finalisar el seu confinament, el Omanhen fa una aparició pública en gran pompa i dignitat, i es dirigix a la casa del tro per a derramar libacions, buscant la bendició dels 77 deus de l'estat de Oguaa, en els qui la gent confia per a guiar els assunts de l'àrea tradicional de Oguaa.

També es destaca que, abans del festival, es prohibixen totes les festivitats i sons de tambors, com ho exigix la tradició. Ademés, es restringix la peixca en l'Estany Fosu, que s'estén des del Hospital Central del Govern fins a un lloc cridat Aquarium, en la finalitat de garantisar un ambient tranquil i pacífic. Es creu que estes mides permeten als esperits de l'estat de Oguaa prendre el control i guiar als organisadors del festival. Estes restriccions solen aplicar-se abans de l'1 de setembre.

Els guardians de l'Estany Fosu (Amissafo) de l'Àrea Tradicional de Oguaa també aboquen libacions en la desembocadura de l'estany, invocant els esperits dels seus antepassats per a eliminar qualsevol mal presagie que poguera afectar als visitants que participen en el festival. Ademés, l'acte d'abocar libacions busca assegurar una collita més abundant de peixos i cultius. En definitiva, invoquen prosperitat per a tota la comunitat.

Un atre event important que se celebra és el "Amuntumadeze" – que significa lliteralment "dia de la salut" – un dia en el que tant jóvens com a majors s'esforcen per netejar l'entorn, incloent l'eliminació de rebujos dels desaiguadors obstruïts i pintant tots els edificis de la zona, en l'objectiu d'embellir l'àrea abans del gran durbar de "Bakatue".

Cada últim dilluns d'agost se celebra una vigília en l'Estany Fosu, prop del seu santuari. Un gran número de persones es reunix en el santuari per a presenciar l'exhibició dels sacerdots i sacerdot de l'àrea tradicional. Esta demostració sol realisar-se durant la nit i s'estén fins al matí següent. Durant la nit, s'observa el toc de tambors i danses tant pels sacerdots com per les sacerdot, mentres invoquen als esperits dels seus antepassats per a predir lo que succeirà en el pròxim any. El dimarts següent, es porten a terme vàries activitats, com a rituals en el santuari de Fosu. Finalment, se celebra una regata diürna i passejades en canoa per l'Estany Fosu, despuix de la libaació del Omanhen en la desembocadura.

Per la prohibició prèvia de peixcar en l'Estany Fosu, el Omanhen és la primera persona en llançar la seua ret tres voltes consecutives per a obrir oficialment l'estany al públic en general. Si el Omanhen conseguix capturar una gran cantitat de peixos, s'interpreta com un auguri d'una temporada de peixca pròspera. Este event està marcat per una multitut especial i el dispar de mosquetes. Esta cerimònia es coneix com "Bakatue".

Per a brindar una càlida benvinguda als natius que han viajat, els caps de l'Àrea Tradicional de Oguaa dediquen el dimecres a rebre i donar la benvinguda als ciutadans de Cape Coast. Este dia es caracterisa pels tambors i danses de les companyies Asafo, els sèt grups de milícia tradicional. També es destaca com un dia de socialisació i resolució de problemes.

La nit del dijous es porta a terme una cerimònia religiosa front al santuari de Nana Paprata, acompanyada de rituals i danses ("Adammba") per a invocar als esperits dels antepassats, permetent als sacerdots i sacerdot realisar prediccions. Esta cerimònia normalment dura fins al matí següent, i el seu principal objectiu és netejar l'Àrea Tradicional de Oguaa de qualsevol mal esperit. Durant este mateix periodo, sempre es necessita un bou per a purificar l'àrea. Abans d'esta purificació, el bou és dut al santuari de Nana Tabir per a ser netejat i preparat per al sacrifici que es realisarà en el dia culminant.

El bou és posteriorment sacrificat en Papratam (el lloc de reunió ceremonial de l'Àrea Tradicional de Oguaa), identificat comunament com l'arbre de cotó de seda, a on el Omanhen se senta en estat ceremonial junt en els seus caps divisionales i subjefe, flanquejat pel consell de vells. En esta reunió, el Omanhen es dirigix al poble i als visitants de l'Àrea Tradicional de Oguaa, recordant els acontenyiments del passat. Despuix del discurs oficial, el Omanhen, acompanyat pels seus subjefe i caps divisionales, camina cap al santuari de Tabir, a on el bou està nugat per les seues extremitats. El Omanhen derrama libacions i realisa varis rituals, invocant l'intervenció dels antepassats en l'estat de Oguaa. En este moment, pren un punyal per a sacrificar al bou en honor als deus.

Despuix del sacrifici del Omanhen, el festival Fetu alcança el seu punt culminant el primer dissabte de setembre. Este dia en particular atrau a una multitut especial i atenta per a la processó de les Companyies Asafo, que solen desfilar pels carrers de Cape Coast, des de Kotokuraba fins a Chapel Square i el palau del cap. Persones de tot el país visiten Cape Coast per a presenciar este festival. Se celebra un durbar de caps, a on es discutixen temes que afecten a l'Àrea Tradicional de Oguaa, i les sèt companyies Asafo contribuïxen a la seguritat de la regió. Este dia es caracterisa per tambors, danses i libacions per a donar la benvinguda a un nou any pacífic i pròsper per a l'estat de Oguaa.

Aspectes contemporàneus, com el ball estatal de Afahye, la gastronomia local, els partits de fútbol, la vestimenta i els paraments tradicionals, entre moltes atres expressions culturals, enriquixen encara més l'atractiu del festival. En particular, destaca l'elegant i cridaner ball de la Senyoreta Afahye, que afig un toc especial a l'event.

Despuix dels dies festius, la cerimònia principal se celebra el dumenge, quan es realisa un servici conjunt de totes les denominacions cristianes en Victoria Park per a agrair a Deu per haver permés un festival pacífic en l'Àrea Tradicional de Oguaa. Ademés, este dia s'aprofita per a recaptar fondos per a la comunitat. El Omanhen, junt en els seus caps divisionales i vells, assistixen a la cerimònia religiosa i aprofiten l'ocasió per a anunciar la data de la celebració de l'any següent.