Fesol de Saldaña
El fesol de Saldaña és un producte agrícola espanyol originari de la localitat de Saldaña i veïnes, en la província de Palència (comunitat autònoma de Castella i Lleó). En octubre de 2004, Saldaña va celebrar l'I Fira del Fesol i actualment és una fira que està ya consolidada.
Descripció
[editar | editar còdic]Esta denominació ampara diferents varietats: renyó, planchada, pinta, arrocina i canella. Siga com siga, les més abundants són: la blanca renyó, que és de forma arriñonada de tamany mig, en gran poder d'absorció d'aigua durant l'amere, lo que fa que aumente considerablement el seu tamany; i la planchada, en un gra també arriñonado ("curt i aplanado, de tamany menut, si ben despuix de l'amere s'aproxima a la blanca renyó"). Són uns fesols molt aromàtics des de la pròpia cocció; en boca són de sabor suau i una pell molt fina, per lo que pràcticament no requerixen amere. Les bondats d'estos fesols han segut alabades en el dit: "El fesol del Carrión, la millor de la regió i si és de Saldaña, la millor d'Espanya".
Són cultiu tradicional en les afores de Saldaña, si be seguixen rebent el nom genèric d'esta localitat degut a que tradicionalment es comercialisava en el seu mercat semanal. Madoz es referix a les produccions de la vega del Carrión, en el terme de Saldaña, fent constar que es cultiva: "...blat, ordi, centeno, avena i bons llegums...". Durant tota la primera mitat de el XX, el volum de producció es va ser incrementant fins al punt que. segons relaten els més vells "en el mercat dels dimarts en la plaça vella es venien mils de quilos i venien camions de molt llunt per a comprar este producte típic". Tradicionalment associat als regadius de la Vega del Carrión, en actualitat es cultiven en els térmens de Villamoronta, Pedrosa de la Vega, Renedo de la Vega i Bustillo de la Vega.
Actualitat
[editar | editar còdic]
Actualment, els productors del fesol estan recuperant la tradició d'esta terra. Se sembren i se'ls donen els mínims tractaments de herbicida i fitosanitarios, s'abona, i el rec es realisa per aspersión. La recolecció es porta a terme mecánicamente i té lloc en dos fases: en primer lloc s'arranca i es deixa secar la baïna entre 6 i 15 dies en el propi terreny; quan es comprova que han perdut la suficient humitat s'arrepleguen, també en màquina, obtenint les llavors ya separades de la baïna. El principal problema és que la recolecció de les varietats en que es treballa té lloc en setembre, época de pluges freqüents, lo que provoca un excés d'humitat en baïnes i llavors, sent habitual que el 30% de lo collit tinga que ser rebujat. El secat pot terminar-se en almagasén, de forma natural, despuix de la qual cosa es netegen, calibren i, per últim, se someten a una selecció manual, separant les defectuoses i trencades, que es destinen a l'elaboració de pensos, i s'envasen en sacs de tela, d'1/2, 1 i 10 kg].
Segons les apreciacions del major productor de fesol de Saldaña, s'ha realisat una rudimentària selecció de llavors. Els principals problemes de producció vénen daus per la falta de perícia a l'hora d'aplicar els tractaments necessaris i les pluges de setembre, que poden donar al trast en la collita. No obstant, a on radica un dels majors obstàculs és en el capítul comercial. El mercat de llegums és molt competitiu i és necessària una bona ret de comercialisació de la que actualment es carix. De totes formes, els bons rendiments alcançats denoten un "saber fer" que constituïx un dels principals valors per al seu rellançament.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Alubia de Saldaña» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.