Fes vascular

Fes vascular

Fes vascular tancat en dacsa (Zea mays). Cort travessera.

En Botànica, un fes vascular és cada u de les cordoneres individuals que formen el sistema vascular primari de les plantas. És un conjunt format pels teixits vasculars, xilema i floema, incloent a voltes teixits mecànics associats (parènquima i esclerénquima).

Els teixits vasculars el fes primaris es formen a partir del procámbium. Tant el xilema com el floema consten de dos parts que es desenrollen una despuix d'una atra: proto i metaxilema, i proto i metafloema. El protoxilema està format per traqueidas anellades o espiraladas, que al final s'estiren i destruïxen. El metaxilema és més complex, pot tindre gots reticulados i punteados i fibres; és l'únic teixit conductor de les plantes que no posseïx creiximent secundari. El protofloema madura en les parts de la planta que s'estan allargant, la major part de les cèlules són parenquimáticas; els seus elements es obliteran i esclafen molt pronte. El metafloema té elements cribosos en cèlules acompanyants, ademés de cèlules parenquimáticas. En les plantes sense creiximent secundari, és l'únic floema dels òrguens adults.

Fas vasculars del talle. Vista llongitudinal de brot de Tradescantia zebrina, Monocotiledónea.

El floema i el xilema mostren variacions en la seua posició relativa, determinant diversos tipos de fas vasculars.

• Fes colateral. El floema està localisat en el costat extern o abaxial del fes, mentres el xilema està ubicat en el costat intern o adaxial. És el més freqüent en les angiosperma i gimnosperma. Els fas colaterals poden ser de dos tipos:

Fas nodales llongitudinals (B) i travesseres (C). Tradescantia zebrina, Monocotiledónea.

• • Fes colateral tancat. En la majoria de les pteridófitas, monocotiledóneas i dicotiledóneas herbáceas, els fas vasculars no conserven procámbium despuix que els teixits vasculars primaris alcancen l'estat adult. Carixen per lo tant de capacitat per a un creiximent ulterior. Els elements traqueals del protoxilema eventualment s'estiren i destruïxen. En els fas vasculars de moltes poáceas (gramíneas) la destrucció del protoxilema du a la formació d'un espai obert cridat estany protoxilemática.
  • Fes colateral obert. La majoria de les dicotiledóneas i gimnosperma tenen fas oberts, en un meristema vascular persistent entre xilema i floema: el cámbium fascicular, que es forma a partir d'un remanente de procámbium.

• Fes bicolateral. Els fas bicolaterales presenten floema a abdós costats del xilema, cap a fòra i cap a dins. Es troben en espècies d'algunes famílies de dicotiledóneas, com les convolvuláceas, apocináceas, solanáceas, cucurbitáceas i asclepiadáceas i de certes tribus d'asteráceas (compostes). El cámbium fascicular es troba entre el xilema i el floema extern; també hi ha algun cámbium entre el xilema i el floema intern. En els fas bicolaterales el floema intern es diferencia despuix que l'extern, i la seua diferenciació és centrífuga.

• Fes concèntric. En els fas concèntrics, un dels teixits vasculars rodeja completament a l'atre. Els fas concèntrics són tancats. El fes es denomina perixilemático o anfivasal si el xilema rodeja al floema; este tipo de fes es troba en moltes monocotiledóneas; els fas medulars d'algunes dicotiledóneas també són d'esta tipo. Si el floema rodeja al xilema, el fes és perifloemático o anficribal. Són comuns en pteridófitas i en flors i fruts d'angiosperma.

Bibliografia

• Gola, G., Negri, G. i Cappeletti, C. 1965. Tractat de Botànica. 2.ª edició. Editorial Llabor S.A., Barcelona, 1110 p.
• Strassburger, E. 1994. Tractat de Botànica. 8.ª edició. Omega, Barcelona, 1088 p.