Felsöbanyaíta
La felsöbanyaíta és un mineral, sulfat d'alumini hidratado en hidroxilos. Va ser descobert en la mina de Felsöbánya, localitat que estava situada en Hongria,[1] pero que actualment es diu Baia Sprie i està en el territori de Romania. El nom procedix del nom original de la localitat a on es va descobrir. Posteriorment, en 1948, es va descriure la basaluminita, que es va considerar un mineral distint.[2] Estudis posteriors varen demostrar que abdós eren el mateix, quedant el nom de felsöbanyaíta com a oficial, en tindre prioritat per haver-se utilisat anteriorment.[3]
Propietats físiques i químiques
[editar | editar còdic]La felsöbanyaíta és un sulfat hidratado d'alumini en hidroxilos. Es troba com esférulas radiadas interiorment, en lluentor nacarado en les seccions, com microcristales laminares i com a masses més o menys compactes o terrosas.[4]
Jaciments
[editar | editar còdic]S'ha trobat felsöbanyaíta (citada molt freqüentment en el nom de basaluminita) en al voltant d'unes 50 localitats en el món,[4] encara que donat el seu aspecte, és possible que haja passat inadvertida en moltes atres. Apareix associada a alofana, gibbsita i a atres minerals secundaris d'alumini. En Bolívia s'ha trobat en la mina El Dragó, en Potosí.[5] En Espanya s'ha trobat en un aflorament en la carretera junt a Sant Marti dels Castells, Prulláns (Lleida).[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sitzungsberichte der Mathematisch-Naturwissenschaftlichen Classe der Kaiserlichen Akademie der Wissenschaften, 12, 183-190.
- ↑ Nature 162, 565.
- ↑ Acta Mineralogica-Petrographica, 38, 5-15.
- ↑ 4,0 4,1 «Felsöbányaite. Mindat».
- ↑ Minerals, 7(5), 68, 23 págs.doi:10.3390/min7050068.
- ↑ Revista de Minerals, 3, (3), 57-59..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Felsöbanyaíta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.