Febra del petròleu de Pennsilvània
La febra del petròleu de Pennsilvània va ser un auge en la producció del petròleu que es va produir en el noroest de Pennsilvània de 1859 fins a principis de 1870. Va ser el primer boom del petròleu en els Estats Units.
La febra del petròleu es va iniciar en Titusville (Pennsilvània), en la Vall del Oil Creek quan el coronel Edwin Drake va extraure el "oli de pedra" (petròleu). Titusville i atres ciutats en les vores de Oil Creek es varen expandir ràpidament aixina com els pous de petròleu i les refineria es varen disparar en tota la regió. El petròleu es va convertir ràpidament en un dels productes més valiosos dels Estats Units i els ferrocarrils varen ser ampliats en Pennsilvània occidental per a enviar petròleu al restant del país.
A mitan de la década dels setanta, l'indústria del petròleu estava ben establida, i la "febra" per a perforar pous i controlar la producció havia terminat. La producció de petròleu de Pennsilvània va alcançar el seu pico en 1891, i més tart va ser superada pels estats occidentals, com Texas i Califòrnia, pero algunes de les indústries del petròleu es mantenen en Pennsilvània.
Història anterior a la febra
[editar | editar còdic]Abans de la Pennsylvania Roc Oil Company
[editar | editar còdic]Ans que el petròleu s'escomençara a utilisar com a combustible popular, ya era molt utilisat l'oli. En Pennsilvània, les tribus Natives d'Amèrica havien estat usant el petròleu que es trobava en les filtracions des de varis sigles arrere. Els primers exploradors europeus varen descobrir evidències de canals oberts a lo llarc del costat de la quebrada, a on les tribus natives nortamericanes havien arreplegat l'oli per al seu us com a ungüent, repelent d'insectes, per a la coloració de la pell i en les cerimònies religioses.[1][2] Estes filtracions del petròleu, que són les zones a on el petròleu s'escapa espontàneament de la terra, ya siga en forma de gas o líquit, eren comuns en tot el paisage del nort de Pennsilvània. A mida que la frontera es va expandir cap a l'oest de Pennsilvània durant el XVIII, la regió va aplegar a ser coneguda pel petròleu que fluïa baix de la seua superfície, i en els mapes de l'época apareix marcada l'etiqueta "Petròleu". Pero en pocs usos coneguts per al cru, l'etiqueta va servir sobretot per a dissuadir als agricultors que es troben el sol negre inhòspit per als seus cultius.[3] A mida que passava el temps, els usos alternatius es varen ser coneixent. El petròleu va començar a ser utilisat com una alternativa al oli de ballena com a font d'allumenament per a llànties i els inventors i científics varen començar a provar l'oli per a atres usos possibles, inclosa l'energia.[1]
Els experiments de Kier en el petròleu
[editar | editar còdic]En el petròleu filtrant-se en els pous en l'oest de Pennsilvània, es dificultava a atres indústries extractivas, especialment l'excavació de pous d'aigua salada en la finalitat d'extraure la sal. Este negoci era popular en la zona en aquell moment, pero en el petròleu filtrant-se en els pous es va fer molt més difícil. En 1849, un home cridat Samuel Kier va començar a extraure el petròleu dels pous d'aigua salada en la seua propietat. Un examen més detallat va mostrar a Kier que l'oli medicinal prescrit a la seua esposa era el mateix químicament que l'oli que es trobava en els seus pous.[1] Kier va començar a vendre el seu petròleu com un remei i es va enriquir a partir dels seus guanys. Ademés es varen estudiar atres usos per al petròleu de Kier.[4]
En la década de 1850 Kier va començar simplement a perforar directament per al petròleu cru en lloc de separar-ho de l'aigua salada en els pous. Despuix d'extraure el petròleu de la perforació, Kier es va unir a John T. Kirkpatrick per a construir la primera refineria. Pronte Kier i Kirkpatrick varen refinar petròleu que podria ser utilisat per a l'allumenament. Durant els anys posteriors, Kier va dedicar molt temps als processos de refinación del petròleu cru per a produir l'oli més net i més eficient per a l'allumenament. Ho va cridar "oli de carbó". Per a acompanyar al seu oli refinat, Kier va inventar una llàntia d'oli per a cremar-ho en molt poca mala olor o fum. Açò podria haver segut rendable per a Kier pero mai va patentar la seua llàntia.[4]
Pennsylvania Roc Oil Company
[editar | editar còdic]Es va córrer la veu dels experiments de Kier i pronte George Bissell, un advocat de Nova York, es va enterar de l'èxit de Kier en Pennsilvània occidental. En 1854, Bissell va encarregar un estudi al químic Benjamin Silliman Jr. de Yale per a evaluar la viabilitat de la recolecció del petròleu en l'oest de Pennsilvània. En acabant de que els resultats de Silliman confirmaren que el petròleu en la Vall del Oil Creek podria ser rendable refinat en petròleu de llàntia, Bissell va fundar la Pennsylvania Roc Oil Company.[2] La companyia va ser finançada per empresaris rics i els banquers de New Haven (Connecticut). Entre estos accionistes famosos estava el banquer James Townsend.[5]
En 1857 Bissell i Townsend varen contractar a Edwin Drake per a viajar a Titusville per a perforar i extraure el petròleu cru. Drake era un conductor del ferrocarril desocupat l'única calificació del qual per a este nou treball sembla haver segut un passe de tren gratuït que cobriria el seu viage a Titusville.[2] Drake va conseguir uns terrenys i va informar que creïa que la terra era rica en petròleu i podria ser molt rendable per a l'indústria petrolera. En 1858, la Pennsylvania Roc Oil Company es va convertir en la Seneca Oil Company en Drake com a president.[1]
Drake descobrix petròleu
[editar | editar còdic]Pronte Drake va començar l'extracció de petròleu en Titusville, prop de les vores del Oil Creek, pero al principi va tindre poc èxit. Va utilisar una antiga màquina de vapor per a perforar.[6] En molts dels seus llocs de perforació solament es varen extraure chicotetes cantitats de petròleu; ell i el seu ajudant, el ferrer Billy Smith varen tindre que soportar els incendis, revessos financers, i les burles dels habitants locals.[7] Quan la Seneca Oil Company va decidir retirar la seua finançació, Drake va conseguir una llínea de crèdit personal per a seguir cavant. El 27 d'agost de 1859, el pou de petròleu de Drake va trobar petròleu a 21 m per baix del sol, just ans que els seus fondos s'agotaren. Este descobriment va marcar l'inici d'un periodo de canvi dràstic per a la gent de l'oest de Pennsilvània.[5] His drilling is considered the "first large-scale commercial extraction of petroleum".[6]
No obstant, llamentablement per a Drake el seu èxit no duraria. No havia comprat moltes terres en la regió, per lo que l'indústria del petròleu es va expandir al seu entorn fòra del seu control. El seu primer pou va tirar només tornades modestes i la Seneca Oil Company li va despedir. Mai va patentar el método de perforació i va perdre els seus modests ingressos provinents de l'indústria petrolera especulant en Wall Street.[8] Va morir com un pobre jubilat en 1880.[1]
La febra
[editar | editar còdic]Pronte l'àrea es va inundar de pous perforats per la Seneca Oil Company i per atres companyies. El boom del petròleu en Pennsilvània va tindre certs paralelismes en la febra de l'or en Califòrnia, ocorreguda dèu anys abans. Existixen senyes que afirmen que en el primer any (1859), estos pous de petròleu varen produir 4.500 barrils (720 m³).[1] Va començar l'expansió de ciutats com Titusville, Oil City i Pithole; el reverent S.J.M. Eaton, va comentar en 1866 que en Oil Creek Valley era impossible distinguir els llímits de les ciutats, ya que a on terminava una escomençava una atra.[3] La població Titusville va passar de tindre 250 habitants a tindre més de 10.000 en poc més de cinc anys. Es varen construir forges per a suministrar ferramentes de perforació i es varen construir huit refineria de petròleu entre 1862 i 1868. Pithole va passar de tindre quatre cabanyes a convertir-se en una bulliciosa ciutat en més de 50 hotels en un lapsus de cinc mesos en l'any 1865.[9]
La producció nacional anual de cru va aumentar de 2000 barrils (320 m³) en 1859, l'any de el "descobriment" de Drake, a 4 000 000 de barrils (640 000 m³) en 1869 i 10 000 000 de barrils (1 600 000 m³) en 1873.[10] El desenroll industrial en curs en Europa va estimular esta ràpida expansió. Les fàbriques europees, i en major medida les britàniques, varen començar a importar grans cantitats de petròleu americà barat durant la década de 1860. En 1866, les exportacions de petròleu dels Estats Units varen superar en créixens al petròleu distribuït als mercats nacionals i el valor d'estes exportacions casi es varen duplicar de 16 millons de dólars en 1865 a 30 millons en 1869. El petròleu va passar de ser la sexta exportació d'Estats Units a ser la segona durant este periodo. En el pico del boom del petròleu, lo pous de Pennsilvània produïen un terç del petròleu mundial.[5]
Transport
[editar | editar còdic]En els primers anys de la febra del petròleu, els alts costs de transport per terra varen dur a molts amos de pous a transportar el seu producte pel Oil Creek fins al Riu Allegheny, de la mateixa manera que feyen els productors de fusta.[3] Durant décades, les fustes havien segut transportades utilisant inundacions artificials, que es conseguien trencant preses successivament a lo llarc de la llongitut del riu. Estes riuades podien transportar fins a 800 esquifes plens de cru al mateix temps. La majoria dels esquifes transportaven entre 700 I 800 barrils (110 i 130 m³) de petròleu, pero un terç es filtrava fòra dels pots i un atre terç es perdia en el trayecte a Pittsburgh. Ademés, només tres de cada cinc embarcacions sobrevivien durant el viage pel riu per colisions en roques, arbres caiguts, o atres esquifes.
En 1862 l'empresa Oil Creek Railroad va completar una llínea de ferrocarril que conectava Titusville en la llínea de ferrocarril de Philadelphia i Erie i en la Atlantic and Great Western Railroad en Corry.[11] El nou ferrocarril va dur a més gent a Oil Creek Valley i proporcioó una alternativa més segura per al transport de barrils de cru. L'oli es transportava des dels pous fins al ferrocarril per mig de vagons tirats per cavalls. En 1865 es varen construir canonades des dels camps de petròleu a la llínea de ferrocarril.[12] A l'any següent, Farmers Railroad es va estendre 20 km al sur des de Petroleum Center fins a Oil City. En febrer de 1871, l'Union City & Titusville Railroad (UC&T), que va ser construïda per a competir en la Oil Creek Railroad, es va terminar. En juliol de 1871 la UC&T va passar a formar part de la Philadelphia and Erie Railroad.
Consolidació i fi de l'auge
[editar | editar còdic]La febra va crear violentes oscilacions en el mercat del petròleu en la primera década del boom. En 1861, la proliferació de pous en tota la Vall del Oil Creek va motivar que el preu del petròleu alcançara els 10 centaus de dólar per barril. Per a evitar eixos preus tan baixos, els productors de la regió varen formar l'Associació de Oil Creek per a restringir la producció i mantindre un preu mínim de 4 dólars per barril.[13] A pesar d'esforços com este per a controlar el mercat de petròleu, el cicle d'auge i caiguda de preus va continuar en la década de 1870. En 1871, la capacitat de refinación havia creixcut a més de 12 millons de barrils a l'any, més del doble de la cantitat de petròleu que es va processar realment en eixe any.
La producció de petròleu de Pennsilvània va alcançar el seu punt màxim en 1891, quan es varen produir 31 millons de barrils de petròleu, el 58% del petròleu del país en eixe any. Pero 1892 va ser l'últim any en el que els pous de Pennsilvània varen proporcionar la major part del petròleu produït en els Estats Units, i en 1895 Ohio va superar a Pennsilvània com a productor de petròleu. En 1907, en el decliu dels camps de Pennsilvània i els grans descobriments realisats en Texas, Califòrnia i Oklahoma, Pennsilvània va produir menys del 10% del petròleu dels Estats Units.[14]
En 1901 va finalisar l'auge del petròleu de Pennsilvània, encara que va continuar sent un productor important durant gran part de el XX.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Development of the Pennsylvania Oil Industry». American Chemical Society National Historic Chemical Landmarks. Archivat des d'el original, el 23 de febrer de 2013. Consultat el 23 de març de 2013.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Pennsylvania Legacies.10(1)
- 6–13.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Environmental History.3(2)
- 210–229.
- ↑ 4,0 4,1 «Samuel Kier - Medicine Man & Refiner». Oil 150. Archivat des d'el original, el 15 de març de 2012. Consultat el 23 de març de 2013.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Early Oil in Pennsylvania». Eno Petroleum Corporation. Consultat el 23 de març de 2013.
- ↑ 6,0 6,1 «Titusville, Pennsilvània, 1896». Consultat el 16 de juliol de 2013.
- ↑ «Drake's Well». Oil History. Petroleum History Institute. Consultat el 24 de març de 2013.
- ↑ «Edwin Drake». They Made America. PBS. Consultat el 24 de març de 2013.
- ↑ Hildegarde, Dolson (1959). The Great Oildorado: The Gaudy and Turbulent Years of the First Oil Rush: Pennsylvania, 1859-1880, New York: Random, p. 277.
- ↑ Osaka Keidai Ronshu.54(2)
- 187–218.Consultat el 25 de març de 2013.
- ↑ Hildegarde, Dolson (1959). The Great Oildorado: The Gaudy and Turbulent Years of the First Oil Rush: Pennsylvania, 1859-1880, New York: Random, p. 87.
- ↑ Churella, Albert J. (2012). The Pennsylvania Railroad, Volume 1: Building an Empire, Philadelphia: University of Pennsylvania, p. 366.
- ↑ Hildegarde, Dolson (1959). The Great Oildorado: The Gaudy and Turbulent Years of the First Oil Rush: Pennsylvania, 1859-1880, New York: Random, p. 80.
- ↑ G.R. Hopkins and A.B Coons, "Crude petroleum and petroleum products, in Statistical Appendix to the Minerals Yearbook, 1932-33, US Bureau of Mines, 1934, p.306.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fiebre del petróleo de Pensilvania» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.