Faust Hernández Casajuana
| Faust Hernández Casajuana | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Dramaturc | ||
| Naiximent: | 13 de novembre de 1888 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 29 de juliol de 1972 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia | ||
Faust Hernández Casajuana (Valéncia, 13 de novembre de 1888 - † 29 de juliol de 1972) va ser un dramaturc valencià. La major part de la seua obra va ser produïda en llengua valenciana.
Biografia[editar | editar còdic]
L'afició pel teatre li venia de família, i als quinze anys ya escrigué la seua primera obra, en castellà, Marcelo, que afortunadament, se conserva manuscrita.
En l'any 1909 escrigué la seua primera obra en valencià, un sainet líric, L'amor que torna en música del mestre Francesc Cuesta. Esta obra fon feta per a ser representada en l'Escola de Declamació de Lo Rat Penat.
Captà perfectament l'idiosincràsia social del barri a on va nàixer, el Barri del Carme de Valéncia. La seua lliteratura va estar molt influenciada per la forma de parlar de la seua família i veïns, de la que es sentia molt orgullós.
Reiteradament demostrà la seua preocupació per la pèrdua de les tradicions valencianes en general i més concretament de la llengua valenciana, la del seus agüelos, sobretot en la capital, com es pot vore en la seua obra Tra-ca-trac.
Referent ente els dramaturcs de la seua época, deixà constància en els seus escrits de la realitat social del moment a travès d'un vocabulari coloquial i pròxim al públic.
A partir de l'any 1913 va iniciar una colaboració en Maximilià Thous i el mestre Miquel Asensi, formant un equip en sainets en música en diverses representacions. Durant la Guerra Civil espanyola va ser el director artístic (i un dels fundadors) de l'Escola de Declamació Talía i el Teatre Cultural, en Burjassot. El seu repertori va quedar fòra del control del Comité Eixecutiu d'Espectàculs Públics del Comité Eixecutiu Popular de Valéncia.
En l'any 1914 colaborà en l'editor Vicent Miquel Carceller com a redactor en cap de la revista El Cuento del Dumenche.
El seu interés pel teatre musical es mantindria a lo llarc de tota la seua vida, i arribà a ser u dels representants més significatius d'un gènero molt característic; la revista valenciana de temàtica urbana, revista que tindria els seus moments de major esplendor durant el periodo que s'estén des dels anys vint fins a mitat dels anys trenta, aproximadament fins a quan començà la guerra civil espanyola. En esta época fon director artístic del teatre Moderno de la capital valenciana, a on estrenà varies obres pròpies, com ara L'airet de la matinà , sainet en un acte, en vers i prosa, el 18/12/1925; i !No és per ahí...!, comèdia còmica bilingüe en un acte i en prosa, el 18/12/1925. També La flor del voler, sainet en un acte i en prosa, estrenat en el Teatre Novedades de Valéncia el 28/10/1927 i La vista causa de Mary Hetta, estrenada en el Teatre Alkázar de Valéncia el 19/02/1931 per la companyia de Vicente Mauri, en Ampar Rivelles i Pilar Martí.
La guerra civil el durà a Burjassot, on viurà durant tot el conflicte eixercint de director d'una companyia local d'aficionats, de l'antic colege de Sant Roc.
Durant els anys quaranta, el ritme de producció de l'autor es reduix i la major part dels texts són noveles, noves redaccions de treballs anteriors i alguna que atra comèdia intranscendent, com és el cas de: Dona'm un bes i ves-te, estrenada per la companyia de Carlos Lemos en el Teatre Principal de Valéncia en l'any 1943.
La primera obra en valenciá de la posguerra és Els Reis vagos, un apropòsit estrenat en família, en un sopar d'escritors en un café de Burjassot, en 1945.
En l'any 1952, Hernández Casajuana, en l'obra La Masia de Masiá és premiat en el Premi Valéncia de Lliteratura, de la Diputació Provincial, que era el guardó més prestigiós que llavors podia aspirar un dramaturc local, l'obra tardà dèu anys més en pujar a un escenari. L'obra no seria escenificada fins a 1962.
Un grup d'aficionats estrenà el 8 d'abril de 1962 en el Teatre Talia de Valéncia, Casa dels Obrers, baix la direcció de Francesc Linares Rivas.
En l'any 1968 s'estrenava en el Teatre Alkázar de Valéncia, la que sería l'última obra de Faust Hernández Casajuana Bomba Va i com els gusts del públic hi havien canviat de manera radical, l'èxit fon discret i ya no donà pas a nous proyectes.
Abans de morir, Casajuana estigué uns quants anys sense producció lliterària.
Actualment ne té dedicada una plaça en el seu nom en l'emblemàtic Barri del Carme de Valéncia.
Obres[editar | editar còdic]
Entre 1903 i 1972 escrigué 136 obres, algunes de les quals són:
- Marcelo (en castellà, 1903)
- L'amor que Torna (1909)
- ¡Quina Animeta! (1910)
- La Bella Codony (1913)
- El Pati dels canyarets (1914)
- La bella codoñ: apropósit de un despropósit (1916) junt a Maximilià Thous
- !Eh, la beta! (1917)
- El carreró de la LLanda (1917)
- La sombra del Miguelete (1917)
- Capitulé tonico: Sainete de cría, orichinal y en prosa (1918)
- El pati dels Cañarets (1918)
- El tercio Extranjero (1921)
- ¡M'he deixat les espardenyes! (1921) junt a Maximilià Thous
- El ingenioso hidalgo' (1923) junt a Ramón Peña.
- El solar de la pobrea (1925)
- La Dóna fa la casa (1925)
- ¿Qué passa, che? (1926)
- L'airet de la matinà (1926)
- Pagar el pato (1926)
- ¡No es per ahí...! (1927)
- Melchor, Gaspar y Baltasar (1927)
- Valencia a la garçón (1928)
- El portalet de la chunga (1928)
- El tenedor de culler (1928)
- ¿Qué pasa, ché? (1928)
- Valensia a la garsón (1928)
- Valencia la Bonica (1929)
- Arros en Res (1930)
- La flor del voler (1930)
- La Marcelina (1931)
- La vista causa de Mary Hetta (1931)
- Pilareta... miramos (1931)
- Arros en Fesols i Naps (1932)
- Tra-ca-trac (1932)
- Al Capone (1933)
- La pandilla (1936)
- Dona'm un bes i ves-te (1943)
- La Masia de Masiá (1952)
- Casa dels obrers (1962)
- El sol de la bolseria (1962)
- Valéncia és teua (1962)
- La bella dona (1963)
- La Masia de Masià (1964)
- Gildo (1965)
- Bomba Va (1968)