Farolero

Farolero encenent l'últim farol a queroseno de Buenos Aires, 1931.

Quan no existia allumenament elèctric, el farolero era la persona encarregada d'encendre els farols d'una població, i mantindre'ls en bon estat.

A cada farolero s'adjudicava un determinat números dels farols i els carrers en concret a les que devia assistir. Devia encendre'ls a una determinada hora en les nits obscures i en les de lluna a l'hora que se'ls senyalara. Devia acodir en amanecer per oli i meches per a proveir als farols i mantindre'ls nets, lo que devia fer a primera hora del matí. Per a realisar el seu treball, els faroleros estaven proveïts d'un chuzo, un chiulet, una llanterna, escala, alcuza i panys. Responien de l'estat dels farols que tenien assignats devent pagar els danys que els causaren.

Farolero en 1953.

A sovint, compaginaven la seua llabor de farolero en la de guarda (vore Seré (ofici)) i segons este encàrrec, devien estar vigilants tota la nit des del moment que s'encenien els farols fins a l'amanecer. Entre les seues obligacions figuraven:

• Donar-se veus d'uns a uns atres des de les onze de la nit, dictant l'hora que era i el temps que feya de quarto en quarto d'hora no valent-se del chiulet, sino per a reunir-se quan necessitaren d'auxili.
• Aprehender els malfatans o lladres que trobaren depositant-los en la guàrdia, quarter o presó més immediata
• Avisar quan haver fòc en alguna casa, a l'amo d'ella i despuix a la guàrdia més immediata pero sense separar-se del seu lloc puix para tot devien passar la paraula d'uns a uns atres, com quan algun veí els demanava que solicitaren al mege, cirugià o partera.

Expressions relacionades

• Ficar-se un a farolero. Ficar-se a on no li criden.